SANDRA SEGARRA GONZÁLEZ
Aquest article està basat en el treball de final de grau ‘L’impacte de les comissions feministes a les colles castelleres universitàries’ de la Sandra Segarra González, que ha format part de la comissió feminista de Trempats de la UPF. Aquest treball va guanyar el III Premi CEPAC per a treballs de fi de grau o fi de postgrau de tema casteller (2020) convocat pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC). El treball té una metodologia mixta, unint un total de 17 entrevistes a persones de les comissions feministes de les 13 colles universitàries amb enquestes a les i els membres de les colles.
Que la nostra opinió no tingui el mateix valor, que es facin comentaris sobre el nostre físic o la nostra sexualitat, que només se’ns tingui en compte per a algunes posicions al castell o que no se’ns tingui tant en compte per ser part de la Tècnica o la Junta… Si ets una dona castellera, t’hauràs sentit identificada amb alguna d’aquestes situacions (o d’altres similars). Al món casteller, així com a la resta de la societat, veiem com les violències masclistes segueixen tenint cabuda. Però, com podem erradicar-les? Com passar a l’acció? Una de les solucions: les comissions feministes. Aquestes són les encarregades de posar les violències masclistes en el punt de mira dins les colles castelleres. És un fet que la societat catalana està avançant en termes de feminismes, una de les manifestacions és la cada cop més estesa creació de Punts Liles a les festes majors, que busquen donar una resposta col·lectiva a agressions masclistes que tenen lloc a l’espai públic. Aquestes experiències de lluita contra les violències masclistes han inspirat a molts espais polítics, culturals i d’oci per crear els seus propis òrgans de lluita feminista. Amb això, cal veure com afecta que les colles tinguin una comissió feminista. Com més desenvolupades estan les comissions, la colla percep més o menys violències?
Si analitzem les colles universitàries, podem observar que les dones tenen més accés als llocs de poder que a les convencionals, tal com mostren els resultats de l’estudi del CEPAC i l’Observatori per la Igualtat de Gènere de la URV del 2018. Però que vagi millor, vol dir que vagi bé? Cal fer una anàlisi més profunda sobre la influència de les comissions, de manera
que es puguin recollir les bones pràctiques per a traslladar-les a l’àmbit de les colles convencionals i entre totes fer que tots els espais siguin segurs.
Basant-me en la recerca del meu treball podem definir que les comissions feministes, a grans trets, tenen dos objectius: la prevenció i l’actuació. Si tenim en compte com estan d’assolits aquests objectius podem fer una classificació de les colles. Considerarem el desenvolupament de l’objectiu de prevenció segons la freqüència en què es duguin a terme activitats de sensibilització; i de l’objectiu d’actuació segons el grau de formalització del protocol, de millor a pitjor: aquelles colles que tenen el seu propi protocol aprovat i inclòs als Estatuts, les que tenen el seu propi protocol aprovat, les que tenen protocol propi però no està aprovat per l’Assemblea General i finalment, aquelles que no tenen protocol propi. Amb la combinació de valorar els dos objectius podem arribar a classificar les tretze colles universitàries segons les seves comissions feministes en quatre categories, de “Molt desenvolupada” a “Gens desenvolupada”.
L’estudi de les comissions feministes de les colles universitàries ens porta a diverses conclusions, que poden servir per no cometre els mateixos errors i reproduir els encerts en les convencionals -que també estan en el seu propi procés-, veurem les conclusions a continuació.
Sabem que l’etapa universitària dura generalment quatre anys, això implica que la colla canvia constantment de membres i que la dinàmica de la colla universitària cada temporada depèn de les persones implicades en aquesta. Per tant, com més gent hi ha a una colla, més fàcil resulta que hi hagi persones implicades. Això afecta directament a totes les comissions o equips de treball i també, a les comissions feministes. Així veiem com més gran és la colla més desenvolupada està la comissió feminista.
També podem observar que hi ha dos motius principals pels quals la colla decideix tenir una comissió feminista, i formar part d’un o l’altre no té res a veure amb el grau de desenvolupament de la comissió. Els dos motius són: per iniciativa pròpia i contràriament, per pressió social (amb gran influència de la resta de colles). Per tant, veiem que sigui pel motiu que sigui que s’inicia una comissió el que és important és la motivació de les integrants de la comissió.
Fent un recull de bones (i males) pràctiques destaca l’organització freqüent de xerrades i activitats de conscienciació en qüestions de gènere –amb un horitzó de dues o tres cada temporada–, la formació per part d’una experta cap les persones de la comissió feminista especialment per a l’objectiu d’actuació, l’organització de xerrades de sensibilització sobre el protocol per tal d’aclarir dubtes sobre com actuaria la comissió en determinats casos hipotètics (i ajuda a apropar la comissió feminista a la colla, fet que facilitarà la comunicació d’agressions i millorarà la confiança en la seva actuació).
Cal fer especial èmfasi en el protocol d’actuació davant d’agressions masclistes, primerament és molt recomanable que es dugui a terme per part d’una agent externa i en col·laboració amb la comissió feminista. A més, és imprescindible que es realitzi una diagnosi de la situació de la colla per tal que el protocol sigui el més concret possible, algunes colles destaquen per haver celebrat assemblees no mixtes i haver obtingut molt bons resultats, creant ambients de sororitat que obren la porta a establir vincles entre les dones de la colla i entre aquestes i la comissió; també és especialment rellevant el fet que aquest protocol es destini tant als espais d’assaig com als espais d’oci. Finalment, és molt important que s’estableixi un mecanisme formal de sanció, és a dir, la comissió feminista ha de tenir el poder de sancionar. Un exemple de com això s’ha fet a algunes colles és el d’incloure el protocol dins els estatuts a l’apartat de sancions i fent que s’hagi de votar la candidatura de la comissió feminista igual que es fa amb la Tècnica i la Junta.
Quant a l’organització interna, hi ha resultats més positius quan les decisions es gestionen des de grups reduïts (de la comissió) de no més de 10 persones que compten amb el suport d’altres persones per dur a terme les diferents tasques. Cal destacar també que a les comissions classificades com “Més desenvolupades” hi ha dos nuclis de decisió diferenciats, el dedicat a l’objectiu de prevenció i el dedicat al d’actuació. També és important que la comissió sigui tan heterogènia com sigui possible, de manera que hi formin part persones de diferents subgrups d’amistats i generacions per tal de ser properes a la quantitat més gran de persones possible. Com més heterogènia és la comissió, més objectivitat transmet. Observem que la majoria de comissions són no-mixtes, és a dir, només hi poden participar dones; d’altra banda, en algunes comissions (que a més de les actituds masclistes contemplen les actituds LGBTI-fòbiques) també participen altres identitats dissidents.
Fins aquí hem parlat de què fer per tal que una comissió feminista funcioni de la millor manera possible dins la colla segons les experiències d’altres comissions. Però sabem que no sempre són tot flors i violes i també hi ha experiències negatives quan formes part d’una comissió feminista. La responsabilitat que comporta el fet de ser a una comissió feminista és molt gran, tot i que la sensibilització de qüestions de gènere és una tasca de totes, la imatge visible de la colla en aquest àmbit és la de la comissió. Totes les colles, així com la societat, tenim un llarg camí per recórrer i de vegades, encara no s’entén del tot la funció o la necessitat d’una comissió feminista. Podem veure a l’estudi que des del punt de vista de les comissions hi ha la sensació que la colla té dos grups d’opinió polaritzats respecte de la seva actuació: un a favor i un en contra. A més a més, per a les comissions “Més desenvolupades” les entrevistades creuen que a més desenvolupament de la comissió, més visibilitat i més rellevància, cada cop es polaritzen més els grups d’opinió i el favorable creix a poc a poc.
Finalment, després de realitzar aquesta anàlisi de totes les comissions feministes de colles universitàries i de veure si hi ha diferències entre la percepció de les violències masclistes entre les comissions “Més desenvolupades”, “Desenvolupades”, “Poc desenvolupades” i “Gens desenvolupades”, observem que hi ha una major percepció en la primera categoria. És a dir, com més desenvolupada està la comissió feminista, la colla té la sensació que hi ha més violències. Aquest fenomen és degut al fet que en aquestes colles hi ha més conscienciació sobre què són i què no les violències masclistes. Per tant, les colles amb comissions “Més desenvolupades” es troben en la primera gran fase del procés d’erradicació de les violències masclistes: reconèixer-les en totes les seves manifestacions.
Amb aquestes conclusions veiem què estem fent bé i què hem de millorar, seguir avançant en feminismes implica una tasca molt important de sensibilització que moltes vegades des de les comissions i des de la colla es veu com a secundària. En aquest estudi hem pogut comprovar que com més feina fan les comissions feministes, més impacte tenen i la colla té més coneixement sobre què són les violències masclistes. Si no tinguéssim la capacitat total d’identificar-les, com podríem eliminar-les? Cal doncs que seguim en aquesta línia i posem èmfasi en la conscienciació.
Val a dir, que en la societat en què vivim calen canvis molt grans estructuralment per a eliminar totalment aquestes violències, i com a part de la societat passa el mateix amb els castells i les colles. Tot i això, cada petita passa que fem és una més per assolir el nostre objectiu, tenir vides i espais igualitaris (i en els que valgui la pena ser-hi!).
