Cada temporada és quan comença com un llibre en blanc i hi ha moltes variables que fan que no es pugui afirmar que el que es viurà serà continuïtat i superació de l’any anterior. A més, la història dels castells (i de tantes disciplines culturals de la Humanitat), demostra que, molt sovint, mantenir-se és més difícil que arribar a un objectiu. La lògica del creixement permanent, doncs, no acaba de funcionar en els castells. Serveixi aquesta reflexió com a prevenció pel que podreu llegir a partir d’ara, una pura especulació, podríem dir que basada en precedents reals, però especulació en definitiva, del que pot passar durant la temporada del 2026.
La temporada 2025, dues colles van arribar a tres fronteres que no es van travessar. Eren fronteres globals, límits que es busca superar i que suposarien un avenç en conjunt de tot el món casteller, més enllà dels sostres de cada colla.
El 9de9f demana a crits ser descarregat, però el colós imposa per ara la seva autoritat i demostra la gran dificultat que suposa abordar-lo. Els Castellers de Vilafranca el van deixar en carregat per Sant Fèlix i en intent per Tots Sants, i la Vella el va intentar per primer cop sense èxit a la Diada del Mercadal. Això, el 2025. Cal sumar-hi els carregats pels vilafranquins al Concurs del 2024 i per Tots Sants del 2023. L’estadística contempla en total set intents, tres dels quals carregats, dos fallits i dos més desmuntats.
Un altre castell fronterer, com el 3de9sf, va necessitar tretze intents abans de veure-li l’aleta per Santa Úrsula, i dos cops, el 2019. I en la memòria de molts hi ha la cursa del 2de9fm: entre el primer intent a plaça, per Tots Sants del 1989, i el primer carregat, el novembre de 1993 càrrec dels Minyons de Terrassa, es van veure set proves, i entre aquell primer intent i el primer descarregat per la Colla Vella per Santa Úrsula del 1994, dotze, entre els quals quatre de carregats (Minyons i Colla Joves).
L’estadística ens diu, doncs, que el 9de9f va avançant, i que es farà pregar fins que algú el descarregui. Ara com ara, es manté com un castell que, com ja es va veure el 2024, es pot convertir en peça clau per al desenllaç del Concurs de Castells de Tarragona. De les colles participants, tres l’han tocat a l’assaig algun cop aquests anys: Castellers de Vilafranca, Colla Vella i Colla Jove Xiquets de Tarragona, tres de les candidates al podi del Concurs.
2de9sm, el repte recuperat. La Santa Úrsula del 2025 serà recordada en part pel 2de9 sense manilles que va carregar la Colla Joves, amb una bona dosi de suspense per l’estratègia bastida per la colla per assegurar l’arribada de Jaume Galofré, peça clau del castell, al pis de quarts. El castell no estava en l’agenda de la colla a l’inici de temporada, que s’havia posat entre cella i cella descarregar el primer castell de 10 de la seva història, després que l’any anterior el carregués a la plaça del Blat. Però dificultats sorgides durant la temporada amb el 3de10fm van fer que la colla, àvida de fer història, explorés altres camins, un dels quals va ser el 2de9sm, que es va carregar amb prou solvència per poder pensar que no podem descartar que es posi en l’agenda d’altres colles punteres en el moment que tinguin controlat el 2de8sf. Més encara, si tenim en compte que el castell, com el 9de9f, ocupa un lloc de privilegi a la taula de puntuacions del Concurs de Castells.
El 2de9sm, a més, s’ha carregat en quatre ocasions del total de 10 vegades que s’ha intentat, un 40% dels cops que s’ha portat a plaça. L’estadística, doncs, juga a favor de la tesi que el repte pot ser assumit per altres colles i que, un cop carregat quatre vegades (tres pels Castellers de Vilafranca els anys 2005, 2011 i 2012, i el de la Colla Joves), es pot considerar com a assumible el repte de descarregar-lo. Només la Colla Vella l’ha provat, a més de les dues colles ja citades. A efectes del Concurs de Castells, l’opció del 2de9sm és una bona alternativa per a una colla que, com la Joves, té dificultats amb els castells de 10. Per això no podem descartar aquest castell per a la temporada del 2026.
El pde7sf, encara molt lluny. Els pilars continuen donant moltes alegries a les colles, i el 2026 no en serà excepció. A les acaballes de l’any passat, es va portar per primer cop a plaça el de 7 sense folre. Va ser la Colla Joves, que el va assajar de manera intensa durant els mesos de setembre i octubre. Plantejar-se’l era natural, donat el gran domini que, des de fa unes temporades, la colla presentava del seu pilar. Calia afegir una peça al fabulós pde6 que tenien, i establir una dinàmica d’assaig que permetés als pilaners anar coneixent les sensacions que genera una estructura tan fràgil com aquesta.
Ja el tenien mig a punt al Mercadal de Reus, el tenien en cartera per Santa Úrsula, però no va ser fins a Vila-rodona, el tradicional bonus-track dels Xiquets de Valls cada temporada després de Santa Úrsula, que el van portar a plaça. L’any anterior ja el duien en cartera a la mateixa plaça, però l’enxaneta va dir que no pujava. I en el que era el primer intent mai vist a plaça, l’espadat va quedar molt lluny del que s’esperava. Però la porta s’obria, per primer cop, en una plaça. El camí a seguir a partir d’ara s’ha de dibuixar.
