IniciLa guerra dels dretsLa guerra dels drets (Episodi XVI: Kill Bill)

La guerra dels drets (Episodi XVI: Kill Bill)

-

Retransmissió de la diada d’ahir de la Firagost, produïda per TAC 12 en acord amb Som

Ha estat com un viatge vint anys enrere. Aquest és el quadre que ha quedat de la guerra dels drets d’imatge en els castells. El panorama televisiu del món casteller del 2019 se sembla més al del 1999 que al dels darrers anys. La qualitat de les retransmissions ha baixat considerablement, el nombre de pantalles que emeten les diades s’ha reduït i, lluny d’aconseguir la unitat d’esforços i accions entre tots els agents i televisions implicades, la graella televisiva en castells apareix avui dispersa i difusa: els espectadors no acaben de saber quines diades es retransmeten i, sobretot, per quins canals. L’únic bo de tot plegat és que, a diferència de finals dels noranta –quan el món audiovisual encara no era present a Internet–, qui vulgui seguir els diferents programes que produeixen els diversos canals pot gaudir d’una programació densa a través dels respectius canals o els seus webs. És una programació que, fins i tot, resulta complementària en estils i continguts, malgrat que cada operador hagi actuat pel seu compte.

La gestió de la guerra dels drets ha estat deficitària per totes les parts i la responsabilitat també és compartida, però, en definitiva, qui ha sortit perdent és el conjunt del panorama casteller. A diferència de dos o tres anys enrere, quan l’aficionat tenia molt clar on connectar i a quines hores per veure els programes i retransmissions, la dispersió actual ha generat confusió i la gestió ha estat caracteritzada per la tensió. La conseqüència de tot plegat és que la guerra –que ha assolit els nivells d’enfrontament més elevats des que es va iniciar, fa dos anys i mig– ha debilitat la marca i ha provocat un descens global de l’audiència, que és el que més hauria de preocupar al món casteller i, especialment, a una de les parts del conflicte, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC).

Guerra oberta. El desgavell actual és conseqüència de la manca de mà esquerra i de capacitat negociadora, per una banda, i una voluntat obstruccionista, per una altra. I, en el seu conjunt, ha estat la deriva per unes pèssimes relacions entre les dues parts principals del conflicte: la CCCC i La Xarxa, l’operador que entre el 2015 i el 2018 va realitzar les retransmissions de les diades. L’OPA hostil que la CCCC va llençar a La Xarxa per evitar que enguany rebés la cessió dels drets per produir i emetre les retransmissions ha estat el detonant de la situació actual. El maig passat, la CCCC va signar un acord amb el grup editorial Som, pel qual li cedia els drets d’imatge per a les retransmissions castelleres i pactaven altres compromisos de continguts: la producció del magazín setmanal del 33, la creació i alimentació del web Castells.tv o l’elaboració de peces per a la difusió a l’exterior. De moment, no s’ha complert tot.

A La Xarxa, com era de preveure, no li va fer cap gràcia quedar-se sense els drets, després de la important inversió realitzada en els darrers anys, tot i la poca mà esquerra que ha tingut la cadena per rendibilitzar socialment la seva aposta pels castells i no acabar d’entendre en tot aquest temps el complicat batec intern del món casteller. I, en conseqüència, la cadena –que és la principal font de subministrament de continguts de les televisions locals– ha mogut peça i ha alineat a la majoria d’aquestes televisions del territori –una part fonamental per a la difusió dels castells– al seu costat. També ha alineat a les dues colles amb les quals té un contracte de patrocini de 28.000 euros anuals: la Colla Vella i els Castellers de Vilafranca. Entre la resta de colles punteres i a la mateixa junta de la CCCC, aquest “patrocini” es considera com una subvenció encoberta.

En la seva operació, la CCCC va pecar d’innocència i no va acabar de calcular bé les possibles conseqüències de la seva OPA hostil a la cadena amb la qual havia hagut de viatjar de manera forçosa en els darrers anys en una relació plena de tensió i desamors. L’operació de Som només podia funcionar si hi havia, d’una banda, un acord amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (s’ha produït, tard i sense l’abast que havien calculat els dos nous socis), les televisions locals (les que s’han sumat a l’operació CCCC-Som són poques i amb absències significatives) i una viabilitat econòmica que aportés al nou operador el lògic i legítim retorn a la inversió que havia de realitzar (a hores d’ara, aquest retorn no s’ha produït, malgrat que en públic els directius de la cooperativa li restin importància).

Representants de la Generalitat, TV3, la CCCC i Som, durant la presentació del programa ‘Obrint plaça’, el passat 11 de juliol

Les acusacions de la CCCC. La guerra entre la CCCC i La Xarxa és ara més oberta i intensa que mai. Més, fins i tot, que fa dos anys, quan va esclatar el conflicte dels drets. La Coordinadora va enviar la setmana passada a les colles un contundent comunicat donant la seva versió del conflicte i amb dures acusacions a La Xarxa; al seu conseller delegat, Francesc Pena, i en menor terme –però també de manera explícita– a les dues colles patrocinades per aquesta cadena, que han estat les úniques de les grans que no han signat la cessió individualitzada dels drets a la CCCC. El comunicat de la Coordinadora acusa a La Xarxa d’obstruccionisme i, directament, d’impedir a diferents televisions locals emetre el senyal que els proporciona Som de les diades.

La CCCC justifica el canvi d’operador pel desencontre amb La Xarxa en tres punts: streaming obert, gratuït i a perpetuïtat, l’acord d’una trentena de retransmissions a l’any i la garantia que Estrella Damm –que, amb 185.000 euros anuals, és el principal patrocinador del món casteller– tingui visibilitat en les retransmissions. La Xarxa, per la seva part, nega les tres acusacions i argumenta que estaven disposats a donar enguany l’streaming obert, després que l’experiència de Xala! (plataforma de pagament creada per la cadena l’any passat) no hagi donat els resultats previstos. La cadena pública també subratlla que el calendari de trenta diades ja va ser executat l’any passat (tot i que algunes exhibicions van registrar una audiència excessivament baixa, que van convidar a repensar el model) i, al mateix temps, apunta que Damm sempre ha estat present en les seves retransmissions (si bé, tampoc amaga que voldria obtenir un retorn pel que considera publicitat encoberta).

Carles Cortés i Aina Mallol, durant la retransmissió de la diada de Vilanova, dissabte passat (Foto: CCCC)

El desagvell de les retransmissions. On més clarament es manifesta el desgavell de la situació actual és en les retransmissions de les diades. El problema és doble: d’una banda, la qualitat del producte no és la dels darrers anys i, per una altra, existeix una confusió generalitzada per saber quines diades es fan i, sobretot, on les emeten.

Som retransmet les actuacions a través del nou web Castells.tv i serveix el senyal a les televisions locals que el sol·liciten, que a l’hora de la veritat són poques, a diferència dels darrers anys, quan les produïa La Xarxa. Dissabte passat, l’actuació de la Festa Major de Vilanova només va ser retransmesa per dues televisions: la vilanovina Canal Blau (que era la primera diada que emetia enguany, tot i ser una cadena prou avesada als castells i de les primeres que s’hi va dedicar de ple) i TAC 12, perquè hi havia una colla del seu territori (la Jove de Tarragona). És a dir, l’actuació del primer castell de 10 només es va veure en dues televisions territorials, una xifra ben lluny de la quinzena que acostumaven a emetre les diades fa un parell d’anys. Ni tan sols Penedès TV (la televisió de Vilafranca) va emetre l’actuació on la principal colla de la seva ciutat s’enfrontava al primer gran repte de la temporada.

Els aficionats que no reben el senyal de Canal Blau i TAC 12 van tenir dissabte l’oportunitat de connectar-se, via internet, a Castells.tv, com en la resta de diades retransmeses. Però el volum de tràfic d’aquest canal és notablement baix. En la majoria de diades, no arriba al mig miler de visionats.

