Els titulars de les millors temporades castelleres de la història coexisteixen a dia d’avui amb els de la depressió econòmica més aguda dels últims temps. Mentre uns parlen de gamma extra, expansió territorial, millores a tots els nivells o arrelament a la societat catalana, els altres obren informatius amb l’atur, els desnonaments, la prima de risc o el tipus d’interès.
El món casteller viu un moment de glòria en un context de crisi econòmica generalitzada, i això permet buscar elements de relació entre ambdues realitats. La gratuïtat o quasi gratuïtat de fer castells, la sensació d’acompanyament que suposa pertànyer a un grup de gent, el fet de viure emocions positives en primera persona i de tenir objectius assolibles… poden ser factors que justifiquin la creixent capacitat de mobilització de totes les colles, en una societat amb l’estat d’ànim tocat. No obstant, cal tenir en compte que els bons resultats castellers no es couen d’un dia per l’altre i, per tant, relativitzar quina és realment la influència que pot tenir una situació econòmica conjuntural sobre un món casteller cada vegada més potent. Sí que és evident que la crisi s’ha fet notar a les colles a nivell de finançament, però sense fer trontollar excessivament l’economia de les formacions, que, malgrat ser en general, dependents de l’administració pública, també han creat canals propis d’ingressos.
Analitzar el volum de gent que mou una colla castellera no és senzill, posar-se a la pinya és accessible i gratuït, i, per tant, no sempre és possible portar un registre acurat de la quantitat de camises que s’aglutinen a l’assaig o es porten a plaça. A més, malgrat que les colles porten un registre d’entrada més o menys actualitzat, relacionat amb la venda de camises o el pagament de quotes en alguns casos, rarament es demanen els motius de l’entrada als nous castellers. Així doncs, no és fàcil avaluar si és primer l’ou o la gallina, si els èxits castellers atrauen a la gent nova o si la gent nova porta a més èxits. O si, més enllà dels resultats tècnics i la conjuntura econòmica, hi ha altres factors, fins i tot factors de caràcter local i molt concret, que influeixen en la realitat de cada colla.
Segons Miquel Botella, expresident de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i membre dels Castellers de Sants, vincular directament aquests dos factors és una “simplificació excessiva”, ja que, segons apunta: “si bé és cert que la crisi afecta la majoria dels comportaments i hàbits de les persones, la seva influència en els castells és marginal. Els resultats de les colles no varien substancialment d’un any per l’altre i justament els èxits actuals són el fruit d’una feina feta durant uns anys de gran prosperitat econòmica. Els castells són una activitat associativa empesa actualment per factors de fons, derivats de la seva singularitat i del valors que hi vehicula”.
De fet, en general, les colles no relacionen estretament l’entrada de gent amb la crisi. No obstant, tenint en compte que la depressió econòmica influeix en l’estat d’ànim col·lectiu, en tant que és quasi impossible aïllar-se’n, no és descartable que la crisi sigui un catalitzador que se suma a altres factors. Un nou local, una colla universitària propera, una temporada més fluixa… potser no serien tan rellevants si no fos en un context de crisi on l’activitat gratuïta i la necessitat d’un ambient acollidor es valoren més.
Els Capgrossos de Mataró tenen clarament detectada la font d’entrada de gent, Jordi Fornells, el seu president, assegura que “la majoria de nous castellers són joves que han pres contacte amb els castells a través de la colla universitària del Tecno Campus de Mataró, els Passerells, i han acabat fent el pas cap a la nostra colla”. També des dels Marrecs de Salt consideren que la crisi “és un factor més, segurament secundari”, ja que Pitu Masdevall, president de la formació, valora que “l’entrada més important va coincidir amb el quinzè aniversari i l’estrena d’un nou local que ens permetia aglutinar i incrementar l’activitat social, l’any 2011”. En el cas de la Joves de Valls, el seu president, Josep Fernàndez, desvincula l’entrada de gent amb la crisi: “són joves que busquen motivacions, no crec que sigui qüestió de la crisi”; tot i que sí que fa referència a un element d’enorme importància per a l’economia de les colles: “crec que la crisi ha influït més en el número de gent que opta per venir a les actuacions amb els autocars de la colla, que són gratuïts, en lloc d’usar els cotxes privats”. Es tracta d’un canvi de rutina dels castellers a títol individual que suposa un augment de despesa per les colles i se suma a la reducció d’ingressos tant pública com privada que paulatinament han notat totes les formacions.
