Des del mes de juny, el fet casteller aprofita l’autorització del Procicat per reprendre els assaigs en grups reduïts i aixecar pilars simbòlics en espais delimitats. Tot i l’enduriment de les restriccions de les darreres setmanes, tres colles han aconseguit el pilar de 5 i onze més, com a mínim, el de 4 pisos. No obstant, tot el que s’hagi pogut recollir a partir de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 no hauria de tractar-se com una actuació. Només són actes simbòlics per reivindicar el valor de l’activitat.
Més enllà dels pilars que s’han enlairat aquest cap de setmana a Mataró, Esplugues de Llobregat o Salt, altres poblacions catalanes també han volgut oferir pinzellades castelleres. La imaginació, la seguretat i el mèrit és indiscutible. Ho han fet, però, en un format de demostració. Es tracta d’una denominació que no té cabuda en una actuació convencional, encara que té la voluntat d’ajudar a mantenir la connexió dels participants.
Una diada castellera es compon de tres castells iguals o superiors als de 6 i un pilar igual o superior al de 4. Els 5 o 3 pisos no se’ls pot etiquetar en cap categoria castellera. Des del respecte més mutu i lloant l’esforç que fa tot el col·lectiu, les accions simbòliques que han protagonitzat els Castellers de Mediona, Castellers de Santpedor, Nens del Vendrell o els Torraries de Montblanc no superen la barrera.
Igualment, el passat mes d’abril, els Castellers de Sydney descarregaven construccions de 5. Aquesta es podria considerar la primera actuació post-pandèmia –com qui escriu aquest article va puntualitzar en el seu dia– posant en context la situació complexa que ens toca viure. El terme més adient, però, seria demostració. Malgrat l’intent d’escalar posicions, la colla australiana tenia l’honor de ser, uns mesos abans, la primera d’enlairar un pilar de 4 per commemorar el desè aniversari de la proclamació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
