Georgiana Ciupag, dels SiFaSolToquem, i Hervé Pi, fundador dels Castellers del Riberal
A la Catalunya Nord, les colles castelleres s’esforcen per mantenir encesa la flama de la catalanitat i no només fan castells. Riberal, Pallagos i Angelets són colles ben diferents fent castells però són imprescindibles per promocionar la llengua catalana. Són un exemple de superació i una eina d’identitat necessària.
Aquest dissabte, a Terrassa, tindrà lloc una taula rodona sobre la cultura popular a la Catalunya Nord amb la presència de castellers d’aquelles terres pirinenques. Laura Pi –cap de colla i primera enxaneta dels Castellers del Riberal–, Rafael Renyé –excap dels de Bao i periodista de Ràdio Arrels–, Jordi Taurinyà –president del Casal del Conflent– i Gerd Thorent –president dels Pallagos i expresident de la Bressola–. Parlaran de la cultura popular a la Catalunya Nord i com engloba castells, foc i llengua. L’acte serà a les 18.30 al Centre Cultural de Terrassa.
En aquelles contrades els Castellers del Riberal en són el màxim exponent. Dissabte van organitzar per desè any la Nit castellera: cita en què conviden a colles del Principat per fer una jornada de formació i de germanor. En aquesta ocasió van participar membres dels Castellers de Sants i van treballar amb vista als castells set i de cara un futur 5de7. En paral·lel es va fer un taller de gralles amb membres del grup vilafranquí Si Fa Sol Toquem i per acabar va haver una xerrada sobre la seguretat als castells. Dos tallers que van servir també per comprovar com l’ús de la llengua catalana al patí d’assaig es converteix en vehicular –en altres entorns el francès es fa notar com a llengua dominant–. Però, a més, els Castellers del Riberal són una colla que promociona la identitat catalana dins d’una entitat més gran: Aire Nou de Bao.
En conjunt són un grup de cultura popular que fa castells, falcons, foc (diables), tabalers, grallers… Intenten trobar dates per a tot i fins i tot quan viatges fan tots els papers de l’auca en diferents moments d’una festa. És la manera de sumar i de no fer triar entre una o altra opció de fer cultura catalana. Una experiència d’èxit al Riberal que els ha portat a fer castells com el 4de7 amb l’agulla. Al Conflent, els Pallagos del Conflent no estan en el seu millor moment i la temporada passada ben just van poder fer el 3de6 i 4de6 –el seu sostre són els bàsics de 7–. Els de Prada també formen part d’una entitat més gran que vetlla per la cultura i la llengua catalana. Els Angelets del Vallespir l’any passat no van fer cap castell de 6 i tot apunta que podrien fer una aturada de la seva activitat. La fórmula dels Castellers del Riberal, dins d’una entitat més gran, amb l’objectiu de promocionar la cultura catalana és clau. Hervé Pi, fundador i excap de colla, sempre ha defensat aquesta funció més enllà de fer castells. També valora com molt positiva la presència de colles del sud en les diades de la Catalunya Nord. La supervivència de les colles de l’eix pirinenc és fonamental per garantir el nivell d’uns i altres i els de Bao desitgen la recuperació dels de Conflent i la continuïtat dels del Vallespir.
Aquest diumenge les dues colles nordcatalanes actives –Castellers del Riberal i Pallagos del Conflent– actuaran a Montserrat amb els Castellers de Terrassa i la Muixeranga de la Plana (Castelló). És l’acte central de la Renovació de la Flama de la Llengua que es du a terme cada febrer des del 1968. Una bona manera d’evidenciar la unitat de la llengua i el treball d’aquestes colles que no es limiten tan sols a alçar castells sinó a promoure l’ús de la llengua i la cultura catalana.
CARLES ESTEVE
