Sant Magí és especial. La plaça, la manera d’actuar, els reptes desiguals de les colles, el fet que sigui possible que el públic, coneixedor de la realitat de les seves colles, aplaudeixi més un 2de7 que un gamma extra; el component emocional… Tot això ajuda a fer de Sant Magí una diada diferent, en la que es veuen castells de tota mena en estat pur, en la que no importen tant els rànquings i sí la lluita de cada colla contra si mateixa, on crits eufòrics per l’èxit es barregen en un mateix espai amb llàgrimes de ràbia pel fracàs. Tot això s’ha vist aquest dilluns a la Plaça de les Cols de Tarragona, en un Sant Magí que, com acostuma a passar, ha deixat a colles molt contentes, a d’altres mig contentes i a algunes més tristes de com estaven abans d’arribar-hi. Ha estat, doncs, diada d’èxits, d’injustícia i de fracàs. I tot plegat, amb prou bon ritme tot i que hi ha hagut castells desmuntats.

Èxit…

Si parlem d’èxit, potser el més inqüestionable hagi estat el de la Jove de Tarragona. Després d’un 9de8 impecable a la primera ronda, ha estrenat enguany el 5de9f que li ha sortit brodat (tot el brodat que pot sortir un primer 5de9f de la temporada) i ha tancat amb un 3de9f de postal i un pde7f. La Jove, que havia arrencat amb dubtes la temporada, ha utilitzat Sant Magí per arribar enguany on havia estat sempre abans de fer el salt a la gamma més alta de castells. Durant algunes temporades, actuacions com la d’avui eren el sostre de la colla, la que utilitzava a les places mentre al pati d’assaig anava provant les estructures que li havien de permetre una necessària ampliació de la gamma. La Jove que s’ha vist avui és una colla a la que se la veu capaç d’afrontar el que li ve (el Catllar, l’Arboç, Sant Fèlix), amb l’ambició de representen reptes com el 3de10fm, o el 4de9fa i el pde8fm. La Jove s’ha mostrat aquest Sant Magí com una colla amb molta credibilitat, que ha sabut corregir problemes que se li havien vist als pisos superiors i que manté una solvència en els folres envejable. Amb el 5de9f ha donat la sensació que no s’ha mogut cap peu, i el 3de9f ha estat d’aquells que, com ha passat, fan que la colla, avorrida de la poca emoció que ha tingut, cridi “un pis més”. La qüestió és on arribarà: A el Catllar? A Sant Fèlix? La decisió no és fàcil i els assajos d’aquesta setmana seran determinants. La Jove ha mostrat avui galons, i han dit a tothom que qui no compti amb ella s’està equivocant, i molt.

La segona colla per ordre d’èxit obtingut a la diada han estat els Xiquets del Serrallo. Si us plau, busquin el vídeo del 2de7 que han fet a la tercera ronda, i fixin-se en la descarregada. Veuran com es pot defensar un castell indefensable, com a base de voluntat i il·lusió es poden treure forces d’on no n’hi ha per evitar una caiguda, de com una enxaneta que decideix fer-se enrere és esperonada a seguir… A l’espectador li ha agafat mal d’esquena de veure l’esforç que feien les esquenes dels terços del castell per evitar el que semblava inevitable. Els serrallencs, després d’haver encetat la diada amb el 5de7 i el 4de7a i, per tant, amb els objectius bàsics aconseguits, han encarat aquest dos, que els obre la porta a objectius molt més ambiciosos, que poden arribar al setembre, en forma de 3de8. Els bons moments s’han d’aprofitar i al Serrallo, gats vells en això dels castells i que les han vistes de tots colors, ho saben.

D’aquest 2de7, un detall: L’enxaneta era la Valentina, una noia veneçolana filla d’emigrants que han sortit del seu país per motius polítics. La família arribava a Tarragona fa només vuit setmanes. Van fer cap local dels Xiquets del Serrallo, que els han acollit, i ja ho veuen: arribar i moldre.

