L’Ajuntament de Tarragona ha començat ja a treballar en el sanejament de l’edifici del carrer de Santa Anna, a la part alta de la ciutat, perquè pugui tornar a ser el local social i d’assaig dels Xiquets de Tarragona. La colla va haver d’abandonar el local fa més de set anys i, després d’un llarg i sovint desesperant procés de diàleg amb l’Ajuntament, en el que s’han valorat diferents alternatives, l’opció final ha estat tornar al lloc d’on havien sortit. Durant aquest temps i el que falti per adequar el local (com a mínim, dos anys), els matalassers continuaran assajant en un dels patis del palau municipal, a la plaça de la Font, un espai petit i ple d’inconvenients i limitacions tècniques. Els resultats castellers se n’han ressentit.
El cas dels Xiquets de Tarragona ha estat especialment significatiu, pel nivell de la colla i per la massa social de què disposa. En tots aquests anys ha pressionat els diferents governs municipals que s’ha trobat a la recerca d’una solució en una ciutat, Tarragona, en què les altres tres colles tenen locals públics, cedits per l’Ajuntament o, en el cas del Serrallo, pel Port de Tarragona, competent en qüestions urbanístiques d’aquella part de la ciutat.
De l’adequació del local del carrer de Santa Anna no se’n sap encara el pressupost final que acabarà tenint, més encara quan el primer que es fa sempre a Tarragona és licitar i adjudicar els treballs de prospeccions arqueològiques, per esbrinar què de romà hi ha al subsol del local, ubicat en ple centre de la Tàrraco d’August, la ciutat de fa dos mil·lennis. A Tarragona, aixeques una pedra i et surt un carreu d’origen romà, i sovint això marca el disseny dels projectes finals d’edificis i noves construccions.
Badalona, al carrer? Els Xiquets hauran de patir, però tenen encarada la solució. No passa el mateix a Badalona, on els castellers locals tenen tots els punts per haver d’assajar al carrer durant aquest any 2026. Ara assagen al mercat Maignon de la població, però l’Ajuntament n’ha anunciat la rehabilitació, cosa que obligarà la colla a abandonar aquest espai. Es tracta d’un antic mercat en desús que, el 2019, l’Ajuntament va cedir a la colla de manera transitòria, mentre no s’acordés una solució definitiva. Ara el rehabilitaran, però no hi ha cap acord municipal pres oficialment per a la cessió d’algun espai als castellers.
L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, s’havia compromès de paraula a cedir l’antiga fàbrica d’eines Canela a l’entitat, però no hi ha acord oficial ni tan sols compromís públic. El projecte està aturat i l’antiga fàbrica es va degradant progressivament, fins al punt que els veïns, un institut de secundària, s’han queixat per com els afecta la insalubritat del lloc. En qualsevol cas, si es produís l’acord, caldrien un parell d’anys d’obres, i no hi ha cap solució provisional, cosa que fa témer als micacos que hauran d’assajar al carrer. Si ho han de fer, ho faran a la plaça de la vila, davant de l’Ajuntament com havien fet ja en etapes anteriors.
La carpa de Sarrià. Els Castellers de Sarrià combinen el seu bon ofici casteller, admirat per tothom, amb el maldecap per no disposar d’un local. Estan treballant amb altres entitats del barri la conversió de Can Raventós, una antiga masia benestant que Sarrià reivindica per ser convertida en seu d’entitats de cultura popular, inclosa, per tant, la colla castellera. L’Ajuntament ja hi està d’acord, però manté un litigi amb els propietaris (una promotora que volia construir al solar 59 pisos de luxe) a qui proposen una permuta perquè, entre d’altres raons, hi ha una sentència del Tribunal Suprem que diu que a l’indret no s’hi pot edificar. Si l’Administració és lenta per definició, quan la Justícia s’hi posa pel mig es fa impossible calcular terminis. En tot cas, caldria un acord entre la propietat i l’Ajuntament.
A l’espera de solucions, els Castellers de Sarrià, que assajaven al carrer, van estrenar el mes de setembre passat, una carpa de 10 metres d’alçada i 150 metres quadrats de superfície, que els serveix com a local provisional i que permet fer bons assajos. Un pedaç de qualitat, però que té un inconvenient important: la carpa està instal·lada a l’espai on l’Ajuntament hi ha de construir els Jardins d’Oriol Martorell. Està previst que l’Ajuntament aprovi el projecte enguany, i que les obres puguin començar a l’estiu. És clar que aquest calendari afectaria de ple les previsions dels Castellers de Sarrià, pendents del que es decideixi al districte i a l’Ajuntament de la ciutat.
