Lluís Esclassans ha estat un dels caps de colla més brillants dels darrers anys. Al capdavant dels Castellers de Vilafranca va assolir nous èxits i sobretot va transmetre una filosofia que encara perdura a la seva colla i al món casteller on prioritzava, per damunt de tot, descarregar les grans construccions. La seva obsessió per intensificar l’assaig el va convertir en un avançat seu temps.
CASTELLS | Com va començar la teva història castellera?
ESCLASSANS | Vaig estar del 1976 al 1986 al Falcons, i el 1984 a la Jove de Vilafranca. Però la meva primera camisa castellera va ser la d’Altafulla; estiuejava allà i hi tenia, i hi tinc, amics. Vaig anar a quatre o cinc sortides. Recordo una molt especial al Catllar on vàrem fer el 3de7; jo anava a dosos. L’any 1984 va sortir la Colla Jove, procedent dels Falcons. Va durar poc, i el 1987 vaig entrar als Castellers de Vilafranca.
CASTELLS | El 2004 t’escullen cap de colla, després del Melilla. Déu n’hi do…
ESCLASSANS | Entre el Domènech i el Melilla van ser 35 anys amb dos caps de colla. La colla ja donava per fet que el Melilla seguiria un any més, perquè la cosa anava bé. Però també hi havia gent que pensava que calia un relleu. Jo portava a la Tècnica des del 2003 i m’ho van proposar, amb un bon equip. Vaig estar quatre anys, però n’hagués preferit tres. Jo sabia que portar la colla, era molt gros, però no m’esperava que ho fos tant
CASTELLS | Què et va sobtar?
ESCLASSANS | Abans, als 50 i 60, el cap de colla havia de fer de tot: portava els calers, la canalla… Ara, per sort, ha canviat; el jovent està per fer castells. Un cap de colla s’ha d’encarregar de les qüestions tècniques; a la social pot participar, però no liderar. Actualment, si el cap de colla no assisteix al concurs de paelles no passa res. Però el que més destacaria és la pressió i els nervis quan arribes al Concurs.
CASTELLS | Fem balanç dels quatre anys de cap de colla?
ESCLASSANS | Un dels canvis que vàrem fer va ser fer assaig especial de torre els dilluns, junt amb el pilar. La torre de 8 [sense folre] puntuava molt i des de bon principi ens hi vàrem posar. Ens va fer guanyar el Concurs del 2004, i ens vàrem atrevir amb la torre de 9 amb folre [2de9sm], que, per a mi, des de baix, és de les més quietes que hem tirat.
(…)
CASTELLS | Parlem de la teva manera d’entendre els castells. El rigor en els horaris i l’ordre, per una banda, i l’aposta màxima per descarregar les construccions, per una altra, serien els dos pilars de la teva filosofia?
ESCLASSANS | Sí, sí. I la didàctica castellera. Ensenyar la tècnica de cada posició, de tothom; se’n veuen disbarats arreu… l’esquerra per dintre, castellers abocats, agafar camisa. Jo era molt metòdic, cal corregir. He vist molts vídeos per a rectificar coses, sobretot per veure quan tires la canalla. És un factor molt determinant, de les primeres torre de 8 a les últimes hi havien vint segons de diferència. Quan tens els castells més bé pots tirar-los més ràpid. D’altra banda, jo sempre he pensat que els castells els fem per al públic; la puntualitat és un principi de respecte a la plaça. També l’agilitat en muntar el peus i no allargar més del compte, si pots evitar-ho.
(…)
CARLES ESTEVE
Llegeix l’entrevista sencera a l’Anuari Castells 2014
Articles relacionats:
