Agustí Forné, comentarista de les retransmissions televisives de TV3 en aquella època, repetia amb gran emoció: “l’han carregat!, l’han carregat!, l’han carregat!”. Segurament no sabia que aquell 21 de novembre de 1993 al Raval de Montserrat, a més de donar la notícia del coronament d’un castell inèdit, també estava relatant el tret de sortida a una nova revolució castellera. El 2de9 amb folre i manilles carregat pels Minyons de Terrassa no va ser un fet puntual, com havia succeït amb altres castells en dècades anteriors. Va arribar per quedar-s’hi i va esperonar la resta de colles punteres com possiblement mai no havia passat abans. Prova d’això és que en els cinc anys posteriors, a més de descarregar-se el 2de9fm també es van completar el pilar de 8 amb folre i manilles, el 5de9 amb folre, el 4de9 amb folre i l’agulla, el 4de9 sense folre i el 3de10 amb folre i manilles. Segurament, es tracta del període amb més alta concentració d’innovació i nous assoliments de la història dels castells.

Amb la perspectiva històrica també hem pogut constatar dos fets. El primer és que la majoria de les colles han triat el 2de9fm per encetar la gamma extra per davant del 5de9f, que ha estat l’altra opció més emprada. L’altre fet és que la veta de les manilles ha esdevingut el camí hegemònic per assolir noves construccions de gamma extra: 2de9fm, Pde8fm, 3de10fm i 4de10fm. També és plausible que com més s’ha dominat la tècnica de les manilles i el manteniment del pilar de 8 i la torre de 9 més fàcilment han arribat les colles als castells de 10 pisos, encara que això darrer conté dades que distorsionen la hipòtesi.

Els antecedents. Anem a pams, els intents a castells de gamma extra del segle XX no van començar amb el 2de9 amb folre i manilles. Va ser la Colla Joves dels Xiquets de Valls qui va obrir foc amb un intent de 4de9 sense folre per Santa Úrsula de 1983 i a la mateixa diada de l’any 1987, la Colla Vella va ensopegar amb el 3de8 per baix, mentre la Joves va fer el mateix amb el 2de8 sense folre.

Les primeres veus que parlen del 2de9fm també surten del primer local de la Colla Vella. El mític Àngel Batet insistia a mitjans dels vuitanta en fer proves d’aquesta construcció. Finalment, el cap de colla del moment, en Guillem Bartolí va acceptar a fer una prova amb el folre a terra que no va tenir continuïtat.

Va ser el tàndem vilafranquí que tenia Carles Domènech per cap de colla i Josep Galofré com encarregat de pinyes i folres qui va posar en solfa per primera vegada el projecte de la torre de 9 amb folre i manilles. Els Castellers de Vilafranca eren una de les colles que –contextualitzat en l’època– disposaven de més efectius. El primer intent va arribar a la diada de Tots Sants de 1989. Els verds van plantejar unes manilles sense crosses, una decisió que mantindrien en la majoria dels dotze intents que van fer abans de descarregar-la. Només en els darrers, un cop els terrassencs la van carregar posant-hi crosses, es van rendir a l’evidència. Per què les colles de Valls no van apostar per aquest castell en aquelles quatre temporades des del primer intent dels verds? Segons el veterà casteller Francesc Piñas, “l’evolució dels intents vilafranquins no donava massa credibilitat per embarcar-s’hi”.

La via malva. Els Minyons de Terrassa eren una colla formada per molta gent jove. Havien carregat el primer castell de 9 l’any 1988 i, tot just abans d’intentar a plaça el 2de9fm, havien descarregat cinc castells de nou i carregat quatre més en tota la seva trajectòria. Però els malves sempre s’havien caracteritzat per la seva ràpida progressió i el seu adn innovador. No va ser gens estrany doncs, que els motivés ser els primers a fer un castell concret, i més si es tractava d’un castell inèdit. Ja el 1988, Carles Feiner citava en un article la utilització de les manilles com ajut necessari per a fer “uns hipotètics pilar de vuit, dos de nou i castells de deu”. Tota una premonició.

El 2de8 amb folre era una construcció on els Minyons sovint havien patit problemes. La tècnica d’aquell any, encapçalada per Màrius Boada com a cap de colla i Carles Aranda de cap de pinyes, va aconseguir alleugerir el tronc del 2de8f i fer-lo amb assiduïtat i solvència: sis descarregats aquell any. A l’hora de plantejar-se el 2de9fm van tenir clar des del primer moment que hi posarien crosses. El dubte, però, va estar en el folre, ja que en una primera temptativa van intentar reproduir l’esquema de la soca al folre, però l’assaig especial convocat per a l’ocasió va ser un fracàs. Una setmana després, el darrer assaig abans de la Diada de la Colla van rectificar i vab aconseguir col·locar els sisens. La resta es va veure a plaça.

