Amb aquest títol, els Nens del Vendrell van organitzar el passat 23 de juliol un acte especial dins la programació de la Festa Major local, on es donava a conèixer la troballa de la pel·lícula d’aquest famós i polèmic pilar de sis enlairat per la colla l’any 1967. L’espadat obria les portes a un període d’efervescència castellera, en què vendrellencs i els vallencs de la Colla Vella aixecarien el llistó casteller cap a fites desconegudes en el que es portava de segle.

La pel·lícula fou projectada a l’auditori del Tívoli de la capital del Baix Penedès i va anar acompanyada d’altres filmacions i fotografies –algunes també inèdites–, que van ajudar a explicar els precedents d’aquesta construcció al si de la colla vendrellenca fins a arribar al pilar del 1967. L’acte es va cloure amb un debat sobre aquest pilar.

Com sigui que aquest 12 de novembre fa 54 anys de l’alçament d’aquest espadat, volem aprofitar l’aniversari per descriure el camí recorregut pels Nens fins al seu assoliment. Un camí iniciat el 1933, quan la colla en fa el seu primer intent durant la Festa Major de Vilafranca. Els Nens tot just havien assolit el 4de7a, el 5de7 i el 3de7s, i ja es van atrevir a portar-lo a plaça. Eren altres temps. La consecució del pilar de 5 sense mans del segon al terç a les actuacions anteriors va donar esperances a la colla. I, certament, tenint en compte que era el primer cop que el portaven a plaça, l’intent va anar prou bé: l’enxaneta va posar el genoll a l’espatlla i la mà al cap del quint.

La clau, el terç. En aquest intent del 1933 hi anava a terços el casteller vendrellenc Salvador Pons Ivern Xeroviu, peça clau, segons els entesos del moment, per poder assolir el cobejat espadat. Així ho va entendre Ramon Barrufet Fàbregas el Blanco, cap de colla de la Colla Nova de Valls, que el va convèncer per canviar de camisa i que passés a formar part de l’agrupació vallenca. L’any següent, 1934, i amb el Xeroviu a les seves files, la colla Nova va enlairar el pilar de sis el 31 d’agost, a la Festa Major de Vilafranca. Encara avui, 87 anys després, no hi ha consens a l’hora de determinar si el pilar es va arribar a carregar: mentre a Valls no en dubten del seu assoliment, des de les files vendrellenques en neguen la validesa. El debat, lluny de tancar-se, es va reactivar quan es va poder demostrar que una de les imatges que s’havien divulgat havia estat trucada, esborrant el turmell de l’enxaneta que apareixia a l’esquena del quint. Havia aparegut la mateixa fotografia, però es veia el peu del xiquet…

Sigui com sigui, la colla Nova ja no el tornaria a provar més durant molts anys. Qui sí que hi creia era Ramon Tondo Dilla Gravat de Rabassó, cap de colla de la Colla Vella vallenca, que el va provar fins a sis vegades durant les temporades 1932 i 1933, amb ell a terços, sense poder-lo assolir.

Acabada la Guerra Civil, a la dècada dels 40, els Nens del Vendrell són l’única colla que el va provant, molt esporàdicament i amb diferents canvis a la seva alineació. El darrer intent dels vendrellencs abans de la tongada de proves que portarien la colla a la seva coronació fou per la Festa Major de Vilafranca del 1958. La seva alineació és tot un reflex del moment: a segons el va parar l’Anton Oller Egea, amb 29 anys, indiscutible segon de tots els pilars que els Nens van fer entre el 1967 i el 1972. I al terç encara hi va anar Salvador Pons Xeroviu, amb 43 anys, protagonista dels intents més reeixits de la dècada dels 30. Aquell dia, doncs, es van trobar el passat i el futur del pilar de sis.

1967, El revulsiu. Després que la Colla Vella vallenca guanyés els tres concursos de Can Jorba a Barcelona, els anys 1964 al 1966, la colla vendrellenca es va plantejar la possibilitat de tornar a fer proves amb el pilar de sis, una construcció que, tret d’algun escadusser intent per part de la Colla Vella, havia estat apartada del repertori de les colles. Amb uns específics i innovadors mètodes d’assaig per l’època i liderats pels germans Benet, per la Fira del Vendrell del 1967, els Nens el tornen a portar a plaça.

L’intent va tenir la particularitat que fou alçat mirant al balcó de la façana de l’església, una singularitat que cap dels testimonis consultats ens ha pogut desxifrar-ne el motiu. L’intent va caure quan tot just l’enxaneta arribava a l’alçada del quint. L’alineació d’aquest intent ja seria la mateixa que l’assoliria carregar just un mes després: baix, Josep Miró Palau; segon, Anton Oller Egea; terç, Pere Rossell Benet; quart: Francesc Córdoba Crespo Pisco; quint, Agustí Borne Pérez; i enxaneta, Victorià Carbonell Arnal. A l’acte del passat mes de juliol hi eren presents els dos únics components vius d’aquest pilar: Francesc Córdoba i Agustí Borne.

L’any casteller tocava a la seva fi per als vendrellencs i l’espadat feia bones sensacions, per tant, no era qüestió de deixar-lo al calaix. D’aquesta manera la colla va allargar la temporada amb una actuació especial per l’u de novembre, festivitat de Tots Sants, provant-lo dos cops. En totes dues ocasions l’enxaneta es va mostrar indecís i va retrocedir abans de coronar-lo, però l’espadat no va caure.

L’individu. A les filmacions que, per primer cop, es van poder projectar en públic a l’esmenat acte del juliol passat (l’autor de les quals era Oriol Rossell, fundador dels Castellers de Vilafranca), d’aquests intents de Tots Sants, hom va tenir l’ocasió de veure en acció el controvertit casteller que va pujar damunt la pinya, quan el pilar ja s’estava alçant, per col·locar l’enxaneta directament a l’esquena del terç, una pràctica ara per ara inimaginable i que, quan es va coronar amb aquesta pràctica, els detractors la van utilitzar com a desmèrit a l’hora de donar-lo per bo. D’aquesta manera hom va batejar l’espadat com el de l’individu. Per a la posteritat, hem de dir que el casteller en qüestió es deia Jaume Rius Raventós Pep Sonet.

El cas és que aquest parell d’intents van esperonar més encara a la colla, que el veien factible. L’anomenada Setmana de la Joventut, celebrada els dies 11 i 12 de novembre, foren l’excusa perfecta per encabir-hi una nova sortida i un nou intent. Justament el que va possibilitar el seu coronament.

Carregat? La pel·lícula. Com hem avançat, el seu coronament també va aixecar molta polseguera, entre els qui el donaven per carregat i els que no. De fet, la resta de colles existents llavors van enviar sengles missatges de felicitació a la colla vendrellenca a excepció de la Colla Vella vallenca, rival directe dels Nens durant aquells anys.

L’enxaneta va situar els dos peus damunt les espatlles del quint. I s’hi va estar, segons diuen les cròniques, onze segons en aquesta postura fins que va caure. Però cap de les onze fotografies que s’han localitzat permeten veure com l’enxaneta es deixa anar de mans, detall clau per tancar tota discussió.

L’abril d’aquest any 2021 es va formalitzar la cessió de l’arxiu particular del cronista vendrellenc Salvador Palau Rovira per part de la família a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Entre la documentació que atresorava Palau es va localitzar la pel·lícula del famós pilar de sis. Es tracta d’una cinta en 16 mil·límetres, un format tan sols a l’abast de professionals en aquella època. La cinta reprodueix tres vegades les mateixes imatges: l’enlairament del pilar de sis des que es col·loca el segon damunt la pinya fins a les mostres d’alegria de la colla pel seu assoliment. Cada seqüència dura un minut i set segons, les imatges són en blanc i negre i la pel·lícula és muda. La llauna que conté el cel·luloide va precintar amb un adhesiu on es pot llegir la inscripció “Panorama 26-12-1967”. Escorcollant entre els papers del mateix fons de Salvador Palau, trobem el significat de la inscripció. En un retall del diari barceloní Solidaridad Nacional, del 2 de febrer del 1968, s’explica que la pel·lícula del pilar de sis es va projectar per la Televisió Espanyola el dia de Sant Esteve, perquè tothom pogués comprovar la validesa de la seva execució. El programa en qüestió es deia Panorama i es realitzava als desapareguts estudis Miramar de Barcelona pel periodista Enrique Rubio.

Desconeixem si les imatges pertanyen a una cinta de major metratge i si allò que ens ha arribat fins avui és tan sols la part que va sortir per la televisió. Tampoc en sabem qui fou l’autor. Però el que queda clar és que l’aparell propagandístic dels anomenats “castellers de corbata” dels Nens del Vendrell van funcionar a la perfecció: de la polèmica sorgida se’n va saber treure profit a través de la premsa generalista i, com hem vist, també a la televisió espanyola, única existent llavors. Salvador Palau, advocat i íntim amic del Joan Julivert, cap de colla dels Nens, junt amb Pau Palau i Joan Reventós, futur líder socialista i president del Parlament, van saber aprofitar aquests controvertits episodis castellers per difondre i publicitar la trajectòria de la seva colla.

El març del 1968 la pel·lícula del polèmic pilar de sis –no sabem si la mateixa que ens ha arribat fins als nostres dies– es va projectar a Vilafranca del Penedès dins la quarta edició de la revista Perfil al cinema Bolet. I, des de llavors, ha romàs oculta al públic fins aquest estiu, que va tornar a ser visionada perquè tothom pogués comprovar si el pilar de sis es va carregar.

Intents de pilar de 6 entre 1932 i 1967