El 4de9 sense folre va més car de veure enguany en una doble relació: respecte les mateixes dates de les quatre últimes temporades i, especialment, en comparació al 2de8 sense folre. Des del 2017, la torre neta s’ha vist el doble de cops a plaça que el 4de9sf i tot indica que aquesta tònica es mantindrà en les properes temporades. De fet, ja han aparegut les primeres veus que demanen un canvi en la taula de punts del Concurs de Castells de Tarragona per fer escalar el 4.

La major assiduïtat del 2de8sf respecte al 4de9sf es basa en dues raons: la xarxa de seguretat i la puntuació per sobre del 4 al Concurs, que fa que les colles que acudeixen a Tarragona el prioritzin com a objectiu, especialment en els anys parells. La suma dels dos factors, però especialment de les oportunitats que hi aporta el primer, han deixat el 2de8sf com una construcció més a l’abast que el 4de9sf, en contra del que havia succeït en èpoques anteriors.

En els últims tres anys (inclosa mitja temporada del 2019), al 2de8sf se li ha fet l’aleta 27 cops (16 dels quals descarregats), mentre que al 4de9sf han estat 13 vegades (amb nou completades). En canvi, en els anys anteriors d’aquesta mateixa dècada (2010-16), la torre va tenir 16 aletes (sis de les quals descarregades) i el 4de9sf en va registrar 19 (amb 12 descarregades). Hi ha hagut un canvi de tendència, que si es compara amb la dècada anterior (vegeu gràfic de sota), encara resulta més significatiu.

La xarxa de seguretat ha canviat la dimensió d’un castell d’extraordinària dificultat i fragilitat com és el 2de8 sense folre. La seguretat i confiança que aporta la xarxa permet la intensificació del seu treball i una major precisió a l’hora de corregir i millorar posicions. La poca gent que es necessita per assajar aquest castell permet que les colles el facin sencer al local i, per tant, s’hi acosten més al que suposa l’execució a plaça que si es limitessin a fer-lo net o damunt la pinya fins a dosos o aixecador, com passa en la resta de construccions. La Colla Vella, per exemple, ja no fa proves de 2de7 net i, directament, el treball del 2de8sf el duen a terme amb els segons damunt la pinya. Les mides i les posicions resulten més ajustdes.

A hores d’ara, el 2de8sf s’ha vist enguany quatre cops a plaça (tres de la Vella i un de la Joves), però vuit vegades sencer a assaig, quatre de cada colla. Es tracta d’unes dades que posen de manifest la facilitat d’assaig que ha suposat la incorporació de la xarxa com a instrument de suport. I els resultats, òbviament, es manifesten evidents: com més proves, més capacitat de millora i millors resultats.

En canvi, aquesta versatilitat que aporta el treball del 2de8sf a assaig no és possible, si més no fins ara, adaptar-lo al 4de9 sense folre. De fet, les colles que treballen aquesta construcció tenen xarxes amb quatre forats i bona part de les proves de 4de8 net o algunes del peu fins a sisens les fan amb la xarxa, però les opcions per treballar una construcció sencera com un 4de9sf no són les mateixes.

En primer lloc, perquè es necessita més quantitat de gent i moltes d’aquestes proves es fan fora dels assaigs de divendres, en què hi ha menys castellers. Per altra banda, una possible caiguda del 4, encara que sigui amb xarxa, té un efecte de risc major que la d’un 2, i, per últim, perquè la disponibilitat de recursos en una construcció d’aquest nivell, tant al tronc com al peu, també resulta major i, per tant, exigeix major compromís a un volum superior de gent que en el 2. La prova que il·lustra aquest panorama és que, mentre que el 2de8sf es fa habitualment a assaig, encara no s’ha fet cap 4de9sf sencer.

Els postulats que defensen la superioritat del 4 argumenten que a les tesis de la major facilitat d’assaig se suma un altre factor: la quantitat de castellers amb elevades prestacions que es necessiten per a un 4 doblen gairebé les de la torre. Per contra, els qui mantenen que el 2 és més difícil subratllen que el 4, efectivament, té més defensa que la torre i, per tant, permet introduir canvis amb major facilitat. La Vella ha fet alguns 4de9sf a plaça amb canvis en l’alineació respecte a l’assaig de divendres, a causa d’alguna caiguda en la mateixa actuació. Això en un 2de8sf resultaria difícil d’assumir, especialment en els pisos intermitjos del tronc i menys ara que aquesta construcció es tira per descarregar-la (abans no sempre era així).

Sigui com sigui, la presència major a plaça del 2de8sf sobre el 4de9sf ha afavorit que hagin sorgit les primeres veus que demanen un canvi en la taula de punts, que situï el 4 per sobre. No seria per al 2020, ja que la taula ja està tancada i el passat 1 de setembre van començar a contar els cinc millors registres de cada colla per classificar-se a les tres cites del Concurs, però, en funció del que passi en els propers dos anys, el canvi podria estar damunt la taula. Actualment, el 4de9sf i el 2de8sf estan situats de manera consecutiva al subgrup 1 del grup 7; és a dir amb la torre per sobre, però amb el 4 descarregat per damunt del 2 carregat. Així és des del Concurs del 2002, ja que els anys anteriors el 4 estava per sobre del 2.