…Injustícia…

Sant Magí ha mostrat també com d’injustos són a vegades els castells. La colla de Sant Pere i Sant Pau, després de setmanes de feina per aconseguir una mentalitat guanyadora que culminaven dijous amb la descarregada del pilar de 7, arribaven pletòrics a la plaça de les Cols. Sortien tercers i han decidit fer el més difícil a la la primera ronda: el 2de8f que estrenaven l’any passat en aquesta mateixa diada. El castell s’ha carregat molt bé, solvent. Després de l’aleta i el pas de l’enxaneta, el tronc ha hagut de treballar més, però no feia patir de manera especial. Quan ja sortien els quints, i la gent ja aplaudia efusivament l’èxit de la descarregada, un dels segons ha cedit i s’ha endut el castell. Faltaven 10 segons o menys!  Incredulitat, ràbia, impotència… En una colla autoexigent amb ella mateixa i que no porta mai a plaça el que no pot descarregar, la bufetada ha estat sonora. Des de fora, es fa difícil determinar per què el segon ha cedit. El folre, això sí, tenia algunes particularitats en relació al que estem acostumat de les altres colles: era molt pesant, amb unes crosses dobles i fortes.

El contratemps del 2de8f ha afectat la resta de l’actuació, en el sentit que els castells que hem vist després s’han notat nerviosos, cosa poc habitual en la colla verda. Han aconseguit el 3de8, després de desmuntar-ne un, i el 4de8 final ha estat una nova mostra d’èpica castellera per la defensa que un dels terços ha hagut de fer a la descarregada, que anava cedint i cedint, i que ha aguantat qui sap com, potser per l’alè i els crits que feia la plaça reclamant-li que aguantés. Tot plegat ha fet que al final, la colla hagi renunciat al pilar de mèrit. No calia patir més.

… i fracàs

Podríem utilitzar altres paraules, o fins i tot eufemismes. Però a aquestes alçades, la valoració de l’actuació dels Xiquets de Tarragona no es pot qualificar d’altra manera que de fracàs. Fracàs no tant pel fet que els castells no surtin, si no per la sensació de derrota que sembla instal·lada de fa temps a la colla. L’any passat ja es va viure una situació similar, que en el tram final de temporada es va poder corregir. Els canvis d’enguany no han servit, per ara, per donar el necessari cop de timó a l’autoconfiança de la colla. “Quin pal”, “Haurem de fer teràpia col·lectiva”, “Això no va de cap manera”… Són algunes expressions –les més suaus– que hem sentit de castellers dels Xiquets després de l’actuació d’avui: 3de9f desmuntat, dos 5de8 desmuntats (i ja en van set aquesta temporada) i, al final, per salvar l’expedient, un 4de8 i un 3de8. La sort és que no han caigut. Però no han aconseguit cap dels objectius que volien. Els castellers hi són i, sobre tot, els assajos surten bé (el públic de divendres passat n’és una bona mostra), però a les places, no hi ha manera.

El problema mental dels Xiquets de Tarragona amenaça de convertir-se en crònic si no es troba la manera de superar-lo. L’any passat ho van poder arreglar per Santa Tecla, després que dimitís el cap de colla ies creés una gestora. Es fa difícil endevinar quina sortida pot tenir tot plegat, però Sant Magí, que havia de servir d’actuació balsàmica, ha servit pel contrari: per furgar en la ferida, que cada cop és més dolorosa.

Sort diversa, doncs, per a les colles de Tarragona, que tenen poc més d’un mes per preparar Santa Tecla, el seu dia més gran. Abans, tenen altres compromisos que, en el cas de la Jove, li han de servir per compartir plaça amb les més grans. L’espectacle està garantit.

FRANCESC DOMÈNECH

Resultat:

Xiquets del Serrallo: 5de7, 4de7a, 2de7

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 9de8, 5de9f, 3de9f, pde7f

Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau: 2de8f(c), 3de8(id), 3de8, 4de8

Xiquets de Tarragona: 3de9f(id), 5de8(id), 5de8(id), 4de8, 3de8