Hi ha moltes coses que defineixen una gran colla. Òbviament, els castells que es porten a plaça n’és la principal. Però amb la intensitat que tenen avui les temporades, amb probablement un excés de diades de gran compromís, un dels valors de gran colla és la gestió del calendari, encertar on s’ha de tirar per primer cop un castell, planificar els assajos, les intensitats, els descansos… La present temporada de la Colla Vella, per ara, és una lliçó de la gestió de la temporada, que va acumulant l’epígraf del “tot descarregat” en grans castells allà on va. El Catllar, aquest dissabte, n’ha estat un exemple, amb el valor afegit de l’estrena del 2de8sf, la bèstia indomable que la Vella ha tornat a domar. I, a la vista del públic, no ha donat la sensació que el castell hagi patit grans problemes, i si els ha tingut, el tronc del castell ha sabut dissimular-lo molt bé. El castell, aplaudit pels cordons de les altres colles presents a la plaça, ha estat un espectacle majestuós, d’una gran qualitat, un luxe per als privilegiats que s’han pogut encabir a la petita plaça de la Vila del Catllar.

El castell de la Vella ha arribat a la segona ronda, després que, a la primera, tornés a oferir un treballat 4de9fp, el segon de la temporada de l’única colla que l’ha pogut fer fins ara. A la tercera ronda, i sense que ningú més a la plaça amenacés el regnat catllarenc d’enguany dels del Portal Nou, han optat pel 3de9f, per acabar, finalment, amb una altra estrena de gran luxe: el pde8fm que la colla no feia des de Sant Fèlix de l’any passat. Allò que dèiem de la gestió dels temps: Per Sant Joan, una estrena, el 2de9fm. Per Firagost, dues estrenes més, el 5de9f i el 4de9fp. I al Catllar, unes altres dues estrenes de gamma extra: el 2de8sf i el pde8fm. Calculin el que els queda per fer i mirin el calendari, que Sant Fèlix és divendres. El domini que la Vella té de tota la gamma és envejable, i el camí traçat abans de la diada de Vilafranca fa pensar un una jornada d’estrenes a Vilafranca, la setmana que ve.

Entrebanc de la Jove

També és de colla gran superar una caiguda amb baixes a la primera ronda i haver d’improvisar canvis en l’ambiciós programa, i sortir-se’n amb dignitat. A la Jove de Tarragona, una rebrincada li ha desfigurat un 5de9f que pujava bé i, just a la sortida de l’enxaneta, ha cedit. La segona aleta ha estat clara, però l’aixecadora no estava ben posada, de manera que ha quedat un castell d’aquells que al Concurs potser no hagués puntuat, però a la plaça es dona per bo. En tot cas, la colla l’ha donat per bo. No sabrem mai què hagués passat si aquest 5de9f hagués anat bé, si la colla hagués optat pel 3de10fm que està il·lusionant tant a la nombrosa família lila, o pel 4de9fp, que, de fet, seria el pas natural després de Sant Magí. El que sí ha quedat clar és que el fons d’armari de la Jove ha donat per fer canvis en un 3de9f i un 4de9f solvents, els castells que han acompanyat el pde7f final. Superar els entrebancs a la plaça, i fer-ho així, no està a l’abast de tothom.

Potser a vegades la gestió dels excessos d’eufòria d’una col·lectivitat fan que convinguin avisos d’aquest estil per revisar tempos, calendaris, objectius, assajos… Per tensionar la colla i per posar les coses al seu lloc, en definitiva. La Jove va fer un gran Sant Magí, una actuació que li obria les portes al camí de la glòria, un camí que no té un traçat fàcil i que està ple d’obstacles que cal anar superant. Gestionar la marxa per aquest sender és el repte que té ara la Jove. En tot cas, cal deixar clar que aquesta crònica s’escriu després del Catllar i abans de l’Arboç, i potser l’Arboç farà que el cronista d’hagi d’empassar les paraules escrites. Tant de bo…

Vilafranca de circumstàncies

Els Castellers de Vilafranca era la colla que portava menys camises al Catllar. Per això, han hagut de renunciar a la tde9fm que Toni Bach tenia prevista, i han sortit al Catllar d’una manera a la que els Verds no ens tenen acostumats en diades de compromís: amb un castell de 8. Era d’estrena i de la gamma alta, però de 8… Han arrencat amb el 3de9f, han continuat amb el 4de9f (un dels millors que els hi hem vist aquesta temporada) i han acabat estrenant el 3de8p, que encara no havien bastit enguany, per acabar amb el pde6. El 3de8p ha quedat només en carregat, i ha estat per una autèntica mala sort. Quan l’enxaneta feia la motxilla de sortida del pilar, un botó de la camisa s’ha enganxat a la trena de l’aixecadora, i no ha pogut tirar avall… Sense saber què fer, el pilar ha aguantat uns segons que s’han fet llarguíssims, amb l’enxaneta desesperant-se sense trobar solucions, fins que no ha quedat altre remei que caure.

De cara a Sant Fèlix, Vilafranca se la juga més aquest diumenge a l’Arboç, que no pas aquest dissabte al Catllar. El Catllar és més lluny de la capital de l’Alt Penedès, i costa més arrossegar-hi camises. L’Arboç, doncs, pot donar una mesura més precisa de l’estat de forma amb la que arriben els Verds a Sant Fèlix. L’Arboç és el lloc triat per intentar-hi per segon cop enguany el 3de10fm. El Catllar no era el lloc, doncs. Si mirem punts, al Catllar els Castellers de Vilafranca han quedat tercers i han renunciat a competir de la manera com feien sempre. Costa acostumar-s’hi…

La diada del Catllar manté la màgia que li dóna la singular plaça que acull l’actuació i la voluntat de les colles que hi van de fer-hi grans castells. Té una única pega: les conclusions que se’n poden treure tenen una curta data de caducitat. L’Arboç pot desmentir-les totes l’endemà a partir de la una del migdia. O no. Ja es veurà.

Resultat:

Castellers de Vilafranca: 3de9f, 4de9f, 3de8p(c), pde6

Colla Vella: 4de9fp, 2de8sf, 3de9f, pde8fm

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5de9f(c), 3de9f, 4de9f, pde7f

FRANCESC DOMÈNECH