La setmana passada va ser el 10de7 i aquest darrer diumenge ha estat el 8de7. Els Castellers de Vilafranca han tornat a demostrar la seva capacitat inventiva i la seva disposició a obrir-se el cervell per provar –o jugar– amb noves estructures. Amb el 10 i el 8, totes les estructures castelleres d’una a deu persones per pis ja han estat fetes a plaça.
La creació d’aquestes dues noves estructures respon a un doble objectiu per part dels verds: d’una banda, la seva tendència a explorar camins nous, tot i la polèmica que pugui generar en el món casteller, i, d’una altra, per raons d’ordre tècnic, ja que permet rodar castellers no habituals en els troncs dels castells de major dificultat i, al mateix temps, fer pujar el màxim nombre de canalla.
El 8de7 plantat diumenge a Martorell està format per un 4 central del qual es desprenen dues torres. Està coronat per tres poms de dalt, amb un únic enxaneta que els travessa tots tres baixant fins al pis de quarts. Com en el cas del 9, un dels dosos de les dues torres va travessat entre el quart de la torre i el del 4. Això va suposar que l’espai que l’enxaneta va tenir al quart per passar d’un pom a l’altre va ser escàs. Els verds, a diferència d’altres colles, fan baixar en el 7de8 l’enxaneta al pis de quints un cop ha coronat l’estructura del 4 i abans de fer la del 3 (entre la major part de colles s’ha imposat la tendència d’enllaçar els dos poms passant l’enxaneta de la faixa del dos del 4 a la faixa del dos del 3). Vist aquest problema, el cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Pere Almirall, es planteja el proper 8de7 (o en la seva versió de 8) fer travessar l’enxaneta de faixa a faixa.
Amb tot, un possible 8de8 no sedueix tant a Pere Almirall com el 10de8. La setmana passada, els verds van plantar el 10de7 en l’actuació del Dia del Graller, celebrada a Vilafranca. Es tracta d’un 4 central flanquejat per dos 3; és a dir, l’evolució natural del 7de7, que l’any 2009 es van inventar els Margeners de Guissona i que s’ha consolidat plenament en el panorama casteller. El 10de7 també té tres poms, que corona un únic enxaneta. A diferència del 7, la primera aleta es fa en un dels 3 i d’allà travessa els altres dos poms.
El cap de colla dels verds ja ha començat a sospesar l’opció d’un possible 10de8, si bé subratlla que no és un objectiu que pugui distreure la colla dels grans reptes de la temporada. La principal dificultat per encarar un 10de8 se situa en disposar de 10 terços. Per disponibilitat de castellers, això implicaria, probablement, fer pujar a una estructura de 8 terços que només hi van a un 4 quan és de 9 sense folre. És el que ja succeeix en els tres terços del 3 del 9de8, on hi acostumen a anar Toni Bach, Carles Mata o Ignasi Pérez, Xàiu, castellers que en castells de 9 ocupen generalment el pis de terços.
Els Tirallongues de Manresa, la colla universitària dels Ganàpies i els aficionats de Llorenç ja havien fet el 8de6 anys enrere. En el cas dels Tirallongues, la composició va ser diferent, ja que es tractava de dos 4 lligats per una torre al mig, els segons de la qual agafaven cama dels terços del 4.
Ja fa anys que els verds són sensibles a ampliar la gamma d’estructures. El mateix Francesc Moreno, Melilla, va iniciar el seu segon exercici de mandat, plantant un inèdit 6de7 a la diada (avui desapareguda) de Sant Raimon, el gener de 1996. Es tractava d’una torre central de la qual penjaven dues torres laterals. Tot i tractar-se d’un castell de 7, els components del tronc de l’estructura central encara recorden l’exigència que els va suposar la construcció, feta, a més, fora de temporada. L’any passat, el 6de7 va tornar a plaça de la mà dels verds, però, en aquest cas en un format diferent: un 4 central, del qual es desprenia una torre d’una de les quatre rengles. Va ser durant la sortida que els verds van fer a Bèlgica el mes de juny aprofitant la campanya Catalans want to vote. L’endemà, hi van posar una agulla dins del 4.
També a començament de temporada, en aquest cas, del 2008, els vilafranquins van treure’s del barret el 5de7 amb l’agulla, durant una actuació de pretemporada a la Bisbal. Els dos anys següents el van fer de 8, però el 5 amb l’agulla no va tenir recorregut i avui ha desaparegut de les places. La Jove de Tarragona el va carregar el 2012, mentre que la seva versió de 7 també ha restat com a residual: només set colles l’han provat i de manera esporàdica. Els Tirallongues de Manresa el van fer tres cops l’any passat i els va servir per guanyar el Concurs de colles de 7 celebrat a Torredembarra.
El 10de7 i el 8de7 han estat executats en ronda extra de les dues darreres actuacions protagonitzades pels verds i sense cap altra colla a plaça. És a dir, que la seva inclusió en l’agenda no ha suposat reduir el nivell en el resultat global de les duEs actuacions fetes pels vilafranquins. A la Diada del Graller van fer també el 4de8, el 3de8, la torre de 8 amb folre i el pilar de 6, mentre que a la Diada de Primavera de Martorell van estrenar el 4de8 amb l’agulla (mai l’havien fet el mes d’abril), que van acompanyar de la torre de 8 amb folre, el 3de8 i el pilar de 6.
SANTI TERRAZA
Fotos 1 i 2: 8de7 dels verds, diumenge passat a Martorell
Foto 3: 10de7, plantat a la Diada del Graller el 19 d’abril
Foto 4: 6de7 dels Castellers de Vilafranca fet a Bèlgica el 2014
Foto 5: 6de7 dels verds a la plaça de la Vila l’any 1996
Articles relacionats:
Els verds mostren una nova versió del 6de7
El 5 amb l’agulla no ha quallat
Els Nens planten la torre de 8 amb folre (i els verds el 8de7)
