El passat Sant Joan, Joan Ibarra, casteller de tronc de la Colla Vella, va publicar un muntatge fotogràfic a les xarxes socials que reflectia el pas del temps i el relleu generacional de la seva família a les estructures de la seva colla. A la imatge superior s’hi podia veure una instantània de l’any 1996, quan ell feia de sisè al primer 5de9f descarregat de l’Era moderna. A la part inferior, la imatge d’ara: el seu fill Max Ibarra fent el mateix castell al pis de dosos.

Aquesta fotografia és el testimoni de la darrera evolució de les nissagues castelleres vallenques: infants que van carregar o descarregar les primeres estructures de gamma extra tenen els seus fills que també els fan a plaça. Un fenomen que no és exclusiu dels rosats, ja que a la Colla Joves hi ha un altre clar exemple amb Pere Rico, membre de la canalla en l’època dels primers castells de 9 bàsics i que actualment té els seus dos fills fent castells de gamma extra i premium amb la camisa vermella.

Els orígens i la vida al voltant de la colla. A diferència de moltes famílies vallenques, Joan Ibarra no tenia antecedents castellers, ja que és fill d’immigrants que es van establir al Pla de Santa Maria. En canvi, els seus fills, Jan i Max, han nascut en un entorn totalment casteller, i amb una mare que és una reconeguda castellera del tronc, la Maria Dalmau.

Els nens Ibarra Dalmau viuen el fet casteller a fons. El fill gran, Jan, toca el timbal al grup de músics de la colla, mentre que el segon fill, Max, ocupa enguany el pis de dosos a les grans estructures dels rosats.

A casa es parla de castells pràcticament a diari. En Joan ho veu com un fet positiu i inevitable, destacant que la vida dels seus fills s’ha desenvolupat des del primer dia al voltant de la colla, un entorn que considera saludable i ple de valors ètics clau per la formació de persones adultes del futur.

La gestió emocional. A l’hora de fer castells al tronc, en Joan assegura que el fet de tenir un fill a la canalla no li afecta, ja que s’hi exprem exactament si hi ha el seu fill al pom que si és a terra.

Ara bé, el paper de pare li requereix una gestió emocional important a casa. Un moment que recorda com especialment dur va ser l’accident del 4de9sf carregat a la Diada de Sant Fèlix de fa dos anys, que va marcar un abans i un després en la trajectòria castellera del Max; no va prendre mal però li va suposar una dificultat gestionar les emocions Aquelles setmanes posteriors van ser complexes, tant en l’àmbit casteller com en el dia a dia familiar a casa. En la part positiva, la família recorda de manera especial el 4de9sf descarregat el Primer Diumenge de Festes de Santa Tecla de 2023, el primer que pare i fill feien junts al tronc, amb el Max estrenant-se com a aixecador.

Fer castells en família deixa sovint coincidències ben curioses. Als castells, Max Ibarra comparteix pis de dosos amb Manel Urbano fill. Es dóna el cas que el fill de qui va ser president de la Colla Vella entre els anys 2011 i 2016 comparteix avui estructura amb el fill de qui va ser cap de colla exactament durant la mateixa etapa (i que ho torna a ser ara), deixant una imatge perfecta de la continuïtat i el futur de la colla.

De la Muixerra a la gamma extra de la Colla Joves: la família Rico. Girant la mirada a l’altre cantó de la plaça del Blat trobem una altra nova generació de castellers de gamma extra: la de Pere Rico i els seus dos fills, en Pol i la Lia. Representen la segona i tercera generació castellera d’una família amb arrels profundes, ja que els pares del Pere van ser membres de la Muixerra.

En Pere va viure de ben petit grans moments de la Colla Joves, ocupant la posició d’aixecador en els primers 3de9f i 4de9f de la colla. L’any 1992 va fer la tripleta màgica del Concurs (la primera que feia una colla al segle XX) des del pis de sisens, i quan la colla va fer el salt a la gamma extra, es trobava de crossa a les manilles.

Tot aquest recorregut el porta fins a l’actualitat, on aplica la seva veterania fent de terç i de quart a les estructures de la colla. Rico és fixe en les alineacions de tots els grans castells dels del carrer d’en Gassó.

Per dalt, en molts d’aquests castells hi van els seus dos fills: Pol Rico, d’11 anys, que comença a fer de sisens després d’haver passat per totes les posicions del pom, i Lia Rico, de 9 anys, que ha fet d’enxaneta, d’aixecadora i que actualment ocupa el pis de dosos.

Normalitat de l’entorn casteller. Tant en Pol com la Lia van néixer amb la camisa vermella pràcticament posada. Els seus pares, Pere Rico i la Núria López, formen part del tronc i de les pinyes de la colla, ja que la mare és una habitual fent de crossa a folres i pinyes.

A diferència d’altres, en la família Rico López es parla poc de castells. No és per una decisió conscient, sinó perquè la vida castellera està tan integrada en la seva rutina diària que flueix com qualsevol altre tema. Els fills no solen tenir dubtes tècnics a casa ni els pares forcen a demanar-ho; viuen el dia a dia de la colla amb total naturalitat.

Els referents i la gestió de la canalla. A l’hora de buscar referents a la colla, en Pere destaca la figura d’Ismael García com un dels referents de confiança per als seus fill gran. Actual quart del 4de9sf i de l’intent de Pde7sf, va descarregar el pilar de 8 amb la Joves d’aixecador el 2017, la mateixa posició que ocupava en Pol fins a la temporada passada. Per la seva banda, la Lia té com a principals referents l’equip de canalla, especialment la part encarregada de la logística i la gestió psicològica, un paper que els pares valoren i destaquen especialment, i que no es mostra de cara enfora, a diferència dels càrrecs tècnics del grup.

Actualment, en Pol es troba en una etapa complexa en què el canvi físic fa que molts castellers en quedin a terra, al ser massa grans per fer de dosos però encara petits per baixar a sisens. La seva gran capacitat tècnica, però, li permet continuar a les estructures.

Més enllà del tronc, en Pol ha demostrat condicions futures per a la gestió tècnica. Ja va exercir com a cap de colla de les estructures infantils del Tomet al Poble durant la Festa Major de Sant Joan. El temps dirà si en un futur es pot convertir en el cap de colla més jove de la història de la Colla Joves, amb l’antecedent de joventut que en el seu moment va suposar en Jaume Galofré.

Castells a la sang. A Valls, el fet casteller va més enllà d’una simple activitat social del municipi. No és cap novetat veure la canalla de les dues colles vallenques compartint aules a les escoles o jugant plegats als parcs infantils, on pot donar-se la curiositat acaben aixecant construccions conjuntes amb la mateixa naturalitat amb què juguen a qualsevol altre joc.

Les nissagues castelleres vallenques continuen vives. I el moment actual deixa imatges de la primera generació d’infants que són fills dels castellers que van coronar els primers castells de gamma extra de l’Era moderna. L’evolució tècnica no s’atura i la tradició castellera es manté ben viva, de generació en generació.