Les colles castelleres tenen un nom i un cognom. El primer terme indica l’activitat o algun localisme i el segon la ubicació geogràfica de la colla. De noms entre les colles convencionals n’hi ha tants com la imaginació i el bon gust ha permès i de localitzacions tantes com ha convingut. Algunes colles fan referència al municipi d’on són, però d’altres han preferit abraçar més territori o centrar-se en un de més concret. Una vintena llarga de colles, una de cada quatre de les existents, defineixen el seu territori amb el nom. Les darreres en anunciar la seva creació són els Malfargats de Pallars, en clau comarcal, i els Castellers de Nou Barris en clau de barri.

El centenar de colles castelleres que existeixen als Països Catalans porten en el seu nom el lloc d’on procedeixen: barri, poble, municipi, subcomarca, comarca o fins i tot un territori supracomarcal.  Totes fan servir aquests termes geogràfic per indicar la seva vinculació amb el territori i inclouen un malnom inicial per identificar l’activitat: la majoria de colles són “Castellers de…”. Algunes porten el malnom incorporat i d’altres el tenen com alternatiu: bandarres, borinots, carallots… són algunes exemples dels malnoms alternatius al nom oficial.

En relació a l’àmbit que abraça la colla també n’hi ha que han adoptat el nom de la comarca o d’un àmbit supramunicipal al seu nom. Una tendència en alça, tot i que des de sempre, les colles han anat més enllà del municipi que porten de cognom, la necessitat o voluntat de remarcar-ho és més recent. La majoria de colles són petites però en destaquen els Sagals d’Osona, la colla de Vic, que en el seu dia van voler deixar clara la seva vocació comarcal per arribar on són. Curiosament l’altra colla de la comarca, els Nyerros de la Plana, també porten un nom que va més enllà del municipi de Manlleu. A Mallorca, a la Catalunya Nord i a Andorra, també van adoptar un nom que va més enllà del poble on assagen o hi tenen la seu.

Per l’altre costat, hi són les colles de gran ciutats que han vist interessant posar el nom d’un barri o poble per identificar-se millor amb la població. A Barcelona, de les set colles existents dues porten el  nom de la ciutat i les altres cinc de barris –una més a punt d’aparèixer: els Castellers de Nou Barris–. A Tarragona n’hi ha dues amb el nom de la ciutat i dues amb el nom del seu barri. Un cas singular és el dels Castellers de Les Roquetes que porten el nom d’un nucli que pertany al municipi de Sant Pere de Ribes. Fa anys va existir una altra colla local, els Castellers de Ribes, però aquests van desaparèixer i alguns castellers ribetans van anar a fer castells a Sitges. D’altra banda, alguns vilanovins –Vilanova és a tocar del nucli–, i alguns nous roquetencs van crear la colla que porta el nom de la pedania de Ribes.

Cada colla escull el color de camisa, l’escut i també el seu nom sencer: el malnom per ser cridats i el cognom per vincular-se a un territori. L’elecció no és fàcil i pot marcar la història de la colla.

Colles que porten cognom d’un àmbit geogràfic diferent al d’un municipi:

JORDINA ARMILLA

Foto: Els Sagals d’Osona preparant el 5de7, el passat 25 de març a Vic

Articles relacionats:

Les noves colles completen el mapa de Catalunya

Vilafranca, l’oasi casteller comarcal

Les comarques menys arrelades