Les tres colles castelleres de la Catalunya Nord es van trobar aquest diumenge a Vinçà (el Conflent) per celebrar la seva darrera trobada de l’any. Va ser a casa dels Pallagos, en motiu de la festivitat de Sant Andreu. Les tres agrupacions de l’eix pirenaic mantenen viva l’activitat castellera, que en aquelles comarques va notablement lligada a la promoció de la llengua catalana. Totes tres colles tenen la promoció del català com a un dels seus principals objectius i és la llengua de comunicació oficial de les tres colles i, per tant, d’ús obligat per al cap de colla, sigui quina sigui la seva llengua materna.
La majoria dels castellers nordcatalans parlen habitualment en francès i, ni de bon tros, tots entenen el català. La colla, en aquest sentit, esdevé un punt d’immersió lingüística. És per això que més enllà del nivell casteller, prou interessant, l’existència de colles a la Catalunya que viu sota l’administració francesa va més enllà dels valors pròpiament castellers: força, equilibri, valor i seny. Per si fos poc, les tres colles tenen vocació comarcal i és per aquest motiu que no porten el nom de cap població en concret: l’objectiu és arreplegar el màxim de persones al voltant d’una activitat que consideren vital per reivindicar la catalanitat d’aquesta terra.
Castellers d’origen divers
Els tres caps de colla són un exemple de la diverstiat de persones que integren les colles del Pirineu oriental. Carles Garsaball, dels Angelets del Vallespir, és fill de Cerdanyola dels Vallès; Manuel Branco, dels Pallagos del Conflent, és originari de Portugal i Hervé Pi dels Castellers del Riberal és l’únic dels tres d’origen nordcatalà. Els tres caps de colla tenen històries personals diverses que els ha portat a dirigir les seves colles, però la manera d’entendre els castells és similar la de qualsevol altra colla, tot i que el vessant d’autosuperació no pren tanta importància. A plaça, tan sols és perceptible una certa rivalitat entre els verds del Riberal i els granes del Conflent, colles que han fet castells de 7 aquest any.
Germanor davant de tot
Tot i l’aparent rivalitat, les tres colles no tenen cap problema a l’hora de compartit taula després d’una diada amb un dinar de germanor o fer un tercer temps –som en terres on el rugbi és l’esport rei– amb una cervesa a la ma i un final de festa amb una singular i esperada competició entre homes i dones de les tres colles. Aquest diumenge, les dones de les tres colles es van imposar als homes: totes dues formacions dividides per sexes, amb castells de 5 i amb la participació tan sols dels adults. El pilar de 4 amb folre femení va ser la imatge d’aquest divertiment.
Un fet que sobta en la composició de les tres colles és la manca de joves amb camisa. Les colles tenen dificultat per trobar canalla, però sobretot involucrar joves adolescents o en edat universitària. Precisament, els obligats desplaçaments fora de la comarca per motius d’estudi és un dels motius que justificarien aquest mancança. L’absència de castellers en aquestes en franges d’edat els dificulta trobar peces per alguns pisos i que els permeti garantir un relleu generacional. L’escassedat de canalla, amb alguna baixa per motius de salut, va obligar per exemple als Pallagos a fer castells de 6 sense aixecador (amb acotxaneta).
Els Castellers del Riberal són la colla amb major nivell i història a la regió. La colla de la camisa verda va néixer el 1997 i forma part d’una entitat de cultura catalana més gran anomenada Aire Nou, amb seu a Baó, propera a Perpinyà. L’any 2001 van descarregar el 3de7 i el 4de7, castells que són el sostre actual de la colla. Aquest diumenge els van plantar a Vinçà. El seu millor moment el van tenir el 2002, quan a l’agost van coronar el 4de7 amb agulla a Millars i el van completar al novembre a Bao; és el seu millor registre històric. Aquest màxim castell tan sols l’han provat en aquestes dues ocasions; enguany l’han estat assajant, tot i que no l’han provat i serà un dels reptes per la temporada vinent. L’incombustible Hervé Pi en torna a ser el seu cap de colla. Ho va ser onze anys seguits i ara hi ha tornat al capdavant. Per al veterà casteller –reconegut activista en el món catalanista de la Catalunya Nord– els castells no són cap finalitat en si mateix, sinó una eina per a la divulgació de la catalanitat i, especialment, de la llengua catalana. Amb tot, és un home amb esperit casteller i aspira a fer millors castells i també a tornar a veure grans fites a la seva terra, com el 3de9 amb folre que van portar els Minyons de Terrassa l’any 1998 a Perpinyà. L’accent nordcatalà del cap de colla rossellonès es fa sentir durant la direcció dels castells, i d’entre el vocabulari apareix la paraula “estaques”: és com denominen a les crosses, daus o guillotines, evitant, però, aquesta darrera paraula que en terres franceses no resulta gaire apropiada.
Els Pallagos del Conflent van aparèixer tots just fa dues temporades i aquest any van alçar i completar el seu primer 4de7 per Sant Pere, una cita considerable per tractar-se d’una colla del nord de recent creació. Tot i això, els Pallagos –que assagen entre Vinçà i Prades– encara tenen camí per córrer. Com a entitat han demostrat tenir capacitat de convocatòria, especialment preparant els actes de la seva diada. El sopar de dissabte a la nit i el dinar de germanor de diumenge van demostrar capacitat organitzativa, quelcom que no va tenir reflex en el terreny casteller en no poder revalidar l’èxit del castell de 7. Curts d’efectius, i sobretot de canalla, van haver de bastir castells de 6 sense aixecador. La figura de l’acotxeneta no és una bona opció, però el crèdit aconseguit el juny amb el seu primer castell de 7 permet pensar en la continuïtat i projecció de futur de la colla. Manu Branco, tot i el seu origen portuguès s’esforça a parlar català i afirma que la llengua catalana és d’obligada utilització en la comunicació de la colla.
Entre les files del Pallagos hi ha Gerard Thorent (Torrent), president de la 
Bressola, la línia d’ensenyament escolar en llengua catalana a la Catalunya Nord. Torrent destaca la funció de les colles castelleres com a punt de trobada on practicar el català. Actualment, la Bressola té set escoles on es fa immersió lingüística en català per a un miler d’alumnes. En aquest sentit, les colles esdevenen un lloc on la parla catalana en te un ús pràctic, principal problema que és troba la llengua en territori francès. El dinar de germanor, amb majoria de castellers de parla francesa, va comptar amb l’espectacle d’un animador que va cantar cançons en català: amb el Cant dels Segadors i L’Estaca com a moment destacat i amb tots els casteller dempeus.
Els Angelets del Vallespir, la colla de Sant Joan de Pladecorts, no passen per un bon moment. Nascuts l’any 2001,van fer el 3de7 l’any 2007, però, han tingut massa entrades i sortides de membres que els ha impedit consolidar-se i mantenir el nivell. El seu darrer castell de 6 va ser el 2013 i diumenge van oferir estructures de 5 pisos. També van provar el 2de6, encara que l’acotxeneta no va tirar amunt. Els de la camisa blau cel tenen ganes de fer coses, però, segons ressalta el seu cap de colla, Carles Garsaball, no volen entrar en el terreny de rivalitat que sí considera que hi ha entre verds i granes. La funció de normalitzar i donar sortida a l’ús del català torna a ser present en els objectius que es marca la colla. Amb tot, assumeixen amb resignació la manca d’interès de fer castells entre el jovent local.
La realitat castellera de la Catalunya Nord va lligada amb la llengua i possiblement l’examen que s’hauria de fer des del sud és més lingüístic que no d’alçada dels seus castells. La sola existència de tres colles en una regió llunyana, amb predomini de cultura francòfona, ja és notícia per la seva supervivència. Si a més, són capaços de bastir castells de 7 ja es converteix en un fet excepcional. Que facin millors castells i que els facin amb l’ortodòxia del sud també és responsabilitat de la resta del món casteller. La impressió que s’emporta un casteller del sud després d’una convivència amb ells és que volen aprendre, però que estan lluny i necessiten més contacte per entendre les dinàmiques de les terres amb plena activitat castellera. Per a ells està molt be fer grans castells a milers de quilòmetres, com a la Xina, però també consideren que hauria de ser objectiu de les colles promocionar-los dins les fronteres dels territoris de parla catalana, sobretot on hi ha interès. Diverses colles han pujat al nord el 2015 per actuar al nord de la Jonquera. Fins i tot els Minyons hi han portat el 5de8, però no són suficients les ocasions per impregnar l’esperit casteller a la potencial afició local.
CARLES ESTEVE
Foto portada: Pilars de les tres colles nordcatalanes
Foto 1: Celebració de germanor al final de la diada amb la Polca de l’ós, una cançó occitana.
Foto 2: Els tres caps de colla: Carles Garsaball (Angelets), Manu Branco (Pallagos) i Hervé Pi (Riberal)
Foto 3: Pilar de 4 amb folre de dones després del dinar de germanor
Foto 4: 4de7 dels Castellers del Riberal
Foto 5: 4de6 amb acotxaneta dels Pallagos del Conflent
Foto 6: Gerard Tohrent, president de la Bressola
Foto 7: Intent desmuntat de 2de6 dels Angelets del Vallespir
(Fotos: colles locals)
Articles relacionats:
