De maneres de comparar les actuacions més importants de la història n’hi ha més d’una. Les més habituals són les que cerquen l’actuació més completa amb tres castells i pilar o la que recull les tres millors rondes amb els tres millors castells –no inclou el pilar–. No hi ha res escrit a l’hora de comptar els castells, llevat del Concurs que inclou d’altres variables.

A la TAP s’utilitza la fórmula més complexa que inclou normes, penalitzacions i la suma de les tres construccions de major puntuació –amb algunes limitacions de repetició de gamma i amb un sòl castell coronat–. No hi ha possibilitat de fer un pilar de mèrit si no és en una de les rondes de competició.

A les places, tradicionalment, s’han comptat les tres rondes castelleres, però en els darrers temps s’ha afegit el pilar final –el pilar de mèrit que ha esdevingut una quarta ronda no oficial–. Però els pilars de 6, de 7 amb folre o de 8 amb folre i manilles no han estat determinants en la majoria de casos. En els darrers anys, poques colles han tingut el pilar gros com a una de les seves tres millors construccions, és inusual, i és més fruit de la falta de gamma de castells, que no de la importància del pilar a l’hora de determinar el nivell d’una colla. El pes del pilar ha estat testimonial en les millors actuacions del 2018 i la disputa per la millor actuació s’ha centrat amb la gamma prèmium, dins les tres rondes castelleres, i on el pilar de mèrit actua de complement. Tot i això, el pde8fm tan sols s’ha vist en dues actuacions en què s’han fet tres castells prèmium (els de 10 o desfolrats), d’un total de sis actuacions d’aquest nivell. El pilar, la quarta ronda,  provoca una distorsió –la taula de punts no està calculada per quatre variables en joc– o si més no ha generat una dicotomia entre la millor actuació de tres castells i la més completa fins al final.

Sense comptar el pilar de comiat (comptant tres castells), la millor actuació és la de la Colla Vella per Santa Úrsula del 2016. La del Concurs 2018, també dels rosats, apareix en segon lloc. Si inclou el pilar, una quarta variable per determinar la diada més completa, aquestes dues actuacions dels vallencs passen a ocupar el lloc 23 i 8 respectivament. Els Castellers de Vilafranca tenen els tres millors resultats amb la suma de tres castells i pilar. La pregunta està en quina actuació prefereixen tenir en el seu currículum les dues colles? Sembla que descarregar tres castells de la màxima categoria és la fita més preuada i vista un sol cop: el pilar de mèrit serà el postre dels tres primers plats i espera encara autor. Fins llavors el debat està a la plaça.

També hi ha diferencia de nombre de registres i de colles entre un sistema i l’altre. Al Top100 3C (tres castells) hi figuren 166 actuacions i amb 3C+P (tres cast més pilar) ensurten 128 resultats. En els dos cassos hi ha set colles implicades –amb una colla que canvia–: els Castellers de Sants apareixen a la 3C i els Xiquets de Tarragona a la 3C+P.

Top 100: 3 castells i pilar

La diada més completa

En la versió 3C+P, amb menys resultats, els Castellers de Vilafranca tenen 55 de les 128 actuacions indexades i amb la primera repetida tres cops. Els Minyons de Terrassa tenen el quart millor resultat amb 17 registres totals. La Colla Vella té 32 actuacions i la 5a més completa. La Jove de Tarragona en té 16 i amb la 26a com a millor. La Colla Joves en té sis i amb la 54à millor, els Capgrossos una al 77è lloc i els Xiquets de Tarragona una al lloc 99. Aquest llista compta amb diades des de 1998 i amb alguns anys sense cap diada Top: 1999, 200 i 2007. Apareixen catorze poblacions al llistat.

Top 100: 3 millors castells

Les tres millors rondes

En la taula 3C els Castellers de Vilafranca tenen 68 dels 166 resultats amb la tercera millor. La Colla Vella té 38 amb la primera i segona, els Minyons de Terrassa en tenen 26 amb la 7a millor, la Jove de Tarragona en té 17 amb la 38a millor, la Colla Jove en té 12 amb la 32a millor, els Capgrossos de Mataró amb 4 i la 88a i els Castellers de Sants una amb també la 88a. Aquesta taula inclou diades des de 1996, sense cap absència, de les que 25 resultats són del 2018. Per places, hi figuren setze poblacions en total.