La temporada que s’acaba serà la dels castells desfolrats: perquè s’ha descarregat més 4de9 sense folre i 2de8 sense folre que mai i la xifra de castells de 10 ha estat la més baixa dels darrers quatre anys. S’ha produït un canvi radical en el nombre d’execucions en l’eterna doble via: emmanillar o desfolrar. Diferents factors han influït en aquest canvi de tendència i poden capgirar la sensació de dificultat d’uns i altres. La comisisó assessora del Concurs (integrada per les colles classificades en els sis primers llocs, a més de les tarragonines i experts convidats per l’organització) haurà de decidir si fer un nou canvi de consideració a la taula de punts o optar per fórmules més imaginatives, com igualar la puntuació per blocs de castells. Senzillament, són els castells més difícils.

Enguany, s’han descarregat catorze castells sense folre: 2de8sf i 4de9sf per igual. A més, s’han coronat set 2de8sf més. Una xifra impensable i que bat tots els rècords. Això ha deixat una sensació que els castells desfolrats no són tan inabastables com semblava i que amb assaig intens–amb xarxa– són menys difícils.

Aquesta sensació també es va tenir amb els castells de 10 l’any 2016 quan es van completar quinze construccions d’aquest nivell en una mateixa temporada. Una xifra d’escàndol i que va suggerir que els castells de 10 no eren tan inabastables com semblava i que amb assaig –amb suficients efectius– eren menys difícils. Cada moment ha tingut motius per relativitzar el grau de dificultat: traient mèrit als que sovintegen i donant-ne més als que escassegen. Una pràctica recorrent en la història del món casteller.

Les estadístiques sobre el nombre de realitzacions permeten treure conclusions preliminars… però també cal examinar els actors. Analitzant el nombre de colles que completen castells de 10 o desfolrats no hi ha tanta diferència entre un any i un altre. Cal tenir en compte, doncs, que l’eficiència d’una colla pot decantar la valoració global. Enguany, no s’ha vist cap 3de9 amb folre i l’agulla –ni tan sols s’ha provat– i això vol dir que és més difícil del que podia semblar. El que aquest any ha minvat és el nombre de castells amb folre i manilles en general. El 2de9fm s’ha completat en divuit ocasions enguany –la xifra més baixa dels darrers cinc anys– i, a més, dotze ha estat per part de la mateixa colla, un factor que guarda molta relació amb l’assoliment dels castells de 10.

Les dues vessants en els castells límit, nets i de 10, són objectiu de les colles més grans. Diferents factors poden alterar el rendiment d’uns i d’altres: qualitat i quantitat d’assaig, utilització de la xarxa de seguretat, peces claus –tronc i canalla–, nombre d’efectius… Les colles punteres treballen totes les opcions, però no sempre amb tots els factors al seu favor. Apostar per una sola línia té el seu perill: la pèrdua d’opcions i jugar-ho tot a dues cartes. El moment casteller actual es juga amb un trio d’asos i la tercera carta emmanillada (2de10fmp o pde9fmp) o sense folre (3de9sf) és a hores d’ara una quimera. L’opció del 9de9 amb folre o del 2de9 sense manilles és la via del mig, però l’inèdit requereix d’una massa ingent i la torre desmanillada no s’ha descarregat mai.

Però, tornant al gran dilema, què és més difícil? Analitzant el nombre de colles que els assoleixen es reforça la tesi que no hi ha una via més assequible que l’altra. La colla que ha descarregat castells de 10 no ha pogut amb els desfolrats i les colles que han descarregat els desfolrats no han pogut amb els de 10.

En el que va de dècada –la més prolífica en les dues vessants– el nombre de colles que han assaborit l’èxit dels castells d’aquest nivell està molt igualat. El 2016 va ser l’any més significatiu, amb quatre colles de 10 i uns Minyons de Terrassa en plena forma i una Jove de Tarragona fent l’únic castell de 10 descarregat de la colla. La pèrdua de colles amb castell de 10 parteix de la baixada de castells amb folre i manilles per part d’aquestes colles; és a dir, que la causa està més vinculada a la manca de potencialitat que al possible augment de dificultat. I, en aquest sentit, es planteja una altra pregunta: si pugés el valor dels castells de 10 també hauria de pujar la valoració del 2de9fm?

El nivell dels darrers anys ha pujat tant, que a hores d’ara per assolir la millor actuació cal fer tres castells del grup 7 de la taula de punts, els considerats prèmium. El dia 1 de novembre, els Castellers de Vilafranca van anar a plaça amb un programa que hagués pogut esdevenir la millor actuacions de tots els temps. Ells que són els defensors de la vàlua dels castells de 10 tenien en cartera un doblet desfolrat per superar el resultat de la Colla Vella –grans defensors del valor dels castells nets– amb doblet de 10 per Santa Úrsula del 2016. El món casteller al revés. Amb el pilar de 8 amb folre i manilles desaparegut enguany, la millor diada es juga a tres rondes. I això vol dir amb dos castells desfolrars i un de 10, o a la inversa. Sense mirar els punts es fa difícil apuntar quina és la millor.

CARLES ESTEVE

Foto 1: 4de9 sense folre de la Colla Vella a la diada de Santa Úrsula

Foto 2: 3de10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca per Tots Sants

Articles relacionats:

El més mític dels ‘nets’

El castell que obre la porta al cel

Els amics dels castells de 10

La millor collita