“A la Colla Vella d’avui l’únic insubstituïble és el Llàtzer al pilar”. L’entrecomillat correspon a una conversa a Valls el passat agost, just abans que al Catllar es lesionés una quint del 2de8 sense folre i també setmanes abans que ho fes un terç del mateix castell a Tarragona. Era una manera d’il·lustrar el que ha estat un dels principals objectius del cap de colla, Albert Martínez, aquesta temporada: “guanyar volum”; és a dir, generar fons d’armari no únicament per a les construccions d’un segon nivell, sinó també per als castells límit. Però l’optimisme de la frase també recollia altres dos elements crucials: la intensitat de la temporada i la confiança en les seves possibilitats. Ahir, la Vella va recollir els fruits d’aquesta triple feina.
En un món casteller tan exigent com és l’actual, hi ha tres elements que resulten claus en la planificació d’una colla puntera: la modulació de la intensitat, el fons d’armari (el volum) i la mentalitat. La combinació de tots tres resulta fonamental per assolir l’èxit. I això és el que ha sabut traçar Albert Martínez en una Colla Vella que ha tingut l’habilitat i la capacitat per encadenar dos períodes sense un trencament, sinó com una continuïtat i, fins i tot, una evolució.
La modulació de la intensitat és un dels principals perills que poden tenir les colles que es troben en creixement consolidat i amb fam de castells. Tenir la capacitat per saber fixar els límits en un moment en què es pot anar a més no resulta fàcil. L’excés de fam es pot traduir en avarícia i els excessos poden girar-se en contra…
La temporada dissenyada pels responsables de la Vella enguany ha sabut trobar les pautes necessàries per agafar força al principi (a començament de març ja estaven fent castells de 8 Sicília), arribar amb plena potència a Sant Joan (on va plantar els dos castells de 9 simultanis per acompanyar gamma extra del nivell del 4de9fp i el 5de9f), treure a mig estiu la gamma més extraordinària (com el 2de8sf, el 3de10fm carregat i, posteriorment, el 4de9sf) i arribar amb els màxims recursos i gamma possible al Concurs, amb només l’excepció del domini de les construccions de 10, que és l’única taca grisa en el seu expedient.
Entre tots aquests cims hi ha hagut temps per baixar a la vall a recuperar i dosificar forces, com, per exemple, un mes de juliol d’intensitat mitjana, després dels esforços del juny i abans dels esperats compromisos del tram que va d’agost a final de temporada. Un juliol més enfocat al local d’assaig que a plaça va permetre treure el 2de8 sense folre, treballar el 4de9sf i continuar tocant la resta d’estructures. Amb un handicap, això sí: la invisibilitat de les manilles a plaça (tant del 2de9fm com del pde8fm), que no ha ajudat a treballar els castells de 10 i s’ha notat en els resultats.
El fons d’armari, per la seva part, també ha estat clau en els èxits de la Colla Vella. Amb els primers castells de 8 fets el mes de març, Albert Martínez, va començar a fer rotacions als troncs. La clau era que ningú no tingués el lloc assegurat, tant per una qüestió de dinàmiques de motivació i d’estímuls com per a disposar de recanvis en cas que fossin necessaris. I aquest volum guanyat és el que ha permès efectuar tres canvis en els tres pisos claus d’un castell que, a priori, no n’admet cap: el 2de8sf. I totes tres substitucions (per Sant Fèlix, la primera, i ahir al Concurs, les altres dues) han donat bons resultats. L’armari és ampli i, com deia el tertulià vallenc aquest mes d’agost, tot és substituïble, per crucials i importants que siguin les peces a moure.
Però, tant la modulació de la intensitat com el volum adquirit, s’haguessin pogut quedar a mig camí sense un factor fonamental en una colla amb ambició: la mentalitat guanyadora. La Vella ha obtingut el títol de Tarragona també perquè tenia confiança plena en les seves possibilitats. Els castells es fan primer als assaigs i després a plaça. Al seu Local, les proves havien estat determinants i resolutives; i a les actuacions, els resultats també han resultat evidents: en les sis actuacions anteriors que la Vella havia compartit plaça amb els Castellers de Vilafranca sempre havia fet millor actuació, i també en les sis que havia coincidit amb la Colla Joves. Amb aquesta acumulació de victòries i l’expedient de modulació de la intensitat i el fons d’armari acumular, a la Vella no se li podria escapar la setena victòria consecutiva, la més important i esperada de totes.
SANTI TERRAZA
Foto 1: 2de8sf de la Colla Vella al Concurs (F. Fèlix Miró)
Foto 2: Assaig de 2de8sf de la Colla Vella
Articles relacionats:
La Vella signa la millor Diada
La Vella es reafirma en el seu camí
La Vella apuja el llistó i completa el 2de8sf
La Vella mostra autoritat amb el 5de9 amb folre
