Les muixerangues valencianes estan vivint el seu millor moment: més colles que mai i un nivell mai vist. Dissabte passat, la Conlloga de Castelló va fer figures de 5 altures i la Jove de València var estar a apunt de coronar-ne un altre. Algunes colles s’apropen a la mestria de les d’Algemesí, que fan 6 altures i que ja somnien en folrar-se i pujar un pis. Coordinar-se, catalogar les figures o, fins i tot, fer una trobada on mostrar el seu nivell també passa pel cap dels mestres muixeranguers.
Dissabte passat, a la trobada de les Festes de la Magdalena de Castelló, la Conlloga local va completar la Morera i va coronar l’Alta de 5, dues figures de 5 altures que representen un nivell de dificultat alt. La Morera és un pilar de 5, on el segons pis el formen dos muixeranguers abraçats i porta un primeres mans per assegurar al tercer (vegeu foto superior). En l’actualitat, tan sols la Nova d’Algemesí, la verda, realitza el pilar de 5 –tan en la versió d’alçat tan per sota com la del darrera (convencional)–. La Jove Muixeranga de València va estar a punt de coronar per primer cop la Xopera: una figura de 5 altures –l’alta de 6 sense base–. Es tracta d’un nivell que demostra l’evolució d’aquest colles i que les acosta a les potents colles d’Algemesí. El sostre de les muixerangues és de 6 altures. Cal tenir en compte que (a diferencia dels castells) l’aixecador va dret i que el xiquet que corna va dempeus. Això dificulta a l’execució final de la torre humana: el pom de dalt casteller seria una versió atrofiada, on l’aixecador no s’alça, sinó que s’acotxa per facilitar l’estabilitat necessària amb el creixement desenvolupat als pisos inferiors en posar-se els castellers ben drets, i no abraçats com als pisos inferiors de les muixerangues.
En les muixerangues les figures reben noms com l’Alta, la Morera, la Xopera, la Trobada, la Sènia, el Castell… noms que fugen d’anunciar les altures. Comparar el nombre de pisos de les muixerangues amb la dels castells seria un error. El castell valencià es tracta d’un 3de6 on no hi va aixecador i l’enxaneta es posa dempeus –el nombre de pisos no és el mateix, però la dificultat tampoc i amb raonables dubtes de que és més difícil–. La Muixeranga de Xàtiva, els socarrats, es plateja fer enguany el que vindria a ser un 4de6 amb l’agulla amb un sol xiquet coronant dempeus l’estructura. Alguns defensors de les muixerangues originals posen en qüestió les figures que no acabin amb un aixecador i un xiquet posats dempeus.
L’alta de 7 és un dels somnis, especialment de la Muixeranga d’Algemesí, la blava. El seu nou mestre, Marcos Castell, ha parlat públicament de pujar un pis l’alta clàssica i que tindria el format de 6-6-6-4-2-1-1. Al bressol muixeranguer estan motivats i volen seguir abanderant un món moixiganguer modern i amb noves realitats. La Nova Muixeranga d’Algemesí va ser una de les primeres colla en incorporar dones, un fet ara normalitzat, i comencen a apareixen dones cap de colla: a la Nova tenen a Ester Ferrer com a mestre. També cada cop hi han més veus que reclamen la creació d’una federació que les agrupi i que, si cal, pugui definir o fins i tot catalogar les seves figures. També sonen veus que proposen una trobada nacional: be sigui d’exhibició o amb caràcter competitiu. Les muixerangues valencianes tenen un caràcter propi, però també moltes semblances i necessitats com les que tenen els castells i falcons catalans o els govindes indis.
El creixement del fet muixeranguer està d’actualitat i la bibliografia sobre les torres humanes del País Valencià també s’amplia. Un llibre publicat recentment és “Les muixerangues valencianes” obra de l’historiador Joan Bofarull –fill de Reus, on va portar la camisa dels Xiquetes de Reus, i actualment mestre de la Muixeranga de Vinaròs–.
CARLES ESTEVE
Foto 1: La Morera de la Conlloga de Castelló
Foto 2: Alçador i xiquet a punt de coronar una figura dels Negrets de l’Alcúdia
Foto 3: Intent desmuntat de la Xopera de la Jove Muixeranga de València
Articles relacionats:
El fet muixeranguer també creix