Que Penedès TV no emeti les diades, que Canal Blau només hagi passat la seva Festa Major i que TAC 12 només ho faci si participen colles de Valls o Tarragona suposa un signe de debilitat per a la programació de retransmissions castelleres. Dues de les tres televisions més castelleres no estan alineades i la tercera ho fa si apareixen colles del seu territori. Ocasionalment, també s’hi apunten a les retransmissions altres televisions locals, especialment si es tracta d’actuacions en les seves respectives zones, però no d’una manera estable i integrada a la seva graella.

L’altre problema de les retransmissions és la limitació de recursos tècnics que hi aporta Som. La majoria de diades es fan amb tres o quatre càmeres, sense plànols zenitals i amb limitacions infogràfiques, elements que apareixien en les retransmissions dels últims anys. La diferència és evident: La Xarxa –en tant que organisme públic depenent de la Diputació de Barcelona, administració caracteritzada per la seva capacitat econòmica (que no per la seva visibilitat)– hi va aportar una notable quantitat de recursos. Per la seva part, Som –que és un grup cooperatiu que, com tota activitat empresarial, requereix uns ingressos per compensar les despeses que hi efectua– no disposa de la barra lliure dels seus antecessors a l’hora de tenir equips tècnics. Amb tot, el bon equip periodístic (Carles Cortés, Quim Pons, Aina Mallol, Biel Duran, Àlex Alonso) aconsegueix salvar el producte, gràcies a les narracions, anàlisis o entrevistes.

Estand de TAC 12, a la primera retransmissió de l’any, la diada de Sant Joan a Valls

Quan les diades són al Camp de Tarragona (com Sant Joan o ahir, la Firagost) les capacitats tècniques milloren, ja que és TAC 12 qui se’n cuida de fer la producció. Un acord entre Som i la televisió del Camp de Tarragona permet que sigui aquesta darrera qui gestioni la producció televisiva de les exhibicions del Tarragonès o l’Alt Camp. TAC 12 acumula experiència de deu anys retransmetent diades i el seu director, Xavier Abelló, ha sabut rendibilitzar els resultats amb una inversió limitada.

La incògnita de Sant Fèlix. La Xarxa no renuncia a produir alguna diada castellera i ha fixat la mirada en la principal diada del calendari, Sant Fèlix. De fet, té als seus equips avisats per treballar el 30 d’agost. Per retransmetre una actuació necessita els drets i aquí és on hi ha interpretacions diverses: la Coordinadora considera que aquests drets són de les colles, que majoritàriament van aprovar en assemblea una gestió unitària (tot i el vot en contra dels Castellers de Vilafranca, la Colla Vella i els Xiquets de Reus). Per contra, La Xarxa sosté que els drets són dels ajuntaments, quan la diada està organitzada directament pel consistori o una comissió delegada, com és el cas. L’alcalde de Vilafranca és Pere Regull, ex-president dels verds, i la televisió municipal de la capital de l’Alt Penedès no ha emès cap diada produïda per Som enguany… És a dir, que resulta fàcil imaginar-se què prefereixen a l’Ajuntament de Vilafranca… de la mateixa manera que resulta difícil imaginar-se que Penedès TV no emeti la diada de Sant Fèlix… i no resulta fàcil pensar que, després d’haver renunciat tot el juliol i agost a emetre diades produïdes per Som, sí que ho facin en la més important per a ells.

Es podria donar el cas kafkià que, fins i tot, hi haguessin dos equips televisius fent la jornada. A La Xarxa, a priori, aquesta opció li aniria bé, ja que disposaria de més recursos i espais de difusió per decantar una balança comparativa al seu favor. En les properes setmanes, s’acabarà de resoldre quin (o quins) operadors retransmetran Sant Fèlix i la solució estarà en diferents despatxos: els de les cadenes, els dels advocats i el de l’alcalde de Vilafranca.

