Els castells trenquen el sostre

Els primers compassos de la temporada castellera acabada d’estrenar permeten intuir que l’espectacular salt qualitatiu que va experimentar aquesta activitat l’any passat tindrà continuïtat al llarg del 2015. I fins i tot probablement arribarà a superar-lo, malgrat que l’augment de l’exercici passat va batre les previsions més optimistes. Els resultats globals de les primeres setmanes ja superen notablement els que es van registra fa un any, sobretot entre les colles mitjanes: 16 formacions ja han fet un castell de 8 pisos, mentre que en el mateix període de l’any passat n’eren 9.

Què està passant al món casteller? La reiteració dels qualificatius “millor temporada de la història” o “diada històrica” podrien arribar a semblar abusius, però el cert és que sovint queden curts. El 2014 es van aconseguir 92 construccions de gamma extra, mentre que l’any anterior -que ja va ser la millor campanya que s’havia vist mai- en van ser 47. És a dir, que el creixement arriba a xifres del 100% en alguns aspectes.

Les causes que expliquen aquesta progressió extraordinària són diverses. En primer lloc, la decidida aposta que pràcticament totes les colles han fet per la tecnificació. S’assaja més i millor. I amb més garanties. I en aquest cas, com no podria ser d’altra manera, es tradueix en una millora global. Les colles han consolidat els dos assajos setmanals i algunes n’han introduït un altre. Això implica que estan en disposició de portar castells més grans a plaça, més treballats i, per tant, amb més garantia d’èxit. De les 3.476 construccions de 7 en amunt provades el 2014, 2.927 es van descarregar; només en van caure 214 (la resta es van desmuntar sense coronar-les). No s’havia aconseguit mai fer tants castells.

A banda que els castellers es preparen més, cal tenir en compte l’atracció que aquesta activitat exerceix sobre àmplies capes de la societat catalana. Cada vegada hi ha més colles repartides per gairebé tot el territori català, fins i tot en comarques com les Terres de l’Ebre, amb un model festiu propi i que fins ara quedaven lluny del mapa casteller. Actualment, ja hi ha 97 colles, incloent-hi les deu formades únicament per universitaris i que actuen als campus de les facultats.

I a aquestes se n’hi pot afegir una desena més nascudes en diferents llocs del planeta, que han vist en els castells catalans un model d’esforç i treball en equip, com les que han sorgit a Hamburg, Copenhaguen, Brussel·les, Dublín, Melbourne o les ja consolidades de Lo Prado (Xile) i Hangzhou (Xina).

Aquesta capacitat d’atracció que exerceixen els castells i la seva condició d’activitat oberta, intergeneracional i gratuïta han esdevingut un element a favor en època de crisi. Es calcula que en els últims anys el nombre de castellers –fixos o ocasionals– ha saltat de 8.000 a 14.000.

En el terreny dels resultats, la principal incògnita que acompanya la temporada 2015 és si els Castellers de Vilafranca aconseguiran conservar el seu indiscutible lideratge. L’any passat, els verds van millorar, si és possible, els seus registres, però la distància que els separava de la resta de colles grans va quedar notablement reduïda, gràcies a l’espectacular avenç d’algunes formacions com els Minyons de Terrassa, la Colla Vella o la Jove de Tarragona.