Des de fa setmanes ens queixem d’actuacions amb poques camises, de la presència de poc públic a les places en actuacions importants, de massa peus i castells desmuntats, de registres inferiors a temporades anteriors… Símptomes tots ells que permeten pensar que alguna cosa no acaba de rutllar enguany si mirem el món casteller en el seu conjunt. Però Vilanova, aquest dissabte, ha estat excepció: Pinyes molt nombroses, força públic, cap intent desmuntat i només un parell de peus que s’han hagut de refer. I, el que és més important, amb els principals objectius complerts per part de les tres colles participants.

Tots els condicionants s’han posat a favor de les pretensions dels Castellers de Vilafranca. Després d’una primera ronda amb una gran tde9fm (sòlida, solvent, ben treballada, amb un folre i unes manilles excepcionals), han atacat l’anunciat 3de10fm. El mateix Toni Bach ha reconegut que arribaven un pèl justos, però amb l’assaig suficient per portar-lo a plaça. Folre i manilles s’han lligat a un ritme molt bo i, colocades les manilles, sense pensar-s’ho massa, el castell ha començat a pujar a un ritme ràpid. L’estructura, que combinava a l’alineació experiència i nous valors, ha pujat en tot moment tremoladissa i amb sensació de perill des de ben aviat, amb uns quarts que semblava que cada segon que passava estaven més incòmodes. En un moment donat, mentre els dosos es colocaven, ha donat la sensació que no se’n sortirien, però la bona feina a la base ha estat clau per parar la rebrincada. Amb l’aleta i el pas de l’enxaneta, els pisos superiors han començat a treballar en posicions forçades, però anaven aguantant. Quan, en el descens, aixecador i enxaneta han arribat a les manilles, el castell ha cedit un cop esgotades totes les possibilitats de defensa. Castell carregat, que ben bé pot dir-se que en les circumstàncies de l’actual temporada, i amb les dificultats que els Castellers de Vilafranca han tingut fins ara, cal considerar-lo un gran èxit. Afegim-hi, a més, el 4de9f de la tercera ronda, de to èpic però descarregat (encara els presenta problemes), i el pilar de 7 folrat al final. A les hores prèvies de la diada, la colla ja havia fet saber que no intentarien el 4de9fa, que encara no està prou madur. A Mataró, els Castellers de Vilafranca deien que havien tornat. A Vilanova, han aconseguit la millor actuació vista fins ara aquesta temporada. Poc més es pot demanar als de Toni Bach.

Jove pletòrica

La Jove de Tarragona s’hi jugava molt, a Vilanova. Tant en clau interna, com en clau externa. Els calia una bona arrencada d’agost perquè el projecte de l’equip de Gorka Bertran guanyés credibilitat. I Vilanova els ha servit per treure’s molta pressió de sobre, per destensar-se, aconseguint un “tot descarregat” que els dóna ales per afrontar nous reptes.

Han fet una arrencada valenta, amb un 9de8 mogudet, però solvent, el segon de la temporada. A la segona ronda han aconseguit descarregar el 4de9f que tantes dificultats els havia portat durant les últimes setmanes. Han desmuntat dos peus i a la tercera han tirat amunt, no sense patir el que no està escrit per salvar el castell, finalment descarregat. Un 3de9f segur i solvent i el pilar de 7 final han rubricat una actuació balsàmica per a la colla. Ara ja podran centrar-se continuar assajant el 5de9f, el 4de9fa, el 2de9fm, el 3de10fm, el pde8fm i, fins i tot, el 4de10fm (la gamma és àmplia) que ja han començat a dibuixar en assajos recents, per afrontar un molt exigent agost. La Jove s’ha alliberat a Vilanova de molts fantasmes, i això els ha de permetre afrontar el futur en millors condicions.

Festa dels Bordegassos

Els amfitrions, en plena Festa Major, tenien l’objectiu clar: la clàssica de vuit. Havien aconseguit ja el 2de7 i, la setmana passada, el 3de8, i els faltava el carro gros. A la plaça s’ha demostrat la bona feina a l’assaig i han aconseguit descarregar-ho tot. Han estat castells d’aquells que poc es poden comentar per la seva bona factura, especialment el 3de8 de la primera ronda. Ha semblat fàcil. El 4de8 ha estat el castell de la segona ronda, més treballat, però que ha fet patir poc, malgrat el moviment de tota l’estructura. La torre de 7 final ha semblat un tràmit. Solvència, doncs, d’uns Bordegassos que poden afrontar el segon tram de temporada amb més ambició. De fet, la pinya ha cridat “un pis més” quan han acabat el 2de7. L’objectiu, doncs, està clar.

Satisfacció general, doncs, per a una diada que suposa un punt d’inflexió de la temporada, especialment per l’aleta del 3de10fm. Val a dir que molts dels castells importants que s’han vist, necessiten millorar, però si l’agost acaba amb les mateixes sensacions que s’han viscut aquest dissabte a Vilanova, tots els nuvolots que havien aparegut aquesta temporada s’esvairan. Serà divertit.

Resultat:

Bordegassos de Vilanova: 3de8, 4de8, 2de7, quatre pde5 simultanis

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 9de8, 4de9f, 3de9f, pde7f

Castellers de Vilafranca: tde9fm, 3de10fm(c), 4de9f, pde7f

FRANCESC DOMÈNECH