La nova actitud de la Jove de Tarragona

No és nou d’enguany. Ja fa quatre temporades que la Colla Jove Xiquets de Tarragona va iniciar un camí de projecció i creixement, que els ha permès superar la història, obrir noves portes i plantejar-se reptes inimaginables anys enrere. Aquest creixement constant, en què cada any han assolit noves fites, potser ha tingut la seva màxima expressió aquest 2014. No tant pels èxits assolits –que han estat immensos, però que mantenien la tendència ascendent dels últims anys–, sinó per la definitiva assimilació d’una nova actitud com a colla guanyadora.

Ja fa anys que la Jove va deixar de ser la colla que millor assajava però que després no podia exhibir-ho tot a plaça. Aquell perfil va marcar els liles en alguns compassos dels anys noranta, en què feien tots els deures com el millor alumne, però en més d’una ocasió, el dia de l’examen final eren atacats pels nervis.

El rigorós treball que, primer, Jordi Crespo (2008-10) i, posteriorment, Jordi Sentís (2011-13) van aplicar a la colla es va traduir en resultats: més i millors castells, i noves fronteres superades. Però també es va exhibir en implantar una nova mentalitat en què la colla començava a creure’s allò que es plantejaven, per gran que fos, i el camí que hi podien obrir. Però potser ha estat aquesta temporada, sota la batuta de Carles Ribas, quan la Jove ha acabat de dotar-se de l’actitud i el caràcter que permet triar entre ser una colla gran o ser de les millors colles. Aquest 2014, la Jove ha continuat assajant bé, ha seguit fent més i millors castells i ha tornat obrir noves fronteres. Però és que, a més, s’ha sentit plenament una colla guanyadora.

Hi ha dues diades que marquen aquest punt d’inflexió, que ha passat de línia progressivament ascendent a decididament ascendent: Santa Tecla i el Concurs.

Plaça de la Font, 23 de setembre. La Jove ataca en segona ronda –després d’haver descarregat el 9de8 d’entrada–, el 2de9 amb folre i manilles. Fa tot just vuit dies el va carregar per primer cop al mateix escenari. El castell presenta problemes d’encaix entre les manilles i els quarts i, tot i la defensa exhausta, acaba trencant-se quan l’enxaneta iniciava les passes finals. Carles Ribas i el seu equip trien què fer en la ronda següent: asserenar els ànims amb el 3de9 amb folre –i deixar el 5 per a una quarta ronda que serà passades les 3 de la tarda i just abans de fer el pilar de 8– o, precisament, atacar el 5de9 amb folre, tot i haver ensopegat instants abans amb un altre gamma extra. Trien la segona opció. El 5 es descarrega amb autoritat i els resultats els donen la raó.

Tarraco Arena Plaça, 5 d’octubre. La Jove ha sortit de 9de8 i ha descarregat en segona ronda el 5de9 amb folre. A la tercera mànega es planteja un repte de primera magnitud: el 3de9 amb folre i agulla, un castell que actualment només fan els Castellers de Vilafranca. L’estructura puja amb convicció i guanya segons a mida que es va executant. Però és un castell d’extraordinària complexitat, especialment per a una colla que mai no ha fet encara un pilar de 7 lligat al terç per tres o quatre mans. Quan comença a descarregar-se el 3, l’estructura acaba trencant-se. I ara, doncs: què cal fer? Si la Jove vol atacar un repte superior al 5de9f difícilment podrà fer-ho en cinquena ronda. La quarta resulta clau, i la Tècnica opta per pujar l’aposta al màxim: 3de10 amb folre i manilles. És una decisió que voldran conservar en el millor lloc dels seus records.

Aquests dos episodis del 2014 resumeixen l’estat mental que defineix a l’actual Jove de Tarragona. Quan les coses es tomben –perquè a totes les colles, també a les millors, hi ha moments en què no surt tot perfecte– ja no mediten en com s’aixecaran en la propera actuació. Ho fan a la següent ronda. Com els més grans.

La confirmació d’aqueta nova actitud ha resultat clau per fer una Jove encara més triomfant aquest 2014. A Carles Ribas no li preocupa si la colla el pot seguir, sinó si la seva Tècnica –amb uns registres impecables– podrà seguir a la colla. A Ribas sovint li agrada utilitzar la metàfora del conill: “a la colla li poses una pastanaga, i quan encara no te n’has adonat ja li ha fet una bona mastegada”. I tot indica –veient les formes que exhibeixen, els reptes que es plantegen i la quantitat de camises que els acompanyen– que tenen encara molta gana.