Problemes amb veïns. Qui té local en propietat sap que ha de destinar una part més o menys significativa del pressupost al seu manteniment. I ha de tenir clar que hi ha el risc que apareguin problemes sobrevinguts. Un d’ells és la molèstia que l’activitat castellera i social d’una colla genera entre el veïnat, que limita l’ús que es pot fer de les instal·lacions. Dos casos han generat problemes importants aquests últims mesos: el dels Matossers de Molins de Rei i el dels Bordegassos de Vilanova.
Els Matossers tenien un local llogat al Passeig de la Pau de Molins de Rei, però la situació econòmica de l’entitat ha fet que l’hagin de deixar. Un dels arguments utilitzats per la colla és la impossibilitat de treure-li al local un bon rendiment, ja que, durant anys, han hagut de capejar les queixes de veïns pel soroll. Això ha limitat l’activitat que es pot dur a terme al local, cosa que ha generat pèrdua de massa social.
L’Ajuntament ha cedit a la colla un magatzem, compartit amb el ball de diables, però des de la colla ja s’ha dit que és insuficient per a les necessitats que tenen, amb una mentalitat de poder-lo obrir a la comunitat. En tot cas, la colla té la infraestructura per poder assajar i fer una mínima activitat social, tot i que no és la situació que voldrien.
A Vilanova ha passat un fet similar. Els històrics Bordegassos gaudien d’un local en propietat des del 1998, Cal Pinyana, i l’han hagut d’abandonar per les queixes del veïnat pel soroll i les molèsties ocasionades per l’activitat pròpia d’una colla castellera. Van haver de deixar-lo el febrer del 2025, a les portes del Carnaval, però van tenir temps per acordar amb l’Ajuntament alguna solució provisional, que va ser l’ús de l’església dels Josepets, tancada al culte, i que el consistori utilitza com a magatzem per guardar-hi, entre altres coses, els gegants i altres elements del patrimoni local. Hi van poder instal·lar, fins i tot, una xarxa. De fet, els castellers expliquen que com a local d’assaig, té millors condicions d’espai els Josepets que Cal Pinyana.
Una altra cosa és l’activitat social, que al local de propietat ja havien hagut de limitar i que els Josepets presenten limitacions per poder-la dur a terme.
Al sopar anual de la colla, l’alcalde, Juan Luis Ruiz, es va comprometre davant tothom quan va dir que en un any hi hauria nou local. No es descarta que hi hagi un espai per als assajos (els Josepets) i un local pròxim que pugui ser convertit en local social.
La colla té un avantatge important en relació amb altres casos, que és la possibilitat que té de treure un rendiment econòmic de la venda del local històric, Cal Pinyana, de manera que li permetés un millor condicionament de les instal·lacions. Hi ha qui posa l’exemple dels Nens del Vendrell, que tenen un local en propietat, que tenen cedit a l’Ajuntament, i la colla utilitza un local en òptimes condicions per a l’activitat d’una colla que és una cessió de l’Ajuntament. Es van intercanviar cessions.
El cas de Terrassa. Els Minyons de Terrassa estrenaven el 2025 nou local. Van guanyar un concurs públic convocat per l’Ajuntament per poder obtenir la cessió de l’antiga fàbrica de Cal Reig per 50 anys. La seu toca paret per paret amb el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNaCTeC). La colla guanyava espai i prestacions per a un local que ha pogut adaptar gràcies als 1,5 milions d’euros obtinguts per la venda de la seva antiga seu, l’edifici modernista del carrer del Teatre que utilitzaven des del 1988 i que el 2002 ampliaven. Amb la venda, aquest edifici es convertirà en un hotel.
Més enllà dels castells, les opcions per a les activitats socials i ciutadanes s’amplien de manera considerable. A banda dels recursos propis, la colla ha rebut algunes subvencions, entre les quals, 200.000 euros del Departament de Cultura de la Generalitat, o 40.000 euros de l’Ajuntament per a la dinamització de la nova seu.
Els Castellers de Vilafranca amplien. Tots els casos que hem abordat fins ara són de colles que, d’una manera o altra, han arribat a acords de cessió d’espais amb els respectius ajuntaments. No és el cas dels Castellers de Vilafranca, que el desembre van anunciar la compra de l’edifici veí de Cal Figarot, seu reformada enguany fa deu anys, per poder ampliar les seves instal·lacions. Per tant, la colla manté la política de fer patrimoni propi (el mateix que passa a Valls o a Reus) i s’ha hipotecat per adquirir el nou edifici. El que síque han rebut és el compromís d’un ajut de 200.000 euros de la Diputació de Barcelona per a enguany, i també preveuen un nou ajut per al 2027, destinats en tots dos casos a la reforma. Això facilitarà el finançament de l’adaptació necessària de l’edifici adquirit.
