La diada de Santa Úrsula ha estat a l’alçada de les expectatives: Grans castells -i molt ben fets- fracassos que cal analitzar, gran ambient i constatació d’una igualtat entre les dues colles que feia temps que no semblava tant evident. Igualtat fins i tot en l’estratègia, que ha estat la mateixa a una banda i l’altra de la plaça. I també una seqüència que torna a qüestionar el sistema de rondes a la vallenca, perquè la diada s’ha allargat durant més de quatre hores, hi ha hagut moments morts molt llargs i ha fet que una colla esperés gairebé una hora entre castell i castell.

Estratègia coincident d’entrada. Feia dies que a Valls tothom sabia el programa de màxims que portaven les dues colles i el que planava en l’ambient era la pregunta de quin havia de ser el castell de sortida de cadascú. El sorteig ha volgut que fos la Colla Joves la que obrís plaça i ho ha fet triant l’opció del 4de9sf. Avui les colles, tot i la dèria del castell de 10, anaven més a buscar una actuació completa que no pas un castell-objectiu, i potser això explica l’opció del 4de9sf, construcció que en els últims assajos als dos locals ha estat la que els donava millors garanties. La Vella ha replicat amb el mateix castell.

Han estat, en els dos casos, construccions de factura gairebé impecable, una lliçó de com afrontar aquest castell que conserva l’aureola de mític, de com lligar-lo i de com gestionar-lo, fins avui a l’abast només de les dues colles de Valls aquesta temporada. Ha estat una primera ronda, a més d’espectacular, àgil, que augurava una gran diada.

La decepció dels 10 pisos. A la segona ronda tocava afrontar el 3de10fm de la Joves i el 4de10fm de la Vella. No ha anat bé. Els intents que s’han vist han demostrat que un castell i l’altre arribaven a plaça potser faltats de recorregut, de més proves. Joves i Vella els han afrontat el repte una mica com s’afrontaven els grans castells anys enrere, abans que s’imposés la nova cultura d’assaig que explica els grans èxits dels últims 25 anys de castells. Davant la complexitat d’aquestes construccions, no sembla una bona opció haver arribat a plaça sense haver fet proves solvents amb folre i manilles completes al pati d’assaig. Tant al carrer d’en Gassó com al Portal Nou, els 10 pisos estaven ben treballats en el terreny de les emocions (les dues colles se’l creien), però potser no tant en l’aspecte tècnic. Si a això hi sumem la nul·la experiència acumulada en ambdós casos enguany amb el 2de9fm, que et permet sumar en la gestió de les manilles (el pilar de 8 també ajuda, però és diferent), podem arribar a la conclusió que potser els dos castells han arribat a la plaça del Blat amb dèficit d’assaig, i la plaça, implacable, s’ho ha cobrat.

La Joves ha fet el primer intent de 3de10fm, que ha desmuntat quan els setens, molt tancats, eren a seu lloc. Han desmuntat un segon peu i quan tocava el tercer, han canviat l’estratègia i han optat pel 2de8sf. A la Colla Vella, també han hagut de desmuntar el 4de10fm quan entrava l’aixecador, i ha acabat enfonsant-se. A la repetició, com la Joves, ha optat pel 2de8sf, i han repetit l’intent de 4de10 a la tercera ronda, que ha acabat cedint quan estava a punt d’entrar l’aixecador.

La bèstia no es deixa domar del tot. Una i altra colla, doncs, han utilitzat el 2de8sf per no perdre ronda i mantenir les opcions de sortir amb tres castells. En un cas i en l’altre han quedat en carregats. Aquest castell sí que arribava a plaça amb assajos potents. En les dues últimes setmanes l’havien fet sencer a la xarxa diversos cops, però està clar que la plaça és un altre món i que el 2de8sf és molt, molt difícil. Ningú més que les dues colles de Xiquets de Valls l’han provat enguany i, a no ser que hi hagi sorpreses a Vila-rodona d’aquí a quinze dies, la temporada es tancarà sense haver descarregat cap bèstia indomable a plaça.

