Parlar de Fede Gormaz és fer-ho d’un casteller d’extraordinàries prestacions i elevada qualitat. El seu currículum és ple de proeses de primer nivell com a component dels troncs de la Colla Joves, sempre marcat per un domini accentuat de la posició, una col·locació perfecta de peus i una significativa capacitat de resistència. Però parlar de Fede Gormaz és fer-ho també d’un casteller humil, noble i fidel a la seva colla i el seu món. El Premi Trajectòria de la Nit de Castells 2026, celebrada dissabte passat a Valls, reuneix en la figura de Fede Gormaz tots els requisits per entrar en la galeria dels més il·lustres, tant per característiques tècniques, com per coneixement, implicació i actitud. I així es va posar de manifest quan l’auditori del Centre Cultural de Valls es va posar dret per acompanyar-lo camí de l’escenari amb un fort i sentit aplaudiment.

Fede Gormaz va començar a pujar als castells fa 50 anys, quan en tenia 9. Ho va fer a la colla de casa, la Joves, a la qual hi anava el seu germà Tomàs. El primer castell de nivell al qual va muntar va ser al primer 4de8 descarregat per la refundada Colla Nova, a la Bisbal el 1975. Aquell carro gros va avançar el talent que distingiria la Joves amb el pas dels anys: el Fede hi pujava de dosos i al tronc hi anaven altres quatre castellers que havien estat o serien caps de colla: Jordi Crusells i Siscu Sánchez a segons, i Tomàs Gormaz i Salvadoret Ramon al quint. A plaça hi havia també Quico Fabra, que setmanes després entraria a la colla i que pujaria a alguns dels següents 4de8, mentre que el castell el portava Andreu Montserrat, en absència forçada del cap de colla, Isaac Rubio. Una completa nòmina de qualitat, coneixement i experiència. Per cert, Andreu Montserrat –un pou de coneixement casteller– acabaria sent la figura de referència del Fede.

Des d’aquell 4de8 a dosos, Gormaz ha pujat a totes les estrenes significatives de la Colla Joves, com el primer 5de8 descarregat del segle (1981) –que hi parava al quart de la dreta– o el també primer 3de9f completat de la centúria (1986), que hi anava al quint a la rengla, gràcies a un permís de la mili. Va ser el cap de colla de la darrera victòria de la Joves al Concurs (1992), plantant la primera tripleta màgica del segle. També ha pujat en totes les primeres construccions assolides dels de la camisa vermella: 3de9sf, 2de8sf, 4de9sf, 5de9f, 2de9fm… Només li ha faltat el 3de10fm coronat el 2024 (tot i que va pujar als dos intents del 2016) i el 2de9sm carregat en la passada Santa Úrsula…

Precisament, aquest 2de9 únicament folrat va tornar a projectar la imatge de Fede Gormaz com un casteller d’altes prestacions i al servei de la colla. La seva disposició per suplir un dels dos terços que havia estat assajant i fent el 2de8sf tot l’any va posar de manifest la seva actitud i aptitud. Als seus 59 anys, Gormaz va pujar a una construcció extraordinàriament fràgil sense gairebé haver-la assajat. I allà dalt –i amb tota la pressió de la diada, de la plaça i dels ulls del món casteller clavats en la seva figura– va tornar a demostrar la seva vàlua.

Durant dècades, el Fede ha estat un fixe en les alineacions dels principals castells de la Joves (per cert, en els 4de9sf i els 5de9f pujant a sobre del cap de colla actual, Quico de Cabra). Però quan, amb els pas dels anys, ha deixat de pujar amb regularitat –i, per tant, d’assajar– ha estat un recurs sempre fiable per als casos de necessitat. Així va ser en la darrera Santa Úrsula i en moltes altres ocasions. Com per exemple per Sant Fèlix del 2005: la Joves i la Vella havien fet els mateixos castells, els de la tripleta màgica, però en el cas dels rosats el 3de9f havia quedat en carregat, tot i que això sí, havien plantat el pde7f. Els responsables tècnics de la colla li van demanar al Fede si podia parar a segons el pilar de 6, malgrat no haver-lo assajat. Ell va respondre: “millor el de 7”. I el va descarregar, en una de les mostres d’alegries més recordades dels del carrer d’en Gassó a la plaça de Vilafranca.

Així és Fede Gormaz. Un casteller d’alta qualitat, sempre disposat a donar-ho tot per la seva colla. Un casteller respectat, admirat i aplaudit.

Articles relacionats:
Quatre colles punteres, els Nois, Fede Gormaz i la sèrie ‘Pubertat’ triomfen a la Nit de Castells (31 de gener de 2026)
El Pom de Baix: Nissagues vallenques (14 d’octubre de 2025)
Aquell Concurs que la Joves va guanyar sense baixar de l’autocar (27 de setembre de 2022)
Quan la Joves dominava el món (casteller) (10 d’abril de 2017)