El 2de9 amb folre i manilles descarregat ahir pels Minyons de Terrassa a Sabadell confirma el nou estat recuperat pels de la camisa malva aquest any. Tres torres de 9 (dues de les quals descarregades), un 5de9 amb folre coronat i cinc 9de8 completats és un balanç altament satisfactori per encarar la Mercè i el darrer compàs de la temporada amb uns registres consolidats i mirant nous reptes.
Què ha passat enguany als Minyons? Quins han estat els elements que han aconseguit invertir la tendència i tornar a situar la colla al nivell més alt? En els castells, on l’única veritat absoluta és la lògica de l’assaig, els canvis que registren les colles responen a diferents variables i factors, però en el cas de Minyons, si se n’hagués de destacar una, probablement caldria subratllar la determinació de la nova Tècnica que encapçala Guillem Comas. A plaça i a assaig, els Minyons del 2014 recorden, en les formes, més als Minyons de finals dels noranta que als dels darrers anys.
La confiança i determinació amb la qual encaren els reptes és pròpia d’una colla guanyadora, disposada a dur fins la màxima expressió els nivells d’autosuperació –i rivalitat, malgrat que a molts no els agradi aquesta paraula i prefereixin camuflar-la–. Aquesta determinació es va veure per Festa Major, quan en tercera ronda i després d’haver plantat el segon 9de8 en quinze hores i el 2de9 amb folre i manilles, van atacar un 5de9 amb folre que fa vuit anys que no descarreguen. També es va veure a Mataró, quan s’hi van plantar disposats a respondre la nova invitació de les Santes amb la millor targeta possible. I es va veure de nou ahir a Sabadell, en aconseguir tornar a plantar la gamma extra a la veïna població el Vallès, després de tretze anys sense poder-ho aconseguir. La versió 2014 dels Minyons és agosarada –en el sentit positiu del terme– i, a més, és resolutiva.
I és resolutiva perquè Guillem Comas ha sabut rendibilitzar al màxim els recursos propis de la colla i, al mateix temps, ha tingut la sort d’heretar un minuciós treball de renovació realitzat en els últims anys. El 2014 és l’última estació d’un procés de renovació de troncs iniciat el 2007. Dels 29 castellers que han pujat enguany a segons, terços i quarts del 9de8, divuit s’han estrenat als troncs des del 2007. És a dir, dues tercers parts, que han permès rejovenir les estructures i afavorir noves dinàmiques de futur. En aquesta feina hi va tenir molt a veure, Lluís Mayolas, que va ser cap de colla els anys 2007, 2008 i 2009 (firmant el primer 3de9fa de la història i descarregant el primer pde8fm dels malves), però també els qui el van seguir: Nani Matas, Albert Pérez i Màrius Boada.
El 2008, els Minyons es van veure obligats a crear nous recanvis per a les seves estructures. Entre els anys 2000 i 2008, deu castellers de tronc (segons, terços i quarts) van deixar de pujar, fos perquè acumulaven una llarga trajectòria a les esquenes i espatlles o per les pròpies dinàmiques de baixes i altes que es produeixen a totes les colles. Mayolas es va marcar com a prioritat –i necessitat– la formació de nous components del tronc; amb el handicap que els terços ja gairebé no baixen de dalt, a causa de la cada cop més creixent presència de dones al pis de quarts de castells de 8 (una presència que ha afavorit atacar construccions més grans, però que al mateix temps ha limitat la disponibilitat de terços ja formats).
Entre 2007 i 2009, els Minyons van formar cinc castellers de tronc (de construccions de 8 en amunt) i dos es van deixar preparats (amb castells de 7 net a l’assaig i pinyes fins a quints). Entre el 2010 i el 2012, aquests dos castellers es van incorporar a les alineacions, junt amb altres dos més, a més d’un quart que baixava de dalt. I l’any passat, Màrius Boada va donar el pas a tres castellers més, a més de deixar-ne preparat un quart. Enguany, Comas ha fet estrenar aquest darrer i, a més, ha vist ampliada la seva borsa de castellers de tronc amb dos components que feia anys que no s’enfaixaven a dalt (a més de la presència puntual a Mataró de l’intermitent Oni, un dels millors castellers de tronc vistos en les darreres dècades).
Els Minyons actuals recullen l’herència d’un cicle en què la renovació resultava imprescindible. La feina de planter d’aquests anys ha permès disposar d’una bona cartera de recursos. A més, amb bona vista, la Tècnica actual ha començat a aplicar mesures de renovació dels segons del 4de9 amb folre (amb gent que baixa), que ja ha començat a donar els seus fruits. Determinació i renovació, a més d’ampliació del cos social i la dinamització externa enguany (amb unes actives juntes formades per una qurantena de persones), es donen la mà als Minyons i arriben amb bons resultats.
SANTI TERRAZA
Foto: 2de9fm dels Minyons a Sabadell, el 7 de setembre
Articles relacionats:
