El món casteller ja supera la les 100 colles, entre les convencionals (90) i les universitàries (13). A aquesta xifra caldria sumar les set de l’estranger, que ofereixen una fotografia del mapa casteller més poblat que mai i convenientment repartit per bona part del país, amb un focus principal: el Barcelonès i el Baix Llobregat, que acumulen el major nombre de colles castelleres: dotze cadascuna, a més de les universitàries.
El ritme de creació de colles a Catalunya va ser espectacular en els primers anys de la dècada actual i ha anat baixant darrerament. L’any 2013 se’n van crear (o recuperar) disset, i en els anys posteriors va haver-hi un lògic decreixement del ritme, tot i que l’any passat se’n van incorporar quatre de noves. El mapa continua creixent.
La temporada del 2018 comença amb 90 colles castelleres convencionals en actiu, dotze universitàries i set de l’exterior (repartides a Espanya, França, Gran Bretanya, Dinamarca, Xile, Xina i Austràlia). L’augment de colles en els últims anys ha omplert el mapa català de cada cop més comarques amb presència castellera. Amb la creació de la colla de la Selva (els Castellers de les Gavarres) i els Malfargats del Pallars, ja hi ha 28 de les 42 comarques catalanes amb colla pròpia, als quals caldria sumar altres territoris de l’àrea lingüística catalana: les Balears, la Catalunya Nord i Andorra. Altres territoris del país tenen colles en procés de gestació, com els Minyons de la Terra Alta.
Per territoris, la zona amb major densitat castellera és Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tant el Barcelonès com el Baix Llobregat tenen dotze colles convencionals cadascuna. El Barcelonès en té tres més d’universitàries (Engrescats de la URL, Trempats UPF i Arreplegats de la Zona Universitària) i el Baix Llobregat, una (Grillats del CBL). El Vallès Occidental completa el podi amb vuit colles convencionals i dues d’universitàries (Ganàpies de la UAB i Bergants del Campus).
L’expansió castellera dels anys noranta va modificar el mapa i va deixar la Zona No Tradicional amb més colles que la Tradicional. A principis dels seixanta només hi havia colles a l’Alt Camp, el Tarragonès, l’Alt i el Baix Penedès. La primera colla de la Zona No Tradicional en crear-se, van ser els Castellers de Barcelona, el 1969, que enguany celebren cinquanta temporades fent castells. Després van venir el Vallès Occidental (1974), Vallès Oriental (1979) i la colla degana del Baix Llobregat, els Castellers de Castelldefels, l’any 1982 –encara que aquests van aturar uns anys la seva activitat i van reaparèixer l’any 2008–. Als anys noranta es va produir el primer boom, que va situar el mapa del canvi de mil·leni amb una seixantena de colles.
Després d’uns anys d’aturada (entre 2003 i 2006, inclosos, no es va crear cap formació) la tendència ha continuat en l’última dècada, amb el nou boom, en què han aparegut més d’una vintena de colles noves en comarques on no hi havia presència castellera (Berguedà, Baix Empordà, Pla de l’Estany, La Selva Baix Ebre, Montsià i Pallars) i també ha augmentat el nombre de colles al Barcelonès i l’Àrea Metropolitana: 36 colles convencionals i sis més d’universitàries, per les 24 –més dues d’universitàries– de la Zona Tradicional. El nombre de colles va en augment i també el nivell: 61 de les colles convencionals van fer castells de 7 la temporada passada.
