Escòcia és un altre país amb colla castellera que ha resultat afectat per la crisi sanitària del coronavirus. El focus principal es troba a Glasgow amb 1.450 casos positius. Al segon lloc de la llista, hi apareix la capital, Edimburg, amb 915. Fins al moment, han mort 566 persones i 221 es troben a l’UCI. S’han fet un total de 31.114 tests, dels quals 5.912 han resultat positius.
La Laia Gazpio és una castellera de 27 anys i en fa cinc que resideix a Edimburg. Forma part de la colla castellera de la capital escocesa ocupant-se del càrrec de secretària, encara que admet que desenvolupa d’altres tasques al tractar-se d’una agrupació amb pocs recursos. Com tot el món casteller, aquests dies de confinament s’ha hagut d’aturar l’activitat presencial i aprofitar les noves tecnologies per seguir en contacte.
Les mesures d’aïllament dels escocesos són una mica menys restrictives que a Catalunya. Gazpio explica que a banda de poder sortir de casa per adquirir productes essencials, s’ha autoritzat poder fer exercici físic pels carrers un cop al dia en solitari o acompanyat per una persona. El govern del país també ha permès les accions de donar sang, cuidar i/o ajudar a gent vulnerable o anar treballar en el cas que no es pugui fer de forma telemàtica.
Els establiments hotelers i de restauració estan tancats o ofereixen el servei a domicili. Els supermercats són la principal font d’ingressos, encara que hi ha limitacions d’aforament i cal mantenir les distàncies de seguretat. En l’àmbit de l’oci, l’estiu serà un pou sense fons. La cancel·lació de festivals musicals, com ara el Fringe, provocarà un descens dràstic de població estacional i la pèrdua de molts llocs de treball.
El sistema educatiu és un altre dels sectors que ha hagut d’afrontar la situació de paràlisi provocada per la Covid-19. Ja fa un mes que les escoles han donat el curs per acabat. Pel que fa les universitats s’imparteixen a distància i han estès les dates dels exàmens i treballs. Malgrat això, en alguns cursos, han optat per l’aprovat general i els alumnes quedaran exempts d’examinar-se. A Edimburg, la crisi sanitària ha fet que molts estudiants internacionals retornessin als seus països d’origen. També han emprès el vol de tornada una gran quantitat d’espanyols que es trobaven treballant en el sector de serveis.
Des del primer dia en què es va dictar el confinament, tots els components de la Colla Castellera d’Edimburg han seguit al peu de la lletra les instruccions de les autoritats. Tot i la bona conducta, lamenten que la consellera de Sanitat, Catherine Calderwood, incomplís la quarantena per anar a passar un cap de setmana a la seva segona residència. Per aquest fet, Calderwood va presentar la dimissió el passat 6 d’abril, decisió que valoren positivament des de la colla i que sovint es troba a faltar a l’Estat espanyol.
Durant el període d’inactivitat, la colla d’Edimburg està al costat d’aquells castellers que treballen en hospitals o d’altres serveis essencials. Un dels que ho viu de prop és en Raúl Hernández, el seu fundador, que treballa de fisioterapeuta en una clínica privada. Hernández confirma que les consultes externes es fan per telèfon o videoconferència. D’altra banda, afegeix que en l’especialitat de cirurgia han començat a agafar malalts provinents de la sanitat pública. Són dies en què l’àmbit sanitari transmet incertesa i no coneix quin gir pot fer l’epidèmia d’una setmana a l’altra.
Quant a l’àmbit més casteller, el 12 de març va tenir lloc l’últim assaig de la formació escocesa. La convocatòria havia de servir per preparar l’actuació de la Calçotada, cita on la temporada anterior hi van aconseguir plantar els primers castells de 5. L’objectiu era enfrontar-se al 5de5, un dels reptes màxims a què poden arribar fins ara. La crisi del coronavirus ho va trencar tot. Els assaigs i les actuacions es van anul·lar fins a nou avís. Aquesta situació ha provocat que s’hagi perdut massa social, sobretot, impedint l’entrada de noves camises motivades a formar part del projecte.
La prioritat d’aquesta agrupació internacional arran de l’esclat d’aquesta pandèmia mundial ha estat no perdre la condició física. Per això, tots els dijous, en comptes de fer assaig, s’organitzen classes de fitness online per motivar els castellers i alhora mantenir el contacte amb l’activitat.
La Colla Castellera d’Edimburg es trobava en una etapa de creixement. Els reptes i les noves metodologies havien de ser les potes per enfortir el projecte. Malgrat la dificultat del moment, es resignen a llençar la tovallola i asseguren que s’aixecaran un cop s’hagi superat el virus. Són conscients que tornar a la normalitat no serà fàcil. La supervivència del fet casteller a l’estranger depèn gairebé únicament dels estudiants o treballadors provinents de fora després d’observar que el públic local no té la tendència a sumar-se en aquest tipus d’iniciatives.