El 4de10sm, el gran desig. I en les previsions del que podria passar, o no, durant el 2026, no s’ha de descartar un castell inèdit, que va prenent forma en la ment d’alguns tècnics d’estructures de les colles grans i que va guanyant una necessària credibilitat. El domini sobre el 4de9 sense folre, que es va normalitzant cada temporada, fa pensar en la possibilitat de posar-lo damunt d’un folre i obrir la nova frontera que suposaria desemmanillar els castells de 10. Cal ser realista, és cert, però somiar és un exercici gratuït.
La gamma. Els anys de Concurs de Castells introdueixen un element essencial en el disseny del calendari de les colles i de l’estratègia de cadascú per complir els objectius que es proposen. I, entre les grans, guanyar el Concurs és el gran desig, que s’afegeix al de sempre de sortir airosos de les grans diades de cadascú. Aquí és on pren tot el sentit analitzar la gamma que es té i la gamma de castells que es vol arribar a assolir, amb l’objectiu de poder disposar del màxim d’alternatives possibles per poder utilitzar en cada moment. En aquest sentit, aconseguir un domini dels grans castells de 10 i dels grans castells de 9 desfolrats s’endevina com un element bàsic, més enllà de tenir alguna de les construccions que, com el 9de9f o el 2de9sm, poden decantar una classificació final, en el supòsit que al Concurs surtin bé les coses a totes les colles, perquè sovint el certamen el guanya qui menys falla, no qui hi porta programats els millors castells.
Objectius particulars. Els castells representen, entre molts altres valors, un exercici d’autosuperació col·lectiva permanent. Si fins aquí hem analitzat els objectius globals del món casteller (que, lògicament, són objectius particulars de les colles que, en teoria, els tenen a l’abast), el repàs a la temporada del 2025 de cada colla mostra quins poden ser els objectius de cadascú per a aquest 2026.
És clar que hi ha condicionants que poden fer variar els objectius que serien lògics a priori vistos els registres assolits fins ara. I és clar també que mantenir la temporada següent el nivell assolit la temporada acabada no sempre és possible. Baixes, els obligats canvis als pisos superiors, relleus en els lideratges, qüestions de l’àmbit social… Mil i una variables intervenen en la marxa d’una temporada.
En molts casos, les colles han fet un salt endavant que suposa deixar definitivament enrere, o gairebé, la sotragada que va suposar la pandèmia, el 2020. A Mataró, els Capgrossos hauran de treballar per mantenir el nivell de gamma extra que el 2025 aconseguien amb el 5de9f i el 2de9fm carregat per les Santes. Els Castellers de Sants hauran de reiterar els castells de 9 bàsics i plantejar-se fer un salt endavant, que podria arribar en forma de 2de9fm. A Igualada, els Moixiganguers han deixat pendent el 3de9f i, com el cas dels Xiquets de Reus o dels Castellers de Barcelona, mantenir la categoria de 9 és el primer objectiu, que pot ser més ambiciós segons com vagi evolucionant la temporada.
Capítol a banda mereixen aquest 2026 els Nens del Vendrell. Celebren el centenari, ocasió especial per a una colla històrica (de fet, la més antiga de les colles en actiu, tot i que les de Valls provenen de tradicions molt anteriors). Una bona ocasió per recuperar els castells de 9, que els van quedar pendents durant la temporada del 2025. Igual que els vendrellencs, a Sabadell la temporada passada els permet plantejar-se créixer: deixaven pendent el 2de8f, però el 5de8 i el 7de8 fan pensar a alguns que els nou pisos tornen a estar més a l’abast.
El 5de8 ha estat, novament, el sostre de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau. L’estructura de l’entitat no els ha permès anar més enllà i han tornat a excel·lir al límit que els marca la seva demografia. Recuperar el pilar de mèrit, a més del 2de8f, poden ser objectius del 2026. Marrecs de Salt i Castellers de la Vila de Gràcia treballaran per superar el sostre del 2de8f, de la mateixa manera que els Sagals d’Osona hauran de consolidar els registres assolits el 2025, amb el 7de8, el 2de8f carregat i el 3de8 consolidat, de la mateixa manera que els Castellers de Lleida i els Xics de Granollers, que s’hauran de plantejar mantenir i superar la tripleta dels dos castells bàsics de 8, amb el 7de8 com a sostre.
Els Xiquets de Tarragona mengen a banda a l’hora de fer previsions. Els canvis a la direcció de la colla s’endevinen determinants per poder encarar la sortida a una crisi de resultats que dura ja dues temporades. Que una colla de 9 com els matalassers hagi patit per tenir el 2de8f i el 7de8 com a sostre durant el 2025 indica la duresa del camí que els toca seguir.
Són només alguns exemples, als quals podríem afegir la Jove de Sitges amb la idea clara de consolidar el 3d8 estrenat la temporada passada, o colles com els Castellers de Castelldefels, els Castellers de Sarrià o els Nois de la Torre, que treballaran per mantenir el caràcter de colla de 8 estrenat durant el 2025.
Camises. Objectius, doncs, no en falten. En tots els casos, però, cal una condició, que és que les camises no fallin ni en els assajos ni en les actuacions. Convé remarcar molt aquest aspecte, perquè l’argument de la falta de camises ha estat recorrent en algun cas per justificar el no assoliment d’objectius. El 2025 va ser el cas dels Capgrossos de Mataró. Anys anteriors, havia estat la Colla Joves Xiquets de Valls, que fins i tot aquest 2025 ha vist com perdia places on la colla semblava tenir la presència consolidada. Els objectius castellers i una feina social constant li han permès a la Joves créixer i mostrar el nivell que té. Una prova que el problema de les camises, si es treballa bé, es pot superar.