La força d’una tria. L’èxit dels Minyons va condicionar els esdeveniments posteriors. Els vilafranquins tenien l’orgull ferit i els vallencs veien, més que mai, la seva hegemonia qüestionada. Fins i tot, Francesc Piñas recorda converses que mig de broma apuntaven la possibilitat d’ajuntar les dues colles per tenir prou potencial per assajar el castell, sorpresos davant la capacitat de convocatòria dels terrassencs, que havien aplegat 400 persones a l’assaig. Llavors sí que tothom s’hi va llençar i la següent temporada la Joves el va carregar dues vegades mentre la Vella va descarregar el primer de la història amb la novetat de posar dues agulles al folre. El lideratge del món casteller havia obert el seu ventall i els fets van propiciar que el primer castell en litigi per guanyar-lo no fos cap dels gamma extra assolits el segle XIX, sinó una construcció inèdita. És obvi que segurament era la més assequible per a les quatre colles pel que fa al tronc.

La clau d’aquesta aposta per la torre de 9 en lloc de cap altre gamma extra era que podien alleugerir el 2de7 amb molta més facilitat. A això cal sumar que tenien més experiència amb el 2de8f que amb el 5de8. En aquest cas, la rivalitat va jugar un paper fonamental per cohesionar les colles i fidelitzar gent als assaigs, un fet que va propiciar un augment del nombre de castells de 9 i que tant els Minyons com la Joves i la Vella encadenessin tres castells de 9 en una mateixa actuació. A les festes de la Mercè de 1994, els Minyons vam descarregar el 4de9f i van carregar el 3de9f i el 2de9fm; la Joves, a la Santa Teresa vendrellenca d’aquell mateix any, va completar els dos castells de 9 bàsics i va carregar el 2de9fm; finalment la Colla Vella va descarregar tots tres a la diada de Santa Úrsula de també el 1994. La successió de titulars amb “La millor actuació de la història” gairebé es va superar cada cap de setmana.

Passat aquest episodi de maxima rivalitat, altres colles han arribat a la gamma extra i la majoria ho han fet mitjançant el 2de9fm. Els motius són força coincidents en els Capgrossos de Mataró i el Castellers de Sants. Els primers hi van arribar el 2010 en la seva tercera temptativa. Els mataronins van creure que l’evolució natural passava per plantejar manilles, una aposta que significava moltes funcions noves per a molta gent de la colla i, en conseqüència, fidelitzava als castellers a l’assaig. El 5de9f, en canvi, era per a la gent de pinya i folre fer la mateixa feina, a més de creure que el nombre d’efectius necessaris era superior a la torre, i requeria disposar d’un bon planter de segons.

Per raons molt semblants els Castellers de Sants van optar per la torre abans que el 5. D’una banda, assaltar abans la supercatedral l’any 2013 els hagués obligat a fer una sèrie de modificacions en el 5de8 sense la garantia suficient d’haver arribat a temps. Aquell any van fer un bon treball a l’assaig amb les manilles del pilar i van constatar una gran motivació en una colla en progressió i ebullició constant. Tot això i el bon 2de7 que exhibien no els va fer dubtar. La temporada del 2014 van descarregar el 2de9fm la segona vegada que el duien a plaça. El 5de9f acabaria arribant l’any 2016.

Els Xiquets de Tarragona van assolir el 2de9fm la temporada del 2014, però les seves primeres passes en la gamma extra es van donar amb el 5de9 que van intentar els anys 2012 i 2013. Aquesta primera opció va venir provocada tant per la possessió d’un bon 5de8, així com pels problemes d’ordre que els comportava l’assaig de les manilles. Tot i això, els assaigs de 5de9f d’aquells anys en què cercaven l’assalt a la gamma extra van ser durs i aquella experiència els va fer créixer. Mai no havien fet res d’interessant amb les manilles, però el juny de 2014 això va fer un tomb i, esperonats per la rivalitat amb la Jove, van descarregar al primer intent el 2de9fm a la diada de Sant Magí.

