Els tràgics fets del local dels Xiquets del Serrallo, que van acabar amb la vida del component dels Castellers de Gavà Jordi Calatayud, en caure-li a sobre l’estructura metàl·lica de la xarxa que estaven desmuntant, han tornat a posar de manifest el vessant més visible i palpable de la solidaritat i la fraternitat del món casteller. No podia ser de cap altra manera, davant un fet tan trist com el viscut, en què un casteller surt al matí per ajudar en tasques logístiques per a la seva colla i ja no torna a casa. Però, tot i l’evidència que els fets només podien derivar en solidaritat i plena complicitat amb la colla afectada, la unanimitat de la reacció de tota la comunitat castellera ha tornat a fotografiar el millor dels castells com a col·lectivitat, per damunt de camises i diferències.
Aquest ha estat el millor consol per als Castellers de Gavà i els familiars i amics del Jordi Calatayud. I així es va manifestar ahir dilluns a la tarda, al tanatori de Gavà, durant el seu comiat, que es va transformar en una manifestació de dol de la ciutat de Gavà, però també del món casteller. En el darrer adéu al Jordi, a més de la seva colla, van alçar pilars de dol altres dues colles amb camisa blava, els Castellers d’Esplugues i els Xiquets del Serrallo. També hi eren amb camisa components d’altres colles com els Castellers de Viladecans, els Castellers de Castelldefels i la Jove de Sitges, que van tancar les tres pinyes dels pilars.
Des que al migdia de dissabte es van conèixer els tràgics fets, la consternació va envair el món casteller. Els telèfons, grups de whatspp i enllaços a les primeres notícies van irrompre entre els castellers d’arreu entre la incredulitat i l’impacte emocional que generava la contundència negativa ja de les primeres informacions. Els fets van traspassar des del primer moment l’àmbit local per colar-se en cada racó del món casteller. Des del mateix migdia, els Castellers de Gavà van començar a rebre els primers missatges d’escalf, especialment a través de la seva cap de colla, Neus Pino, ja que el seu president, Carles Artola, es trobava ingressat en estat greu a l’UCI de Joan XXIII, a Tarragona. Artola ha evolucionat favorablement i es troba ja fora de perill.
Amb l’impacte emocional encara latent, les poques actuacions castelleres d’un cap de setmana de rodatgebvan estar marcades pels fets luctuosos del Serrallo. En totes les exhibicions es van fer pilars de dol a l’inici, en homenatge a Jordi Calatayud i en solidaritat amb la colla del Baix Llobregat. El mateix clima es va viure ahir al tanatori de Gavà, on durant tot el dia van passar familiars i amics del finat, així com gent de la ciutat –on el Jordi havia estat regidor–, però també membres d’altres colles o representants institucionals, com el conseller de Cultura, Santi Vila.
Davant el dolor de fets com aquests, el món casteller reacciona de manera immediata i unànime a una única pinya. Aquest cap de setmana s’ha tornat a posar de manifest i la història està plena d’altres episodis marcats pels mateixos trets. L’accident de Mataró, l’estiu del 2006, va ser probablement un dels més evidents, però també altres moments marcats per la tristesa dels adéus. A Valls, per exemple, l’enterrament del cap de colla de la Vella, Rafael Banderas, el matí d’Any Nou del 1999, va permetre veure camises rosades fent pinya en un pilar de dol de la Colla Joves. I dotze anys després, la situació va ser a la inversa, quan les camises vermelles van fer pinya al pilar de dol que la Vella feia en homenatge a Ramon Barrufet Blanco, traspassat després de deu anys de l’accident de la Bisbal. El món casteller, amb tota la seva intensitat, passió i adrenalina, sap donar lliçons de comunió i pinya quan toca.
SANTI TERRAZA
Fotos: Pilars de dol dels Castellers de Gavà, Castellers d’Esplugues i Xiquets del Serrallo, ahir al tanatori de Gavà
Articles relacionats:
Castells de rodatge amb el cor a Gavà
Els Castellers de Gavà: la colla que sempre s’aixeca
