La calor, insuportable, ben bé es pot considerar que ha estat la causa del poc públic que hi havia aquest migdia al Raval de Montserrat de Terrassa. I qui, després de dubtar, ha optat per no anar a veure castells o veure’ls per la tele, s’ha perdut un espectacle impressionant, en un indret amb veïns molt generosos que, conscients del que patien castellers i públic, s’han dedicat a ruixar amb aigua amb mangueres des dels terrats, mentre components dels Minyons i dels Castellers també s’oferien per ruixar amb pulveritzadors d’aigua. Ja se sap que a pagès somriuen per sota el nas cada cop que des de la Catalunya urbanita les autoritats donen consells de com fer la calor més suportable. Es pot suspendre tot per una onada de calor, però als castellers no cal explicar-los massa què fer quan toca fer un esforç físic sota un bat de sol que bat les pedres. Suspendre una diada castellera per massa calor? Ai, els urbanites, que poc aixafen el terròs!
Més castellers que públic, però els castellers no s’han deixat vèncer per la calor. Els Minyons han fet patir i que molts dels presents diguessin l”ai, ai, ai…” de quan les coses no acaben d’arrencar bé. Han obert el seu torn amb el 4de9f. Ha començat a donar símptomes de problemes massa aviat als pisos de terços i quarts i, feta l’aleta, el castell ha cedit, ja sense defensa possible. Ai, ai, ai… Se n’aniran enlaire les previsions? Amb aquesta calor, què vols?… se sentia a dir entre el públic.
Però no. A la segona ronda, els Minyons han encarat el 2de9 amb folre i manilles. El seu primer gamma extra de la temporada, a la seva Festa Major. La colla ha demostrat molt d’ofici a l’hora de muntar les manilles i amb el ritme de construcció del castell. Ha estat una torre mogudeta, però que en cap moment ha perdut la sensació de solvència. Les manilles han treballat, sí, però poc més es pot demanar al primer intent de la temporada. A partir d’aquí, l’eufòria i l’inici de la festa malva, que encara tenia coses per ensenyar.
La calor no ha estat excusa per renunciar al que estava previst. Després d’una tercera ronda amb el 3de9f (després d’un primer intent desmuntat), han encarat l’últim objectiu: un altre cop, molt d’ofici amb el folre i les manilles per aguantar un pilar de 8 que s’ha carregat quietet i que s’ha descarregat més nerviós.
Els Minyons, doncs, han demostrat que enguany tenen molta ambició i tanquen juny com a colla en més bona forma. Així ho diuen els rànquings que a Terrassa ningú accepta però tothom es mira i comenta, especialment quan vas primer i t’han fet el lleig de no convidar-te a Sant Fèlix. I et demanen quins són els cinc primers llocs del rànquing i somriuen per sota el nas. Avui, els Minyons han fet una actuació d’aquelles que relamen respecte.
Més gamma per a la Joves
La Colla Joves ha plantejat l’actuació de la Festa Major amb més realisme que en anteriors edicions on hi havien actuat. Han ajustat el programa a les camises que portaven i han obert plaça amb un solvent 3de9f. Era important. Per Sant Joan van aconseguir superar els problemes que havien tingut amb aquest castell durant la pretemporada i fins a la vigília de la seva Festa Major. Avui ha quedat clar que els problemes han estat resolts i el 3de9f ja és un castell que poden passejar per tot arreu, com gairebé sempre havia fet la Joves.
A la segona ronda ha arribat la novetat: el 4de8 amb el pilar, que ha descarregat. Els pilaners de la Joves avui s’han guanyat un bon dinar, perquè han treballat en fins a tres pilars de mèrit: el 4de8p, el 3de8p (un altre!) i el pde7f. Només en el primer s’ha vist alguna imperfecció, en girar-se pels pisos superiors, però sense conseqüències.
És evident que la Joves està en condicions de preparar els dos castells i el pilar amb un pis més. Cal només una cosa: que es puguin assajar en condicions. Si la Joves aconsegueix poder motivar prou la gent que porta la camisa esporàdicament per poder treballar com cal aquests reptes, la colla podria fer molt de mal per les places: 3de9fp, 4de9fp, pde8fm… Depèn només dels castellers de la Joves, perquè el nucli dur de la colla, els que hi van sempre, poc més poden fer del que ja fan. Es tracta, doncs, de treure les camises de l’armari, lluitar per aconseguir els objectius i deixar de banda la cultura de la queixa. La terra, per a qui la treballa, deia l’històric eslògan de la Unió de Pagesos. Els castells, per a qui els treballi. I hi ha castells que necessiten de tothom.
Castellers de Terrassa eufòrics
A Terrassa hi ha dues colles. Els nivells són diferents, però no ho ha estat l’ambició amb la que afrontaven la diada els Castellers de Terrassa. Han plantejat una sòlida clàssica de vuit, que no afrontaven per Festa Major des de 2013, i se n’han sortit amb bon resultat i formes. El 4de8 i el 3de8 han hagut de treballar-los, i justament per això té més mèrit el que han fet aquest migdia. El de la camisa blau turquesa han prefeit deixar per a més endavant la torre de 8 amb folre que han estat treballant les darreres setmanes. Si els Minyons marxaven eufòrics de la plaça, no menys eufòria hi havia entre els Castellers de Terrassa.
La Festa Major, doncs, ha estat calorosa. Però emmanillada i ambiciosa. Poc més podem demanar.
FRANCESC DOMÈNECH
Resultats:
Castellers de Terrassa: 4de8, 3de8, 2de7, dos pde5
Minyons de Terrassa: 4de9fc, 2de9fm, id3de9f, 3de9f, pde8fm
Colla Joves Xiquets de Valls. 3de9f, 4de8p, 3de8p, pde7f
Consulta la crònica de la resta de la jornada:
