Els castells i les muixerangues tenen molts punts en comú i segurament un mateix punt de partida. És inevitable que una activitat tant propera i que consisteix en aixecar torres humanes pugui tenir punts de contacte. La Muixeranga de Xàtiva, de recent creació, ha aixecat una figura que anomenen castell i que s’assembla molt als que entenem com a castells a Catalunya. Es tracta d’una figura de 3-3-2-1 que en altres indrets muixeranguers anomenen Castelló o Sueca i que vindria a ser en terminologia castellera un 3de5 amb acotxaneta –idèntic al que fan els Falcons de Vilafranca i que també anomenen castell i que realitzen fins a 3de6 amb un sol nen a dalt–. No és una contaminació entre activitats similars sinó la lògica interacció de dos mons molts propers. El pilar –pinet o pi a València– també forma part del repertori comú.
El món muixeranguer és cada cop més conegut a Catalunya i els vincles entre les dues activitats cada cop resulten més freqüents. La relació és d’anada i vinguda. Enguany a la trobada de Muixerangues de Castelló de la Plana –el 25 de març, per la Magdalena– hi participaran els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i a l’Algemesí, el mes de juny, hi anirà la Jove de Tarragona.
El castell aixecat fa uns dies pels socarrats –sobrenom de la Muixeranga de Xàtiva– va ser en el marc de l’homenatge anual a les víctimes del bombardeig de l’estació de tren del 1939. Les muixerangues d’arreu del País Valencià participen activament en actes d’aquesta indole i són un clar exemple de la voluntat popular de recuperar part de la identitat valenciana que va ser anul·lada durant un llarg període.
El naixement de noves colles muixerangueres de nord a sud de les comarques valencianes és constant. També ho és la renovació i projecció de les més antigues. La Nova Muixeranga d’Algemesí viatjarà a Itàlia per participar els dies 11 i 12 de març al Festival Internacional Mandorlo in Fiore, una trobada de Patrimonis Immaterials de la Humanitat per la Unesco que se celebrarà a Agrigento (Sicília). Per la seva banda, la Muixeranga d’Algemesí –també coneguda com la blava–, està en procés de renovació i ha escollit al jove Marcos Castell com a nou mestre (cap de colla). La colla degana ha fet una aposta per la modernització de l’entitat, amb la creació de comissions de treball tant a nivell administratiu com tècnic. També vol reorientar la manera d’assajar, adaptar les figures als nous temps i la manera de relacionar-se amb la resta de colles. Es trata d’accions i estratègies que també són comunes al que viu el món casteller present.
També han aparegut els tallers a les escoles i, fins i tot ,unes jornades divulgatives que imparteix l’exmestre Mariano Fraind. L’algemesinenc està oferint un curs de vuit hores, adreçat a docents en el marc del Servei de Formació del professorat, amb el títol de Muixeranga, aportacions didàctiques a l’àmbit educatiu.
Tot aquest procés divulgatiu del fet muixeranguer té notables paral·lelismes amb el que viu el món casteller. També passa en el camp informatiu, amb cada cop major presència en els mitjans i amb els naixement dels seus propis digitals especialitzats com muixeranga.info o tempsdemuixeranga.com. Es tracta d’eines que donen rellevància a un món muixeranguer, que està de màxima actualitat al País Valencià i que per la seva proximitat i interrelació amb les colles castelleres és un fenomen que aixeca admiració i simpaties a Catalunya.
CARLES ESTEVE
Foto portada i foto 2: Castell de la Muixeranga de Xàtiva
Foto 1 i 3: Jornada de muixerangues als docents valencians
Articles relacionats:
