La diada històrica de la Mercè té fama de dura. Diada llarga, lenta de ritme, amb molta gent, però que va marxant a mesura que avança el rellotge, caigudes… I la d’enguany ha estat una bona mostra per explicar per què és una diada dura: convocada a les 12 del migdia, els primers segons s’han vist 25 minuts més tard de l’hora prevista. Les colles convidades coneixien molt tard alguns elements claus de la logística: lloc d’aparcament dels autobusos, punt de sortida del cercavila i altres detalls. Quan des d’un inici les coses no acaben d’arrencar com caldria, tota la diada se’n ressent. Perquè, a més, quan comencen els castells ja se sap que poden passar coses que ajuden a que una diada tingui un bon o un mal ritme: peus desmuntats, caigudes lletges… Això és inevitable. Però la resta sí que es podria evitar. A Gràcia, per la Festa Major, ja va quedar clar que hi havia problemes previs que podien fer preveure una diada difícil, com així va ser. I avui, la diada ha tingut un bon catàleg de coses que poden millorar. Altres places ho han fet. Barcelona, encara no. Barcelona n’ha d’aprendre.

És cert que això de la duresa de les diades, més enllà de dades objectives, sovint es mesura per l’estat d’ànim que et deixa una actuació. I avui, si exceptuem els Castellers de Vilafranca, que han descarregat tot el programa que havien previst (de relatiu poc risc), tant Minyons de Terrassa com Castellers de Barcelona, no han sortit contents. Quan el resultat és bo, la duresa la podem deixar en segon terme. Però quan les coses no acaben de sortir, la sensació de duresa puja de nivell. Garantia de puntualitat, sistema de rondes, protocol d’actuació clar en cas de peus desmuntats i caigudes… Hi ha moltes coses que poden millorar.

Respir per als verds

Potser no s’ho esperaven, però avui els Castellers de Vilafranca han sortit guanyadors de la diada històrica de la Mercè. I ho han fet no tant per mèrits propis, si no per demèrits dels altres. Després del mal regust de boca que els va quedar el primer diumenge de festes de Santa Tecla, la setmana passada a Tarragona, els vilafranquins han plantejat una diada per guanyar confiança i tranquil·litat, amb la torre de 9 amb folre i manilles que tantes alegries els continua donant com a rei de la festa. S’han anotat la setena torre de la temporada, un altre cop descarregada amb ofici. És cert que a l’entrada de l’enxaneta, la fràgil estructura ha començat a belluigar massa i al pis de quints han començat un patiment que ha durat fins al final.

La torre ha estat a la segona ronda, després que a la primera hagin descarregat un bon 4de9f, força millor que el que vam veure fa una setmana a Tarragona, i a la tercera ronda un 3de9f molt ben bastit. I al final, han regalat al poc públic que quedava a la plaça (ja passaven les 3 de la tarda) un molt bon pilar de 8 amb folre i manilles, el segon d’aquesta temporada.

Els de Vilafranca, doncs, han aconseguit un “tot descarregat” que els permet acumular forces i guanyar confiança de cara a futurs reptes, que, entre d’altres, passen per portar a Sitges el 3de10fm, per veure si, d’una vegada, el poden descarregar enguany. A Sitges, però, els caldra força més pinya que la que han tingut avui a la plaça de Sant Jaume. David Miret, avui, s’ha guanyat un bon dinar reclutant gent del públic per a la pinya de la torre. “Can you help us?”, anava dient als turistes que es miraven els castells. I Déu n’hi dó la gent que hi ha fet cap!

Fre a la marxa dels Minyons

Els Minyons anaven a la Mercè per fer un pas endavant que els portés més enllà del 2de9fm i del pilar de 8 que ja han mostrat en diverses ocasions aquesta temporada, i no se n’han sortit. Després d’una molt bona torre emmanillada, que han descarregat molt bé malgrat que se’ls ha girat una mica, han atacat la que havia de ser l’estrena de la diada: el 3de9 amb folre i agulla. Després d’un peu desmuntat, han atacat el castell, que no feia massa bona pinta des de ben aviat. L’estructura del 3 es movia massa i quan ha tocat treballar al pom de dalt, ha cedit pels pisos superiors. L’objectiu, doncs, els quedava pendent i, per tant, els Minyons es mantenen encallats amb el registre de la torre i el pilar que ja aconseguien a l’inici de la temporada, per la seva Festa Major.

La caiguda ha estat dolenta, amb gent que ha acabat a terra després de rebotar al folre i a la pinya. Vist des de fora, no ha fet la sensació que els Minyons (i menys encara els verds) portessin peus abundants, condició indispensable per afrontar grans castells. En qualsevol cas, la caiguda ha condicionat la resta de l’actuació, que han completat amb un 3de9f amb terços i quarts massa estirats a la descarregada, un 5de8 de circumstàncies i el pilar de 7 amb folre.

Mala sort dels de Barcelona

Els Castellers de Barcelona, com els Minyons, arribaven a plaça disposats a fer un pas endavant i aconseguir la primera aleta de castell de 9 de l’any. Ho havien intentat a la diada de l’aniversari, al juny, al mateix escenari. Avui era una bona ocasió que, a més, els hagués permès afrontar el compromís de dimarts que ve, la diada de les colles locals de la capital, amb més tranquilitat. Val a dir que els barcelonins han aconseguit una estrena, el 7de8, que feia un parell de temporades que no mostraven, i que han resolt amb comoditat, tanta que no semblava una estrena.

A la segona ronda, han muntat un peu de 4de9f que semblava tenir molt bona mida i just quan feia pocs segons que sonaven gralles hi ha hagut ordre de desmuntar. Un dels baixos del castell l’ha fet baixar perquè s’ofegava. Mala sort. No sabrem mai que hagués passat, però és cert que el castell semblava ben lligat. Feina pendent per dimarts.

El contratemps els ha fet desistir de l’objectiu i han resolt la diada amb un 3de8 i un 4de8 preciós al final de tot.

La política

La diada, doncs, s’ha saldat amb resultats inferiors als previstos. Val a dir que l’espera entre castell i castell, a Barcelona, és diferent, més distreta. L’espectador es pot fixar en l’espectacle dels polítics al balcó de l’Ajuntament. Les entrades i sortides de l’alcaldessa, Ada Colau; el comprovar com Jaume Collboni està enganxat al mòbil, o l’atenta que està Elsa Artadi als inicis dels clams polítics que surten d’entre el públic de la plaça. Hi havia un grup, format majoritàriament per dones, que durant la primera ronda no ha parat d’engrescar el galliner reclamant la llibertat dels presos polítics (força seguit per la plaça), la independència (no tant) i que l’Estat pagui els 800 milions que deuen ja (aquí no els ha seguit ningú). Cap al final de la primera ronda, han marxat, amb una de les membres del grup cridant a ple pulmó a la Colau, que a la Mercè li calen més sardanes i menys flamenc. La diada és tant dura que ni els activistes polítics l’han aguantat sencera. Tampoc han aguantat fins al final els primers espases de la política local de la ciutat. No han vist com el President de la Generalitat, Quim Torra, calçat amb espadernyes de betes de color blanc, ha sortit del Palau de la Generalitat i s’ha acostat a la pinya dels Castellers de Barcelona. S’hi ha estat una estona, ha saludat i ha tornat a palau.

Tot això, amb grups de turistes encapçalats per algun guia que veien un castell i se n’anaven, turistes que anaven per lliure i preguntaven coses sobre el que estaven veient a qui tenien al costat (molts sud-coreans, per cert). La plaça estava plena a l’inci i tenia menys de mitja entrada al final. Demanar als no iniciats que aguantin quatre hores a peu dret amb el bat de sol que queia i la gana que apreta és inhumà. Barcelona n’ha d’aprendre. I, en general, el món casteller, també.

FRANCESC DOMÈNECH

RESULTAT:

Castellers de Vilafranca: 4de9f, tde9fm, 3de9f, pde8fm

Minyons de Terrassa: 2de9fm, 3de9fa(i), 3de9f, 5de8, pde7f

Castellers de Barcelona: 7de8, 4de9f(id), 3de8, 4de8

Altres diades i resultats del cap de setmana, aquí: Els de Reus reediten el castell de 9.