El cas de la colla Jove de Tarragona és atípic: l’aposta pel 5de9f no ha tingut mai fissures ni dubtes. El van intentar molt aviat, el 1994: van esdevenir la primera colla a enfrontar-s’hi al segle XX. De 2000 a 2007 van ser uns anys difícils, on els va costar massa els castells de 9 bàsics, però tan bon punt van remuntar, l’opció va tornar a ser el 5de9 amb folre que finalment van carregar el 2011 i van descarregar el 2012. A més van avantposar també el pilar de 8 amb folre i manilles –carregat el 2013 i descarregat el 2015- al 2de9fm, carregat el 2014 i descarregat el 2017. Aquesta fidelitat al 5 s’explica per raons històriques –van ser els pares (no biològics) de la criatura– i també per motius tècnics: les manilles l’any 1994 els feien massa respecte i el tronc del 5de8 sovint ha ofert més garanties que el del 2de8f al Cós del Bou.

Tot i no haver-lo assolit, també van optar la temporada del 2017 pel 5de9f els Castellers de Barcelona. La solvència del 5de8 i l’estabilitat dels seus folres en els castells de 9 els va fer triar aquesta via. L’any 2014 els barcelonins van estrenar-se en la gamma extra amb el 9de8 i van fer un bon intent de 4de9 sense folre (després d’haver fet el 4de8 net a assaig), que va caure quan es disposava a entrar l’aixecadora

La fidelitat té premi. Les manilles no són un invent del segle XX. Ja havien estat utilitzades en els pilars de 8 del segle XIX, però ningú no ha pogut esbrinar com es feien. Des d’aquell primer intent dels Castellers de Vilafranca del 1989, la tècnica de fer castells amb folre i manilles ha millorat radicalment. La gent ha après de l’experiència. La informació s’intercanvia entre les colles amb més fluïdesa que abans i les innovacions poden ser incorporades amb rapidesa. Els assaigs tenen més gent de mitjana, però, al mateix temps, la millora de la qualitat dels castellers permet optimitzar recursos al màxim. En l’actualitat amb 250 persones a l’assaig es fan unes proves de 2de9fm o de 5de9f que fa quinze anys haurien necessitat 100 persones més pel cap baix.

El 2/de9fm i, en menor mesura, el Pde8fm han estat claus per arribar als castells de 10, i són precisament les colles que han dominat i conservat més aquestes estructures les que han dut una velocitat més ràpida per plantar-se en els 10 pisos. A tall d’exemple, quan l’any 1998, els Minyons van descarregar el 3de10fm havien completat ja tres 2de9fm i carregat cinc més. El mateix any abans del primer 3de10fm carregat, els vilafranquins havien descarregat set 2de9fm i carregat un. Quan la Vella va carregar el seu 3de10fm al concurs del 2000 ja havia descarregat dos 2de9fm. Pel que fa al Pde8fm, els vilafranquins s’havien anotat un descarregat i set carregats, i els vallencs un descarregat i tres carregats abans dels seus primers 3de10fm.

La quarta colla en arribar als deu pisos, la Jove dels Xiquets de Tarragona té una trajectòria diferent. Abans de carregar el seu primer 3de10fm al concurs de 2014 el seu historial amb castells amb manilles es redueix a tres pde8fm carrregats i un 2de9fm carregat. Tots quatre assolits els anys 2013 i 2014. I fins i tot descarreguen el 3de10fm el 2016 abans que el 2de9fm que no ho fan fins el 2017.

Què hagués passat si els Minyons de Terrassa no s’haguessin atrevit amb el 2de9fm? O si els Castellers de Vilafranca no haguessin insistit tossudament durant les cinc temporades anteriors? I si el 2de9fm no s’hagués inventat? Quin hauria estat el camí de superació?

És probable que, com hi havia el legat històric del pilar de 8, les manilles haurien acabat traient el cap anys després. És obvi que sense la torre de 9 el nombre de construccions amb manilles hauria estat molt inferior per a tothom i, per consegüent, el trampolí per arribar als castells de 10 s’hagués escapçat. S’hauria arribat als castells de 10 només a partir del pilar de 8 amb folre i manilles? Potser sí, però amb tota probabilitat, molt més tard que ara. Potser sense tots aquests castells amb manilles, les colles tampoc no serien tan nombroses i la història dels castells seria una altra.

JOSEP ANTONI FALCATO

Foto 1: 2de9fm carregat pels Minyons el 1993

Foto 2: 2de9fm dels Capgrossos per Tots Sants del 2018

Foto 3: 5de9f de la Jove de Tarragona al Catllar, el passat mes d’agost

Foto 4: 2de9fm dels Castellers de Vilafranca al Concurs del 2018