L’1 de gener gairebé ningú s’imaginava que una crisi sanitària desmuntaria un 2020 casteller que, a priori, es plantejava interessant després de la gesta històrica del 3de9 sense folre aconseguida per les dues colles vallenques en la Santa Úrsula de la temporada anterior. Hi havia il·lusió i ganes d’afrontar un curs amb la voluntat de no abaixar el pistó. Moltes agrupacions esperaven amb ànsia el Concurs de Castells del mes d’octubre per completar els millors registres.

Quan l’amenaça del coronavirus es concentrava únicament a la Xina i  els contagis eren incipients a Europa, les colles de l’anomenada “zona no-tradicional” començaven a aparèixer a les places. Mentrestant, les de l’àrea tradicional donaven el tret de sortida als assaigs o acabaven de definir els organigrames. Tot plegat anava bé fins el 8 de març, darrer diumenge d’actuacions. Llavors, amb l’esclat de la pandèmia, arribaria el tancament de l’activitat, el qual encara es manté vigent.

4de8, el sostre

En aquest malson d’any 2020, tres colles han aconseguit fer l’aleta al 4de8. Els Castellers de Barcelona sumaven el “carro gros” en la diada de Santa Eulàlia del 9 de febrer. Gairebé un mes després- el diumenge abans del confinament- els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Sabadell també se l’anotaven a Sant Cugat del Vallès i Barberà del Vallès respectivament.

Després de 40 temporades consecutives s’ha trencat la dinàmica de 9. Evidentment tampoc s’han vist estructures de 10, netes o amb folres i manilles. Fins i tot, s’ha perdut el 2de7, castell que s’acostumava a estrenar entre finals d’hivern i principis de primavera.

Abans de la paràlisi, una dotzena de colles havien aconseguit arribar als castells de 7 i una catorzena als de 6 pisos. Les colles punteres han obtingut resultats inimaginables. Els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella i la Colla Joves han pogut fer únicament un pilar de 5. D’altra banda, la Jove de Tarragona, els Minyons de Terrassa o els Capgrossos de Mataró acomiaden l’any en blanc.

El 13 de març  – a un dia de la declaració de l’Estat d’Alarma- es va aturar absolutament tot. Des d’aquella data ningú ha pogut assajar, actuar i, en definitiva, tornar a omplir els locals al cent per cent de vida social. A mesura que passaven les setmanes, anaven caient els compromisos acordats. Tot i això, les colles i les respectives organitzacions, amb menys o més èxit, s’empescaven actes simbòlics per cobrir l’absència de castells a plaça.

Segons recull la Base de Dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya- Colla Jove Xiquets de Tarragona, aquest 2020 tan atípic s’han descarregat 320 castells comptant a partir del pilar de 4. Les caigudes han estat mínimes: 7 carregats i 2 intents. Finalment, el nombre d’intents desmuntats han estat 15.

En l’època pandèmica, només els Castellers de Sydney han estat capaços de tornar a enfaixar-se. Al novembre, la colla australiana, a partir del risc baix de contagi a la zona, alçaven un pilar de 4 a plaça per commemorar el desè aniversari de la proclamació dels castells com a Patrimoni de la Humanitat. Malgrat que el començament del 2021 es preveu dur sanitàriament, els experts vaticinen que amb l’arribada de les vacunes i el procés d’immunització de grup els castells poden tornar entre l’estiu i la tardor. Caldrà veure quantes colles tornen, com serà la seva reaparició i quin sostre ens deixen a final d’any.

Els castells vistos el 2020:

FONT: BASE DE DADES CCCC/CJXT