CARLES ESTEVE
L’1 de setembre, els castells de major dificultat canviaran de puntuació i d’ordre de valoració. Succeirà poques hores després de Sant Fèlix: la diada on sense fer servir la calculadora, tothom sap que els castells de 10 i els desfolrats donen la glòria. A la pràctica, divendres, el 2de8sf pot ser el castell més ben valorat, però 36 hores després ho seria el 3de10fm. Com sempre, cadascú escombrarà cap a casa, i n’hi hauran que comptaran amb hora vella i d’altres amb hora nova.
És evident que les colles portaran a la plaça més castellera els millors castells que tinguin. Serà independentment del que premia la taula de punts del Concurs. Sant Fèlix no té marcador electrònic i com passa en les nits electorals podran haver-hi diferents guanyadors segons com s’analitzi la diada: la que ha fet la millor actuació global, la que ha fet el millor castell, la que ha fet el castell que no havia fet mai, la que se supera… totes guanyen. Però també és cert que hi ha qui suma punts, amb la calculadora mental o amagada, i compta qui ha fet la millor actuació del dia.
Enguany serà complicat, si més no de mantenir l’afirmació que aquella va ser la millor actuació del dia segons els punts, perquè tots sabem que avui el 2de8sf>3de10fm, però l’1 de setembre serà a l’inrevés. El ojo de buen cubero dels entesos (no m’agradava l’expressió mirar prim) ha determinat que ara, amb total rotunditat, el castell de 10 emmanillat ha de valer més que el 4 o la torre desfolrada. Una revisió que s’ha fet en plena temporada i que començarà a aplicar-se dins del mateix any. És un dels efectes de comptar d’1 de setembre a 31 d’agost de cara la classificació del Concurs i no l’any natural de competició. Divendres els nets seran carta guanyadora i diumenge vinent ja no tant.
Seria millor canviar les regles del joc abans de Sant Jordi i tenir en compte les temporades naturals i no encavalcar-les. Comptar mitja temporada i mitja d’una altra, canviar la puntuació a mitja temporada per aquest motiu, no és gaire realista. De fet, el canvi d’estat d’una colla d’una temporada a una altra és tan gran que a vegades l’elecció de les colles de Sant Fèlix pot quedar desfasada. La majoria de colles no tenen gaire a veure enguany amb el que van fer l’any passat.
El món casteller hauria de ser més pràctic i no filar tan prim. Ens compliquem la vida massa i els detalls ens fan perdre els conceptes generals. Els castells agrupats, els canvis a l’hivern, les valoracions per temporades… tot podria ser més senzill, que no vol dir més fàcil. Assumir i consensuar pot ser més difícil que convèncer als altres de quelcom volàtil. Haver de decidir si estimem més al pare o a la mare, si una carrera de lletres és més valuosa que una de ciències, que si val més la medalla d’or dels 100 metres o el de la marató, o si és més Premi Nobel el de la Pau que el de Física… no té cap sentit. No passaria res si divendres una colla fa el 3de10fm i una altra el 2de8sf (la resta de castells idèntics) i diem que les dues han “guanyat”, fet bé o triomfat per igual. Millor això que avui han guanyat la colla X, però diumenge ho haguessin sigut els Y. I no parlo en l’àmbit periodístic, o del públic de plaça, perquè no som esclaus dels punts i sovint un dels castells més destacats o aplaudit pot ser el més petit: sinó que els hi preguntin als Xiquets del Serrallo que van sortir amb una de les ovacions del dia per Sant Magí amb el 2de7.
Se’m gira feina. Divendres al Baròmetre anirem amb hora vella i diumenge el passarem a hora nova. Això em recorda que poc m’agraden els canvis horaris, però els he de fer per no anar a contracorrent a la pràctica (mentalment sempre).
