La inexistència de parades de roses i llibres seran la postal de la diada de Sant Jordi 2020. Malgrat que la Generalitat ha anunciat que hi ha la possibilitat de recuperar la festa el pròxim 23 de juliol, els gremis implicats asseguren que costarà molt superar l’esperit del 23 d’abril.

Moltes llibreries han engegat un servei de venda online. L’objectiu és que el consumidor no perdi el costum de regalar llibres en una celebració tan assenyalada Quant a recomanacions literàries de temàtica castellera, enguany es poden trobar sis novetats.

Després de publicar els volums I, II i III, l’Enciclopèdia Castellera ha tret dos exemplars més en una col·lecció de sis volums, l’últim dels quals sortirà a la llum al llarg d’aquest 2020. L’obra, coordinada pel periodista Xavier Brotons i amb capítols elaborats per diversos experts, forma part de la col·lecció L’Aixecador de Cossetània Edicions.

El volum IV gira al voltant de l’antropologia i la sociologia. L’obra es divideix en tres parts. En primer lloc, es fa una explicació més informativa sobre l’activitat castellera habitual per conèixer el funcionament de les colles i el calendari. Al cos central, hi ha una sèrie d’articles que exposen diverses qüestions antropològiques i socials. Finalment, es poden consultar totes les fitxes de les colles actuals i les que han desaparegut.

El volum V parla sobre la projecció que han tingut els castells i les torres humanes. Es tracta d’una obra que també està fraccionada en tres parts. A la primera part, s’explica la projecció i l’expansió del fet casteller, un fenomen que, sorgit en una zona molt concreta de Catalunya, ha estat capaç d’arribar a tot el Principat i ha acabat sent un fenomen internacional. Seguidament, el lector s’endinsa en un viatge on descobrirà que els castellers no són els únics que fan torres humanes sinó que també existeixen d’altres disciplines molt similars. Per acabar, s’inclouen capítols en profunditat dedicats a les colles universitàries, el periodisme casteller i el significat de la inclusió dels castells en la llista del Patrimoni Immaterial de la Unesco.

El volum VI, que encara no es troba disponible a les llibreries, presentarà la relació dels castells amb l’art, la fotografia, el cinema, la llengua, la música, la literatura i la política.

Per Sant Jordi, Cossetània Edicions també proposa el llibre Lideratge i valors castellers amb el recull de totes les actes que es van tractar en el 8è Simposi Casteller de la Fira de Santa Úrsula de Valls del 2018. L’obra ofereix reflexions sobre el lideratge dels caps colla i la definició dels valors castellers, emeses per ponents procedents no només de Catalunya sinó també d’altres territoris.

Un altra obra de Cossetània és Els antics Torraires de Montblanc, molt més que unes colles castelleres locals. Ha estat escrita pels historiadors Pere Ferrando i Xavier Güell. El llibre, que es va presentar el passat mes de novembre coincidint amb el 25è aniversari de la refundació del Torraries de Montblanc, descriu l’activitat castellera que hi va haver a la capital de la Conca de Barberà entre el segle XIX i principis segle XX.

Una altra novetat literària castellera és la Breu història dels Castells i la Muixerganga als Països Catalans que ha escrit el gestor cultural tarragoní Jordi Bertran. El llibre segueix els homes valencians que entre els segles XVII i XIX van exportar la muixeranga a diferents territoris. Bertran tracta la situació de Catalunya, quan els receptors d’aquella manifestació patrimonial la van revolucionar tècnicament a finals del segle XVIII i van assolir el primer castells de 6 per arribar després als 9 pisos. L’obra de Pagès Editors també explica com la muixeranga va mantenir la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País Valencià.

Al juny del 2019, els Castellers de Barcelona van presentar el llibre Castellers de Barcelona: 50 anys, 50 llocs emblemàtics coincidint amb el seu 50è aniversari. Els de la camisa vermella van confeccionar un treball format per una cinquantena de fotografies d’un pilar de 4 de diversos indrets amb un significat especial per la història de la primera agrupació castellera que va existir fora del Camp de Tarragona i el Penedès