Efectivament, el primer tram de temporada ofereix uns resultats globals inferiors als de l’any passat; i notablement inferiors als de fa dos anys. És una situació generalitzada entre les colles de diferent nivell, que llevat d’algunes excepcions (com les dels Minyons de Terrassa, els Xiquets de Reus o els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, entre poques més), han optat per reduir el nivell d’exigències. Però una anàlisi objectiva de les dades –que en castells sempre són imperfectes, ja que els condicionants denoten moltes variables– exposa que la situació ni és crítica (si més no, fins ara) ni tots els castells porten uns registres inferiors en aquest primer tram.

Hi ha construccions que el 2019 presenten uns resultats de pronunciada davallada en relació a les darreres temporades. El 4ed9 amb folre és el cas més evident. A hores d’ara només s’han descarregat sis i –el més preocupant– s’han registrat cinc caigudes i deu intents desmuntats. L’any passat se n’havien descarregat quinze –sense cap caiguda– i en fa dos, vint-i-tres, a més de dos carregats. Els problemes del 4 són generalitzats a totes les colles i, cap de les punteres ha mostrat fins ara garanties de domini.

També el nombre de consecucions del 3de9f presenta una davallada significativa (31d + 3c) respecte el 2018 (39d + 3c) i, especialment, el 2017 (47d + 1c). Altres construccions com el 5de9 amb folre, el 4de9 amb folre i l’agulla, la torre de 8 sense folre o el 3de10 amb folre i manilles són encara verges, mentre que en les dues temporades anteriors havien tret el cap (el 2de8sf carregat l’any passat i el 3de10fm fa dos anys).

Però, per contra, s’ha registrat una millora en les dues construccions emmanillades bàsiques: la torre i el pilar. L’índex d’efectivitat del 2019 és absolut: cinc 2de9fm i dos pde8fm, tots descarregats, en unes xifres globals millors que en els dos darrers anys. També el 5de8 presenta millors dades que l’any passat, si bé en part és cert perquè hi ha colles que no han pogut sortir-se’n amb castells superiors i han optat per la catedral. El 4de8 amb l’agulla manté uns registres similars als dos darrers anys, mentre que el 3de8a els millora significativament, gràcies al domini que està exhibint la Colla Joves.

Els balanços, a hores d’ara, només poden ser provisionals. No únicament perquè encara falta el bo i millor de la temporada, sinó perquè el moment real per avaluar les colles punteres serà en les grans diades. És evident que, llevat dels Minyons, la resta de colles de gamma extra arribaran als grans compromisos amb menys múscul acumulat, però enlloc no està escrit que no tinguin la capacitat de mostrar el seu potencial en els moments determinants.

Els darrers anys han suposat un esforç suplementari per a la pràctica totalitat de les colles. I bona part d’aquesta energia extra ha estat dedicada a passejar construccions de màxima exigència en diades que fins aleshores havien tingut obligacions inferiors. D’exemples n’hi ha un grapat: els Castellers de Vilafranca a poblacions com Sant Quintí o Barberà del Vallès (on havien dut la tde9fm), la Colla Vella a la Selva i Altafulla (on l’any passat va fer el 5de9f), la Jove de Tarragona a Torredembarra (5de9f, l’any passat) o els Capgrossos per Les Santes (5de9f fa dos anys i 2de9fm els dos darrers).

En tots els casos són diades en què aquestes colles van aconseguir apujar els seus respectius llistons. I ara, amb l’obligada dosificació, és moment de reprogramar els plantejaments i racionalitzar els esforços. La incògnita és com afrontaran aquestes colles els grans compromisos de les properes setmanes sense haver invertit en diades menors amb castells menors. Per exemple, quan el cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Toni Bach, es va programar a principis del 2016 portar el 3de10fm a Vilanova havia previst alçar abans deu construccions amb manilles. Si enguany, finalment, tornen a apostar pel castell de 10 en aquesta diada (és en el plàning, a l’espera de com evolucionen els assaigs i la canalla), haurà fet, en el millor dels casos, tres. I el mateix passa amb la Colla Vella: quan en els darrers anys s’ha plantat a Firagost amb castells del màxim nivell, abans havia afrontat la gamma extra mitjana (5de9f, 4de9fp…), llevat del 2017, en què van obrir Sant Joan amb un 3de10fm que va condicionar part de les setmanes següents.

En fi, en castells, les dades serveixen per analitzar, comparar i objectivar. Però, en cap cas, per garantir res. Els condicionats de cada colla amb assaigs, baixes, canalla no queden reflectits en els números freds, i són els elements que acaben determinant els resultats. Tot és obert.