Plans ‘B’ activats. En fallar l’objectiu dels 10 pisos, les dues colles han hagut de treure’s de la màniga els dos castells “menors” que portaven en reserva, la Joves el 5de9f a la tercera ronda i la Vella, el 4de9fp també a la tercera ronda després del segon intent de 4de10fm.

El 5de9f de la Joves ha estat una lliçó de defensa, especialment a terços i quarts i a tot el pilar del mig durant la descarregada. Els últims sis intents d’aquest castell de la Joves havien quedat en carregats (l’últim, per Sant Fèlix a Vilafranca) i, finalment, avui l’han pogut vèncer, gràcies al bon ritme del tronc i de la feina impecable del folre. Ha estat un castellàs.

La Vella tenia el repte d’afrontar el 4de9fp després que l’últim intentat, al Mercadal de Reus, quedés en carregat. I ens atrevim a afirmar que de tots els intents d’enguany, el d’avui és el que ha semblat de més qualitat, el menys remenat de tots.

La descarregada dels dos castells ha fet esclatar l’eufòria a la plaça, que aviat ha passat pàgina del fracàs dels deu pisos.

Pilars de postal. Quedaven els pilars i les dues colles s’han vist afavorides pel fet que cap dels incidents previs han afectat les peces clau dels seus espadats. Es fa difícil dir quin dels dos ha estat millor, perquè, com en el cas del 4de9sf de la primera ronda, els dos han fregat la perfecció.

Empat emocional. De la diada, amb tots els castells de gamma extra, se’n poden treure diverses conclusions. La Colla Joves ha signat la millor actuació de la seva història, superant l’anterior que va ser la de Sant Fèlix d’enguany i amb una pinya envejable. Els partidaris d’aplicar els punts del Concurs a totes les places poden afirmar que la millor actuació ha estat la de la Vella, per la diferència de punts entre el 5de9f i el 4de9fp. Però el d’avui ha estat un empat emocional, en què les dues colles han coincidit en els èxits obtinguts, i també en les decepcions. Només els castells del ‘pla B’ han decantat la balança.

Les dues colles s’han respectat i han cedit espai a l’altra colla per poder lligar bé la súper-estructura dels castells de 10. No hi ha hagut incidents i l’evidència de la rivalitat ha sorgit quan, ja tancada la diada, des del cordó de la Vella s’ha estrenat un nou cant, després del ja gairebé tradicional del “Salsa i no llores”: “Amb el Cinc de Nou no n’hi ha prou”, cantaven a cor-què-vols des del cordó rosat, volent recordar a l’altra colla que, tot i haver fet la millor actuació de la seva història, els han superat. S’ha produït una mena de batalla de galls, divertida, que ha servit de colofó d’una diada presidida pel “bon rotllo” entre les dues colles.

Ple de gom a gom. La coincidència de la diada amb la inauguració, a la tarda, del Museu Casteller amb a presència de representants de 74 colles, ha fet que a la plaça del Blat hi hagués més gent del món casteller que altres vegades, en molts casos de persones que s’estrenava veient en directe una Santa Úrsula. Han pogut veure una diada de les que valen la pena. Si cal canviar coses com el sistema de rondes per fer-la més àgil i no tant llarga forma part d’un debat que va prenent cos i desplaçant l’argument del “s’ha fet així tota la vida”. Com acabarà, i quan, ja es veurà. Però alguna cosa sembla que s’estigui movent al quilòmetre zero del món casteller. I, en tot cas, avui els Xiquets han empatat, però la ciutat, Valls, ha guanyat.

RESULTAT:

Colla Joves Xiquets de Valls: 4de9sf, (id)3de10fm, 2de8sf(c), 5de9f, pde8fm.

Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4de9f, (id)4de10fm 2de8sf(c), 4de10fm(i), 4de9fp, pde8fm.

Aquí podeu accedir als vídeos de la Diada de Santa Úrsula.

Aquí podeu llegir la crònica de les altres actuacions del cap de setmana.