1, 2, 3… hi ha lloc per tantes colles a una ciutat?. Aquest és el títol suggerent del debat celebrat a Vilafranca. En moments de baixada generalitzada de nombre de camises és fàcil pensar que el nombre de colles es reduirà i que no hi ha lloc per tantes colles. Malgrat això, els participants a la xerrada van coincidir que si hi ha projecte i un model de colla definit no hi ha d’haver problemes per coexistir diverses colles en una mateixa població.
L’auditori del Vinseum de Vilafranca va acollir el passat dijous una xerrada sobre si ha hi lloc per a més d’una o dues colles en una ciutat. L’acte el convocava la Colla Jove de Xiquets de Vilafranca amb el suport del Baròmetre Casteller i estava inclòs en els actes previs de la Festa Major de Vilafranca.
Cels Galofré, expresident de la Colla Joves, va recordar que a Valls sempre han existit dues colles “fins hi tot quan n’hi havia una de sola”. Va recordar fets com la inauguració del monument als castells de la Font de la Manxa quan, tot i no estar activa la colla vermella, es va tenir en compte la seva existència. Fent un paral·lelisme es va preguntar si dins d’un país hi tenia cabuda més d’una llengua i va respondre “que hi són i negar-ho o impedir-ho és un error”. Va apuntar que les dues colles es necessiten. També va definir de rivalitat sana i àcida la que poden mantenir les dues colles a la ciutat i va concretar que tenen un protocol signat que fixa fins i tot que els castellers han d’entrar a plaça amb la faixa posada.
Òscar Montserrrat, dels Castellers de Barcelona, va explicar que a Barcelona tenen una Coordinadora on hi són les colles de la ciutat (set en actiu) i que allà es parla de tot. Tot i això, les diferencies existeixen i va recordar que amb qui mantenen més rivalitat és amb els seus fillols Castellers de de Sants. No va posar impediment a l’existència de tantes colles i va recordar que mantenen molt bona relació amb la Jove de Barcelona tot i sorgir d’una escissió de la seva colla.
Carles Bistué, excap de colla dels Castellers de Terrassa, va explicar que a Terrassa es troben tan sols per decidir quina colla ve de convidada per Festa Major i que no sempre hi ha un fàcil acord. La rivalitat a Terrassa ve lluny, des dels inicis, tot i que la distància abismal de nivell fa que no n’hagi a la plaça. Va recordar que anys enrere s’havien fet la guitza però després s’acabaven fent pinya a la plaça.
David Lobo, cap de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, va mostrar-se molt satisfet del model que segueixen a Tarragona amb un Patronat Casteller que dicta llei de forma independent i per l’aposta seriosa del Patronat de Turisme que compta amb les quatre colles de la ciutat per igual. Va apuntar que amb els anys s’ha produït algun canvi de relació o afinitat entre les colles grans i les dels barris. El fet que estiguin a diferent nivell també dona oportunitats i distorsiona la rivalitat.
Manel Trias, president de la Jove de Vilafranca, va dir que actualment hi ha un Patronat a Vilafranca però que cal veure com evoluciona donat que de moment cada colla tira per la seva banda. Va posar com exemple la coincidència de diades a Vilafranca a la mateixa hora o de la pròpia xerrada que va coincidir amb una altra programa en aquell mateix moment. Va explicar que no hi ha rivalitat castellera a la plaça per la gran diferència de nivell però si que n’hi ha per fer-se visibles. Sobre la viabilitat de dues o més colles en una mateixa ciutat va dir que hi ha ciutats molt grans amb un sola colla de 6 i poblacions amb menys població amb més d’una colla de gran nivell.
Una de les conclusions va ser que no importa tant el nombre d’habitats d’una població sinó la capacitat organitzativa i el model de colla proposat. El model d’un patronat independent i que doni igualtat d’oportunitats, com és el cas de Tarragona, va ser molt ben valorat. L’acte va ser moderat per Inés Solé –vicepresidenta de la CCCC–, va fer el tancament Carles Esteve –president del Baròmetre Casteller– i va comptar amb la presència del regidor de cultura i membres de les tres colles de Vilafranca.
