Durant aquest primers mesos de l’any, de gener a març, moltes colles que porten a terme assaigs especials de formació. Tallers, escola de castells, assaigs de “masoques”… diferents noms per retrobar-se i formar nous castellers. La pausa hivernal obliga a arrancar de nou, cada cop més sense començar de zero. La renovació de juntes i la majoria d’altes i baixes a l’entitat se solen produir en aquest període, i com és evident segueix el creixement natural dels més petits. Unes setmanes, un pocs mesos, són perceptibles en l’alçada i la complexió dels integrants del pom de dalt. I això és més evident quan es perd el contacte setmanal i el desenvolupament dels petits segueix el seu camí.

Les colles aprofiten aquest període de temps, que molts denominen com a pretemporada, per planificar i dedicar més temps a la didàctica. Algunes colles imparteixen xerrades teòriques o sessions específiques per a cadascuna de les posicions: tecnificació dels diferents llocs a la pinya o fins i tot del tronc i pom de dalt. També és l’hora de prendre-hi mides; moltes colles ja han adoptat com a praxi habitual tenir als seus efectius tallats (pes, alçada fins a les espatlles, posició). En aquest sentit, una bona base de dades pot fer molt més àgil la configuració de la pinya o compensar prèviament el tronc d’un castell.

Tot i que algunes colles faran aturada estival a l’agost, l’hivern convida més a fer foc nou i a preparar a consciència tota la temporada. Després els resultats i els imprevistos (dolents o bons) condicionaran la planificació inicial, però tota preparació és poca en els castells en una època en què l’assaig ha imposat la seva llei (i resultats). Contràriament al que pot semblar-li a un neòfit, la improvisació no forma part de l’essència castellera. A la força, l’equilibri, el valor i el seny cal afegir-li l’assaig. Molt d’assaig.

CARLES ESTEVE

Foto: Assaig de l’escola dels Nens del Vendrell