Amb aquesta compra, la colla guanyarà uns 500 metres quadrats d’espai, que pensa destinar a arxiu, documentació, espai per a la canalla, magatzem i gimnàs, entre altres usos. És significatiu que l’assemblea de la colla aprovés l’operació per unanimitat.
Quan comprar és impossible. Cada colla és un món, igual que ho és cada municipi. Si a Vilafranca, la dimensió de la colla i les característiques de la ciutat han permès l’operació d’ampliació de Cal Figarot, a Sitges, que la colla, o qualsevol altra entitat social o cultural, es plantegi créixer a força de crear patrimoni propi es fa difícil d’imaginar pels desproporcionats preus que hi ha en el sector immobiliari. En un municipi on la gent jove i, en general, les classes mitjanes, no poden adquirir un habitatge i han d’optar per municipis veïns, es fa difícil imaginar que una entitat cultural pugui comprar un espai per poder tenir una seu social.
El cas de Sitges és un bon exemple de col·laboració entre l’entitat i l’Ajuntament, que veu que calen solucions davant una realitat demogràfica canviant, i que fa necessari potenciar la societat civil.
El local d’assaig de la Jove de Sitges és al Palau del Rei Moro, que utilitzen des dels primers assaigs el 1992. És un edifici gòtic, al centre de la població, que la colla comparteix amb l’Agrupació de Balls Populars i el Grup Pessebrista de Sitges. Per a la colla, el local suposa diversos problemes. Per exemple, els qui van a assajar des d’altres municipis tenen dificultats d’aparcament. Tenen un pati obert, de manera que, quan plou o fa fred, han d’aixoplugar-se el Mercat Vell, que és al costat, però que sovint està ocupat. A més, el local necessitaria reformes per adaptar-se millor a l’activitat d’una colla castellera, però és un edifici protegit que fa molt difícil que s’hi puguin fer reformes.
Totes aquestes circumstàncies van fer que la colla, l’any 2016, presentés un projecte a l’Ajuntament que proposava que en la urbanització de la zona nova de Sitges, el consistori optés per fer que les cessions de terrenys dels propietaris per a ús públic normals en aquests desenvolupaments urbanístics es destinessin a activitats socials i culturals. La resolució final va ser que l’Ajuntament va cedir una antiga masia derruïda, la Masia de Santa Bàrbara, la reforma de la qual havia d’anar a càrrec de la promotora de la urbanització. L’obtenció de les necessàries llicències de Patrimoni, però, han tardat set anys.
La Masia s’utilitzarà com a local social i es construirà una nau adjunta que és on es podran fer assajos. Tot plegat suposarà una inversió de 3,2 milions d’euros per part de l’Ajuntament per adequar els 440 metres quadrats de la masia, i els 350 metres quadrats de la nova nau. Les instal·lacions seran compartides amb el grup de gimnàstica rítmica de Sitges.
Les obres està previst que comencin al març i que durin al voltant d’un any i mig. Es tracta, sens dubte, d’un dels millors acords aconseguits per una colla castellera amb el seu Ajuntament.
Els entrebancs de Sants. El cas de Sarrià ja comentat no és l’únic que hi ha pendent a Barcelona. Els Castellers de Sants també estan en converses amb el seu districte per aconseguir una estructura de locals adequada a les necessitats de la colla. L’entitat està ben servida de local d’assaig, amb la reforma que es va fer, ja pensada per a ús casteller, del gimnàs de l’Escola Jaume I. L’activitat castellera és compatible amb la de l’escola pels horaris i no hi ha conflicte. El problema ve per als altres tipus d’activitat dels Borinots, la social pròpia de l’entitat, i la que ofereixen al barri. La colla havia negociat amb el districte l’ampliació de l’espai a utilitzar a les naus de Can Climent, molt a prop del local d’assaig.
L’espai el necessiten per a la canalla i per a temes logístics. S’havia de reformar i el 2022 van aconseguir les primeres partides, a partir de la proposta presentada als pressupostos participatius de l’Ajuntament de Barcelona. La finalització del projecte suposaria poder disposar d’un local social mot potent, d’uns 1.000 metres quadrats de planta baixa i tres alçades.
Estava tot més o menys lligat fins que va arribar la informació que el projecte quedava afectat per l’ampliació i reforma de l’estació de Sants. Això obligava a començar de nou des de zero, però tot indica que les converses entre la colla i el districte van pel bon camí i que s’arribarà a una solució, amb voluntat que sigui compartida amb altres entitats de la zona. El ritme d’execució de tot plegat, ja és una altra història.
Articles relacionats:
La transformació d’un local casteller en un centre cultural (28 de març de 2025)
Amb local o sense (27 de febrer de 2025)
Les obres del nou local dels Minyons enfilen la recta final (9 de maig de 2024)
