Les xifres globals de la temporada 2018 –a l’espera de les darreres actuacions– indiquen una davallada de colles que s’han superat enguany. Només 16 de les 69 colles que fan castells de 7 en amunt han firmat una construcció més gran que l’any anterior i tan sols set han assolit el millor de la seva història. Venim d’unes temporades d’abundància i cada dia costa més superar-se; mantenir-se en el mateix nivell dels darrers anys ja és molt.

El nombre de colles que no han pogut igualar o millorar la seva principal fita de l’any passat és el doble de les que sí que ho han aconseguit: 16 han millorat el seu principal registre, però, en canvi, 31 colles no l’han aconseguit mantenir (segons l’ordenació de dificultat que estableix la taula del Concurs). Alguns casos són qüestionables per la similitud de dificultat de la fita màxima assolida d’un any per altre (tot i que això també succeeix amb les colles que s’han superat). 22 colles han igualat la millor fita del 2017.

On s’aprecia més clarament l’evolució dels darrers anys és en la comparativa de colles que han assolit el seu millor castell històric: el nombre de colles que millora el seu millor castell s’ha reduït en cinc anys a una quarta part. Algunes colles han repetit l’èxit de superar-se en aquest interval, però cada cop són menys les que poden superar el seu llistó més valuós. L’any 2014 en van ser 25, el 2015 van ser 24, el 2016 van ser 18, el 2017 van ser 15 i enguany han estat 7. Es tracta de la Colla Vella (2de8sf descarregat), Moixiganguers d’Igualada (3de9f), Castellers d’Esparreguera (2de7), Castellers de l’Alt Maresme (2de7), Castellers de Castelldefels (2de7), Castellers de Mollet (5de7) i Castellers del Prat de Llobregat (3de7).

En el capítol d’estrena de pis, tan sols s’han produït dos ascensos, i enguany els premi Baròmetre Casteller, que es concedeixen a la Nit de Castells, el rebran només dues colles: els Moixiganguers d’Igualada com a nova colla de 9 i els Castellers del Prat de Llobregat com a nova colla de 7. És la xifra més baixa de premiats des de la creació del premi: onze el 2014, cinc el 2015, set el 2016 i sis el 2017. És un altre indicatiu de la dificultat de superar-se després d’anys de creixement espectacular.

Les dades conviden a valorar cada cop més el que s’ha assolit i a donar importància a mantenir el nivell. L’autosuperació és el gran argument casteller però després d’anys de bonança sembla que mantenir el sostre pot ser suficient estimul.

Millor castell de cada colla. Les icones indiquen si s’ha superat ▲, revalidat ►o baixat ▼ el millor castell del 2017. En negreta, el castell que va suposar un nou sostre històric de les colles estudiades.

Foto 1: 3de9 amb folre descarregat pels Moixiganguers d’Igualada a la sessió de dissabte del Concurs

Articles relacionats:

Emmanillar o desfolrar: el debat etern

Castells vençuts i bèsties per domar

Descarregar el 2de7 com a fita