3de10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca al Sant Fèlix de l’any passat, amb l’estand de La Xarxa al final de la imatge a l’esquerra

La transcendència política. La guerra dels drets d’imatge en els castells va néixer fa més de dos anys com una pugna entre colles (els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella i els Minyons de Terrassa vs. la resta). Després s’hi va sumar la falsa perspectiva que es podria fer negoci televisiu a partir de les retransmissions (El famós vídeo d’un 3de10fm dels Castellers de Vilafranca al Concurs del 2016 viralitzat per Red Bull TV –que va arribar a obtenir 100 milions de visualitzacions– va fer molt de mal, ja que alguns s’hi van pensar que s’obrien enormes possibilitats de rendibilitat publicitària. No ha estat així). Enguany, a la pugna entre colles i la falsa visió de negoci s’hi afegeix un tercer factor, tant o més complicat que els dos anteriors: la política partidista.

En les aliances dels dos bàndols que avui s’enfronten pels drets televisius dels castells es reprodueix la pugna fratricida entre les dues principals forces de l’independentisme: JxC i ERC. Casualment –o no tan casualment– les adscripcions o aproximacions a una o altra formació són visibles en els rostres principals del conflicte: els directius de La Xarxa i la CCMA, alguns dels alcaldes que pressionen a les seves televisions per no emetre el senyal de Som i entre alguns dels dirigents de les dues colles patrocinades hi ha l’ombra de JxC. Entre el president de la CCCC, altres membres de la junta d’aquest organisme i el màxim responsable de Som hi ha l’ombra d’ERC. Per si no estava tot prou enrevessat, ara hi ha aterrat la lmentable política de partits.

Fotograma del primer episodi del programa del 33 ‘Obrint plaça’, centrat en l’amor entre castellers

Els programes castellers setmanals a la TV. La part bona del conflicte és que l’oferta de programes de contingut casteller ha crescut considerablement. Actualment, n’hi ha cinc, tots d’estils i formats diferents, que van des del més convencional (Va de castells), que emet el resum de tots els castells de les diades que cobreix, fins el més nou i que està centrat en una visió oberta del fet casteller, amb l’objectiu d’arribar a un públic neòfit (Obrint plaça), passant per les fórmules mixtes de Finet i pel mig i Castells en xarxa o la nova experiència televisiva als assaigs, On tot comença. No n’hi ha dos que siguin iguals.

Programes setmanals de castells a la TV:

  • Va de castells (Penedès TV)
  • Finet i pel mig (TAC 12)
  • Castells en xarxa (La Xarxa i televisions locals)
  • On tot comença (La Xarxa i televisions locals)
  • Obrint plaça (33)

SANTI TERRAZA

Articles relacionats:

La guerra dels drets (Episodi XV: Borgen)

La guerra dels drets (Episodi XIV: Mad Max)

La guerra dels drets (Episodi XIII: Reservoir Dogs)

La guerra dels drets d’imatge (Temps de pau)

La guerra dels drets d’imatge (Episiodi XII: Continuarà…)

La guerra dels drets d’image (Episodi XI: Nissaga de poder)

La guerra dels drets d’image (Episodi X: House of Cards)

La guerra dels drets d’image (Episodi IX: Joc de Trons)

La guerra dels drets (Episodi VIII: La venjança)

La guerra dels drets (Episodi VII: El retorn del Jedi)

La guerra dels drets (Episodi VI: L’atac dels clons)

La guerra dels drets (Episodi V: L’amenaça fantasma)

La guerra dels drets (Episodi IV: El despertar de la força)

La guerra dels drets (Episodi III: L’imperi contraataca)

La guerra dels drets d’image (Episodi II)

La guerra dels drets d’image arriba als castells (Episodi I)

Rèquiem pel Quarts de nou

La qüestió dels drets d’image i la inconsciència del borratxo

Protegint els drets del fet casteller

Que la tele ens acompanyi

Els efectes col·laterals i l’assegurança

Junts, tot i les diferències

Articles relacionats

Més de l'autor