| Comarca | Nombre de colles | Colles |
| Barcelonès | 12 | Castellers de Barcelona, Castellers de Santa Coloma, Castellers de Sants, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers del Poble Sec, Castellers de Badalona, Colla Jove de l’Hospitalet, Castellers de la Sagrada Família, Colla Jove de Barcelona, Castellers de Sant Adrià, Laietans de Gramenet i Castellers de Sarrià |
| Baix Llobregat | 12 | Castellers de Castelldefels, Castellers de Cornellà, Castellers d’Esparreguera, Castellers d’Esplugues, Castellers de Sant Feliu, Matossers de Molins de Rei, Carallots de Sant Vicenç dels Horts, Castellers de Gavà, Castellers de Viladecans, Encantats de Begues, Castellers del Prat de Llobregat i Castellers de l’Adroc |
| Vallès Occidental | 8 | Minyons de Terrassa, Castellers de Terrassa, Castellers de Sabadell, Castellers de Sant Cugat, Castellers de Cerdanyola, Castellers de Rubí, Castellers de Castellar i Castellers de Motcada i Reixac |
| Tarragonès | 7 | Xiquets de Tarragona, Castellers d’Altafulla, Nois de la Torre, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo, Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau i Xiquets de Vila-seca |
| Alt Penedès | 5 | Castellers de Vilafranca, Xicots de Vilafranca, Vailets de Gelida, Colla Jove Xiquets de Vilafranca i Castellers de Mediona |
| Bages | 4 | Tirallongues de Manresa, Salats de Súria, Castellers de Santpedor i Picapolls de la Gavarresa |
| Vallès Oriental | 4 | Xics de Granollers, Castellers de Mollet, Castellers de Caldes i Manyacs de Parets |
| Alt Camp | 3 | Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Xiquets d’Alcover |
| Baix Penedès | 3 | Nens del Vendrell, Minyons de l’Arboç i Bous de la Bisbal |
| Catalunya Nord | 3 | Castellers del Riberal, Angelets del Vallespir i Pallagos del Conflent |
| Garraf | 3 | Bordegassos de Vilanova, Colla Jove Castellers de Sitges i Castellers de les Roquetes |
| Alt Empordà | 2 | Castellers de Figueres i Vailets de l’Empordà |
| Baix Camp | 2 | Xiquets de Reus i Xiquets de Cambrils |
| Baix Ebre | 2 | Castellers de Tortosa i Xics Caleros |
| Maresme | 2 | Capgrossos de Mataró i Castellers de l’Alt Maresme |
| Osona | 2 | Sagals d’Osona i Nyerros de la Plana |
| Mallorca | 2 | Castellers de Mallorca i Al·lots de Llevant |
| Andorra | 1 | Castellers d’Andorra |
| Anoia | 1 | Moixiganguers d’Igualada |
| Baix Empordà | 1 | Minyons de Santa Cristina |
| Berguedà | 1 | Castellers de Berga |
| Conca de Barberà | 1 | Torraires de Montblanc |
| Garrotxa | 1 | Xerrics d’Olot |
| Gironès | 1 | Marrecs de Salt |
| La Selva | 1 | Castellers de les Gavarres |
| Monstià | 1 | Xiqüelos i Xiqüeles del Delta |
| Pallars | 1 | Malfargats del Pallars |
| Priorat | 1 | Brivalls de Cornudella |
| Pla de l’Estany | 1 | Esperxats de l’Estany |
| Segarra | 1 | Margeners de Guissona |
| Segrià | 1 | Castellers de Lleida |
| 90 | ||
| Colles Universitàries | ||
| Comarca | Nombre de colles | Colles |
| Barcelonès | 3 | Engrescats de la URL, Trempats UPF i Arreplegats de la Zona Universitària |
| Vallès Occidental | 2 | Ganàpies de la UAB i Bergants del Campus |
| Baix Llobregat | 1 | Grillats del CBL |
| Bages | 1 | Penjats del Campus de Manresa |
| Garraf | 1 | Llunàtics UPC de Vilanova |
| Maresme | 1 | Passerells del TCM |
| Gironès | 1 | Xoriguers de la UdG |
| Tarragonès | 1 | Pataquers de la URV |
| Osona | 1 | Emboirats de la Uvic |
| Segrià | 1 | Marracos de la Udl |
| 13 |
MANEL CARBONELL
Foto: Trobada de colles gironines, el passat 13 de maig a Castelló d’Empúries (F. Sheila Hardie)
Articles relacionats:
Les noves colles completen el mapa de Catalunya
La segona oportunitat de fer colla
El blanc de les colles debutants
Els nous projectes que aspiren a ser colla
