Els amics dels castells de 10

Els castells de 10 tornen a primera línia. L’anunci dels Castellers de Vilafranca de fer el 3de10fm a Vilanova i les proves que està realitzant la Colla Vella –així com les previsions d’altres colles com els Minyons de Terrassa o la Colla Joves– tornen a adreçar tots els focus cap al castell de 10. L’extraordinària temporada viscuda l’any passat amb els castells de 10 –més que mai i l’arribada del 4de10fm– converteixen aquestes construccions en la culminació de molts somnis de les colles punteres. Us ho expliquem en aquest article publicat l’Anuari Castells 2016.

Efectivament, el colós ha tornat a plaça, i amb més força que mai. El 3de10 amb folre i manilles –l’immens castell perseguit per les colles punteres– va ser un dels plats forts de la temporada passada, que es va servir de manera exquisida en set diades amb nou consecucions, a la qual cal sumar el seu germà gran, el 4de10 amb folre i manilles desvirgat pels Minyons de Terrassa. A què es deu aquesta multiplicació de castells de 10 que llueixen actualment les colles grans i que l’afició agraeix com aigua beneïda?

La febre actual de les construccions de 10 és una conseqüència directa de l’extraordinari moment que viuen els castells. La millora de registres, l’augment de la gamma extra, la intensificació dels assaigs i la voluntat de progressió han permès ampliar la nòmina dels castells de 10. Les temporades 2007, 2008 i 2009 no es va fer cap 3de10fm. En canvi, en les tres darreres s’han alçat 19 castells de 10. El que abans era la gran aspiració per a una diada de màxims i, l’objectiu principal de la temporada (Sant Fèlix, el Concurs o Tots Sants per als verds i la Diada de la Colla per als Minyons), ara ha esdevingut un excepcional recurs exportable a altres exhibicions, com posen de manifest les set diades del 2015 en què es va portar a plaça en un any sense Concurs.

La multiplicació dels castells de 10 de les dues darreres temporades té també uns culpables evidents: el que han fet recentment els Minyons de Terrassa amb els castells de 10 trenca no només la història, sinó, fins i tot la lògica castellera. Els malves han aconseguit situar sota domini el castell que semblava ingovernable per la seva immensa dimensió i dificultats per transportar. Les cinc construccions de 10 descarregades el 2015 pels de Terrassa suposa obrir una nova pàgina de la història dels castells on l’excepcionalitat perd la seva condició i se substitueix per un agraït però perillós component de normalitat, on hi ha el risc que l’afició deixi de donar-li el caràcter de sensacional que té cada aleta de 10. Quan un castell que abans es veia un cop l’any –o fins i tot, un cop en quatre anys– passa a veure’s nou vegades en una temporada porta implícit un perill latent: que no pas pocs deixin de valorar la immensitat que suposa cada atac a al colós.

Els Minyons van ser els primers a enfrontar-se al 3de10 amb folre i manilles, a la Festa Major del 1998, i els primers també a descarregar-lo, el 22 de novembre d’aquell any, una setmana després que els Castellers de Vilafranca hi fessin la primera aleta. Durant quinze anys van ser els titulars exclusius del castell de 10 descarregat, fins que els Castellers de Vilafranca van rebentar la història la temporada del 2013. Aquesta aliança històrica dels del Vallès amb el colós els ha donat un targeta de presentació significativa cada cop que es parla del castell de 10, però que el temps havia descolorit i, fins i tot, aigualit. Els èxits dels dos darrers anys (set castells de 10, sis dels quals descarregats) els ha fet mereixedors de nou de la condició de la colla 10 per antonomàsia.

Què diferencia el 3de10fm dels Minyons del dels verds i la Vella o els atacats per la Jove i la Joves? Al marge de les característiques del tronc –que mai no n’hi ha dos d’iguals– la configuració de folre i manilles dels Minyons i la seva compenetració i agilitat a l’hora de muntar-los han estat elements claus en l’èxit recent. Les manilles de tots tres són gairebé iguals, llevat d’algunes petites diferències en alçades: hi pugen 30 persones, a més de les tres escaletes, que baixen, quan el castell ja s’alça.

En el cas del folre, però s’hi que hi ha notables diferències: el dels Minyons (amb 69 castellers) és notablement més petit que el dels Castellers de Vilafranca (81) o la Colla Vella (78 a Santa Úrsula, 88 a l’intent de Sant Fèlix). Aquest folre menys poblat resulta fet a mida per als Minyons, d’acord amb la tipologia de castellers que disposen, a més de resultar més pràctic a l’hora d’assajar. Per a la Colla Vella, per exemple, el model dels Minyons va suposar una referència a l’hora de preparar el 3de10fm de la darrera Santa Úrsula, que van carregar a Valls. El 3de10fm que els rosats van intentar per Sant Fèlix va ser lent i feixuc; el de Tarragona va millorar, però sense assolir el ritme que volien, que va arribar finalment per Santa Úrsula, on folre i manilles van organitzar-se amb la rapidesa i la precisió que requereix una construcció d’aquesta envergadura i complexitat.

Com en la resta de grans castells –de fet, com en la resta de castells– el 3de10fm no amaga cap secret. Està sotmès a la lògica i la intensitat de l’assaig. El 3de10 s’ha multiplicat a les places perquè les colles que l’han abordat –i especialment les que l’han aconseguit dominar– hi han aplicat una precisa i específica política d’assaig. Així ho van fer els verds l’any 2013, quan després d’haver-s’hi enfrontat 29 cops amb el castell de 10, des del primer intent per Sant Fèlix de 1998, i no haver-lo descarregat en cap ocasió (set carregats) van replantejar la manera d’atacar el colós. D’entrada, van optar per una decisió psicològica: el 2012, el primer any de Pere Almirall com a cap de colla, van treure’l de la seva agenda. En la ment guanyadora dels verds s’havia imposat una actitud derrotista cada cop que s’enfrontaven al 3de10, i que tenia la seva lògica: hi havia caiguda gairebé segura.

L’any següent, amb els crèdits suficients d’una bona primera temporada com a cap de colla, Almirall i el seu equip –amb Aleix Massana com a cap de pinyes– van idear un programa en què el 3de10fm deixava de compartir protagonisme amb altres castells i esdevenia l’objectiu principal diferenciat. La campanya #10Vostre Favor (recorrent a un terme de calada tradició vilafranquina, com són els Goigs a Sant Fèlix) va situar el 3de10fm en un estadi superior. Això, afegit a una aposta valenta en els assaigs per donar més gas (per primer cop, van posar els setens a la prova prèvia, en aquest cas, la del dia 27 a la plaça de la Vila), es va traduir en l’anhelat 3de10 amb folre i manilles de Sant Fèlix, el primer descarregat pels verds en la seva trajectòria.

Els Minyons dels dos darrers anys, amb Guillem Comas com a cap de colla, també ha tingut un eix central: pensar el 3de10fm de manera estructural amb una dinàmica d’assaig detallada i específica, on cada peça de folre i de manilles juga un paper determinant. Sota la batuta de Jordi Florensa com a cap de pinyes, els Minyons van efectuar alguns canvis precisos al nucli central del folre, però que van resultar fonamentals per assegurar consistència i estabilitat a l’estructura. L’objectiu era aguantar els segons a lloc i evitar que s’obrissin. Per aquest motiu, van pujar el volum i l’alçada de les figures que ells denominen gansos (en altres llocs, girats) i van corregir algunes col·locacions de peus de portacrosses. Al nucli central del folre hi van situar gent que, majoritàriament, ve del tronc dels castells i, per tant, estan acostumats a treballar afavorint la verticalitat. Detalls petits, però que per a un castell de la magnitud del 3de10fm poden resultar de notable transcendència.

Per als Minyons la part crucial de l’assaig, més que fer pujar els setens a l’estructura, era col·locar tot el folre i les manilles, per assegurar-se el treball compenetrat de totes les parts d’aquests dos pisos. També en el cas del 4de10, amb un folre de 96 persones i unes manilles de 40, la preocupació major va ser fer pujar totes dues estructures dalt per treballar la seva compenetració i estabilitat. A assaig hi van fer pujar els sisens del 4de10fm.

Fa tres anys, la Colla Vella es va marcar com a objectiu fer-se seu el 3de10fm, que havien coronat un únic cop: al Concurs del 2000, que els va donar la victòria (l’únic dels últims 20 anys que no han guanyat els verds). La seva ambició era, a més, fer-lo a Valls i per aquest motiu van treballar una intensa campanya ciutadana per convertir el bressol dels castells en plaça de 10. El quilòmetre 0, però, ha hagut d’esperar dos anys més per veure el primer castell de 10 i, de retruc, quasi en són dos, ja que la Colla Joves s’hi va quedar a dues petites passes de coronar-lo també. Abans d’arribar a la plaça del Blat, el 3de10fm rosat va tenir tres aturades a Tarragona: a la del Concurs del 2000 es va sumar la del 2014 i la diada del primer Diumenge de Festes de l’any passat. Abans de fer-lo a la plaça de la Font, la Vella el va provar l’any passat a la diada de Sant Fèlix, però va quedar lluny de l’objectiu.

En els dos mesos de Sant Fèlix a Santa Úrsula, els de Manel Urbano, amb Jordi Mateu lligant pinyes, van modificar l’estructura a nivell de folre. Hi van treure deu persones i, sobretot, la van muntar de manera més ràpida i àgil. El 3de10fm que van coronar in extremis per Santa Úrsula es va tancar amb màxima compenetració entre els diferents elements, que van aconseguir treballar de forma més mecànica i efectiva la seva col·locació a lloc. Aquests segons guanyats van resultar claus en l’estabilitat de folre i manilles. Les proves dels assaigs de la Vella també van arribar dalt del tronc. Al local, els setens no poden arribar-se a posar drets, ja que toquen el sostre (el 1988, quan van fer el local, ningú no hi pensava en un castell de 10… ni en posar setens en un assaig); en canvi, sí que ho van fer la polèmica prova a la plaça del Blat una setmana abans de Santa Úrsula. El folre també hi va pujar sencer i les manilles gairebé.

Les peces de les parts claus del folre i les que pugen a manilles són fixes en totes tres colles, com ho pot ser algú que puja al tronc. Canviar un casteller del nucli del folre o de les manilles només s’efectua per causes de força major. Aquesta minuciositat que acompanya cada part del castell, fa del 3de10 amb folre i manilles una obra d’arquitectura colossal, però també d’enginyeria precisa. És pura lògica: per a que un edifici immens sigui segur ha de disposar d’una completa i complexa estructura interna, ben pensada i llargament treballada.

SANTI TERRAZA