Com deia dies enrere el Baròmetre Casteller, el retorn a la normalitat en el món dels castells avança a poc a poc, pel que fa a les colles que s’han activat en aquesta temporada que ha de servir perquè tot es torni a posar al seu lloc. Més de la meitat de les colles ja han fet actuacions abans de Sant Jordi, diada que ens haurà de servir per fer un balanç més precís. Vivim una pretemporada que segueix al tram final de la temporada passada, que va ser una mena de pretemporada a destemps.

En les converses recurrents del món casteller, la pregunta que més es fa és “com aneu de gent?” i “com teniu la canalla?”, que són els elements clau per poder determinar quin nivell pot assolir cada colla. Sense dades oficials d’assistència a assajos i actuacions, fa la sensació que la gent ha tornat a la colla, però que no tota, que hi ha baixes. El que deia el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) en el seu estudi centrat en les colles de Barcelona sembla que s’està complint: Dos de cada tres castelleres de Barcelona preveuen participar amb normalitat dins les colles aquest 2022, frase que podem girar dient que un de cada tres castellers de Barcelona no preveu participar amb normalitat a la seva colla aquest 2022. Una tercera part dels castellers de les colles barcelonines manifesta que la seva relació amb la colla variarà després de la sotragada que ha suposat la Covid, ve a dir l’estudi del CEPAC.

El potencial casteller de cada colla el marca, sobretot, el nombre de camises i la canalla. Si fem el balanç provisional de les actuacions vistes fins ara, cal concloure que, efectivament, el retorn a la normalitat va lent. Estem lluny encara de les xifres de les últimes temporades normals.

El que s’ha vist

Si prenem com a referència la temporada del 2019 (l’última abans de la pandèmia), veiem que aquell any, abans de Sant Jordi s’havien portat a plaça 1.377 castells. Enguany, i pendents de les actuacions que estan previstes durant aquesta Setmana Santa (l’agenda de la Coordinadora de Colles Castelleres té anotades només tres actuacions abans de Sant Jordi), portem 896 castells, un 35 % menys, aproximadament, i comptant tot el que es va veure durant les Decennals, trobada de colles inclosa. Significatiu.

Podem considerar que el 4de8 és el castell que pot ajudar a fixar com es va assolint el nivell. Les dades ens diuen que abans de Sant Jordi del 2019 es van portar a plaça un total de dinou 4de8, i enguany només n’hem vist set, un dels quals a les Decennals, al febrer, un element extraordinari del calendari habitual que distorsiona el balanç. L’any 2019 havien fet el 4de8 set colles: Castellers de Barcelona, Castellers de Sabadell, Minyons de Terrassa, Moixiganguers d’Igualada, Castellers de Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Castellers de la Vila de Gràcia. En el que portem d’aquest 2022, el 4de8 l’han intentat cinc colles: Colla Vella (a les Decennals), Castellers de Vilafranca (no el van carregar), Moixiganguers d’Igualada, Castellers de Sabadell i Castellers de la Vila de Gràcia. Cal que hi sumem els Minyons de Terrassa, que, si bé no han portat el 4de8 a plaça, sí que han descarregat el 3de8. Sis colles, doncs, han fet castells de vuit enguany, una menys que el 2019. L’única colla que no repeteix a la llista són els Castellers de Barcelona. En tot cas, a efectes de balanç, el que resulta més significatiu és el nombre d’intents de carro gros: De 19 a 7 és una minva més que significativa.

I si mirem el 3de8, passa si fa no fa el mateix: Deu intents de cinc colles el 2019, contra quatre intents de dues colles el 2022.

Podríem buscar altres dades de l’estadística, que ens permetrien arribar a la mateixa conclusions: El retorn a la normalitat és evident, però és un retorn lent: Dinou 4de8 intentats el 2019, set el 2022.

Sant Jordi marcarà, com cada any, un punt d’inflexió del decurs de la temporada. És la data que serveix per acabar de despertar l’activitat castellera a la zona tradicional, a les portes d’un mes de maig en què es començaven a veure folres i castells de nou, en el camí que ens porta a Sant Joan. Això fa que haguem de dir que és molt aviat per treure conclusions, però les dades del que portem viscut no deixen de ser significatives. La gestió de la canalla i de les camises serà clau aquesta temporada que ha de suposar la recuperació de la normalitat castellera.