Així, pel que fa al finançament, les formacions coincideixen que la situació no és dramàtica, un fet a valorar positivament tenint en compte que es tracta d’una activitat que any rere any mou pressupostos més elevats, mentre que es mantenen les fórmules de gestió amateurs, on tothom és voluntari i rarament se subcontracten serveis de gestoria. No obstant, sí que han indiquen que s’ha percebut una reducció dels ingressos per actuació “el número d’actuacions cobrant no ha baixat molt, però sí el catxet que et demanen, i, sovint, a l’últim moment encara demanen ajustar preus”, assegura Fornells, un fet que se suma als retards: “els ajuntaments s’han posat a contractar actuacions molt tard, suposo que té a veure amb les dificultats d’aprovar els pressupostos, però les trucades arriben quan les colles tenim els calendaris tancats”, explica Masdevall, dels Marrecs. I Fernàndez, de la Joves, hi afegeix: “les administracions també estan pagant molt tard les subvencions, i llavors el problema sovint és essencialment de liquiditat per a les colles”.
En aquest sentit, és habitual que els darrers anys les colles hagin reduït el número d’activitats completament gratuïtes, sobretot les desvinculades més estrictament del fet de fer castells, coresponsabilitzant més els castellers de peu de tot allò que duu a terme la colla com a entitat. Així, per exemple, els autocars per anar a actuar segueixen essent gratuïts, però els àpats de colla són una mica més cars. Ho confirma Fornells, del Maresme: “fa tres anys el sopar de final de temporada era gratuït, cada any el casteller n’ha anat cobrint més part i, a dia d’avui, el casteller es paga el sopar sencer”. Fernàndez, de la Joves, ho explica amb les samarretes: “cada estiu regalàvem una samarreta de màniga curta i enguany no n’hem fet, malgrat que era un clàssic de la colla”. I és que, malgrat que mantenir el caliu social i la motivació dels castellers és important per a fer grans castells, la reducció dels recursos fa imprescindible analitzar què és el que realment manté viva la colla i quins elements poden deixar-se de fer.
De totes maneres, davant d’aquesta situació, els tres presidents coincideixen en la importància de no reduir excessivament l’activitat social, sinó ser imaginatius per trobar solucions i estar actius per tenir alternatives en cas de veure reduïts els ingressos. El president de la Colla Joves, explica que: “destacaria dos elements que vam posar en marxa amb previsió de la crisi; el fet d’incrementar la xarxa d’establiments que fan descompte als socis, per tal de donar més incentius a la gent a fer-se sòcia, un aspecte que vam acompanyar d’una campanya de captació de nous associats; alhora que la cerca d’actuacions a les Terres de l’Ebre, un zona per explotar que ens permetia cobrir la davallada d’actuacions en municipis on fa més anys que hi ha presència castellera”.
En aquest sentit, des del Marrecs, a més de revisar els preus de l’activitat social per assegurar-se que, almenys, els castellers en cobrien el preu de cost, han incorporat una quota anual de 25 euros per casteller, “és voluntària”, assegura Masdevall, “tot i que fem pedagogia perquè els castellers entenguin la importància de col·laborar amb la colla també en aquest sentit”. Una quota que els Capgrossos tenen obligatòria des de la seva fundació: “tots els castellers paguen 15 euros l’any per fer castells; realment, és una quota molt baixa i que no es revisa des de la fundació, és més aviat un fet simbòlic que no un gran ingrés per la colla”, explica el mataroní.
AINA SERRA
[facebook][gplus][twitter]
