Xavi Llenas  
Un Xicot de Vilafranca

A Vilafranca, tot just acabem la Festa Major 2021, que tot i les restriccions ha pogut recuperar i adaptar molts actes tradicionals per tal que els poguéssim gaudir, com ara les tronades aèries, la processó, l’actuació de lluïment dels balls, els versos dels diables, els malcasats, actuació dels falcons, els goigs…, bona feina de picar pedra del quintet administrador, però no tot ha pogut tornar a una certa normalitat. Els castells en són una de les activitats més afectades encara avui en dia, i no hem pogut fer encara cap diada castellera, només alguns actes simbòlics, i no mancats de controvèrsies.

L’acte casteller del dia 29, vigília de Sant Fèlix, va ser agredolç. Per una banda els nervis i certa il·lusió per tornar a posar-te la camisa i la faixa, i tornar a la teva plaça. Però per altra banda, una plaça que no podia tenir públic, els afeccionats, per a qui fem els castells, i que li donen sentit a qualsevol diada. Una plaça amb cadires. Els Xicots hi vam fer el pilar de 4 caminant d’entrada a plaça, i un pilar de 4 simbòlic, complint les actuals mesures que marca el protocol establert pel Procicat, que indica un màxim de 25 persones a la pinya. Les sensacions, però, almenys en el meu cas, van ser més agres que dolces, ja que veure el públic lluny, apinyat a les tanques, no era una imatge massa bonica. La Jove Xiquets de Vilafranca va alçar dos pilars de 4, els Falcons de Vilafranca van fer el pilar de 4 caminant, i deixat net, i un pilar de 4 aixecat per sota. I el verds van fer el seu pilar de 4 d’entrada a plaça, prèvia entrada, a banda, de la canalla, i un pilar de 5.

El dia 30 les coses van ser força diferents. Verds, Ajuntament i administradors, amb el suport de les altres colles convidades a la Diada de Sant Fèlix, havien presentat un protocol similar al de Sant Joan a Valls, sol·licitant que es poguessin tenir 50 persones a la pinya, per poder enlairar amb seguretat un pilar de 5. El Procicat no va aprovar el protocol i l’organització esmentada, va decidir que al no estar d’acord totes les colles en enlairar pilars de 5 amb només 25 persones, no farien cap pilar. Consideraven també que Sant Fèlix no es mereixia només pilars de 4. I els verds, a diferència del dia 29, van preferir no enlairar el pilar de 5 amb només 25 persones, sembla ser, segons paraules de l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, posant per sobre el fet de no fer pilars de diferents mides, ja que les colles convidades no van voler assumir el risc o dificultat que suposa fer el pilar de 5 amb tan poca pinya.

Aquesta diferència entre el dia 29 i el 30, quant a a la solidaritat i posar al col·lectiu de colles pel davant de l’interès particular d’una colla en concret, em va cridar l’atenció. Per què el 29 sí es podia ser diferent i el 30 no? Sant Fèlix sembla que permet aquestes incoherències. Pot ser Sant Fèlix també es mereixia uns pilars, encara que fossin de 4, conjunts, com sí va poder veure la plaça més castellera el dia anterior.

El dia 30 ens va deixar finalment un acte simbòlic reivindicatiu. Va començar amb un estrany minut de silenci, que encara no ha entès ningú, seguit per un manifest superflu, i per postres, una roda de premsa estrambòtica, i sortida de to. Sant Fèlix es mereixia aquest show? Vaig veure massa política pel mig, per part del batlle vilafranquí, aprofitant el seu moment, i per part de les colles grans, massa vocació de protagonisme i una lluita pel lideratge de la recuperació del fet casteller, que no és exclusiu dels presents. Qui crida més, qui alça més la veu, és qui més estima els castells?

El fons del que es va dir a la roda de premsa, sobretot per la part de Vella i Verds, té validesa, ho comparteixo, i cal apretar més i exigir més avenços dels que s’han fet fins ara. A molta gent li va agradar la força del missatge dels Caps de Colla. Però la forma és aquesta? La sensació d’anar cadascú pel seu compte és terrible i penso que afebleix el fet casteller. Altres colles s’estan apuntant a la moda d’apretar com a passat a Igualada, sembla que ara això és el que és guai, però tot i que coincideixo en què moltes vegades cal desobeir i passar els límits per assolir avenços, no crec que ara la fórmula sigui aquesta. Espero equivocar-me, i que el que s’ha fet, serveixi per a alguna cosa.

Tenim una Coordinadora de Colles Castelleres que ha de ser l’eina que potenciem i on tots units mirem de sortir, d’aquest forat on ara està immers el fet casteller. És cert que fins ara la coordinadora ha estat en una situació de massa confort i sense arriscar, que ha generat discrepàncies internes, i que ara és moment d’anar un pas més enllà.

I per acabar, i això ens ha dolgut molt a molts castellers I castelleres de Vilafranca que ens agrada posar-nos la camisa el dia 30, el que va passar amb els pilars d’homenatge al monument als castellers, que es fa en sortir de l’ofici. Fa anys ja que s’havia acordat que les colles locals participàvem en aquest bonic acte, juntament amb les colles que actuaven a la diada de Sant Fèlix, i era una imatge bonica, i que ens permetia gaudir del dia 30 al matí. En el programa d’actes ni en cap de les actualitzacions, la Festa Major de Vilafranca, Ajuntament, administradors, van anunciar que es faria aquest acte casteller. On eren els Xicots i la Jove de Vilafranca? Les explicacions que han arribat dels verds no ens convencen, les coses no es poden improvisar d’un dia per l’altre. A Vilafranca, el que passa, és que no fem les coses de forma coordinada i acordada. Aquesta dèria dels poders fàctics de la Vila, de voler que la Diada de Sant Fèlix sigui una cosa elitista, i a part de la Festa Major, és totalment retrògrada, i no ajuda que la diada sigui més oberta i evolucioni tal com estan fent d’altres grans diades a Tarragona, Valls o Barcelona.

La Diada de Sant Fèlix crec que ha de créixer i millorar, amb la col·laboració de tots els actors del fet casteller de Vilafranca, i això ja té diverses eines que estan en marxa, com ara el Consell de la Festa Major, i la seva comissió de castells, però també d’altres eines que estaven naixent, com ara el Patronat de Castells de Vilafranca, que hauria de ser la principal eina de creixement, evolució, i divulgació del fet casteller vilafranquí. Però no s’hi està apostant. El Patronat també podria treballar i millorar la Diada castellera de Sant Fèlix, d’una forma innovadora i més heterogènia. Crec que hem d’avançar en aquest sentit, i obrir-nos a col·laborar més entre nosaltres, les diferents colles, administració, historiadors, afeccionats, periodistes castellers, i també podria tenir-hi cabuda, per descomptat, Valls, i les colles històriques que hi han participat. Però si ho seguim fent com sempre i tot es manega de forma poc transparent i tancada, no avançarem.

A Vilafranca, l’any vinent farà 40 anys que hi ha pluralitat castellera, 40 anys del naixement dels Xicots. Potser que ho aprofitem i treballem ja per un bé comú, pensant en com potenciar Vilafranca i el seu fet casteller.

I això mateix ho podem aplicar a la recuperació del fet casteller que ens tocarà liderar a totes i cadascuna de les colles castelleres de Catalunya i l’estranger. Hem de treballar junts, unint esforços, sumant, i obrint el marc mental, cap a un sistema de col·laboració, real, i maximitzada.

Salut i Castells.