Anar a dinar d’hora a les diades vilafranquines de vigília, Sant Fèlix o Sant Ramon s’ha convertit en missió impossible. Des del 2016, l’Ajuntament, els administradors de la festa major, les colles participants i el mateix cap de plaça, Jordi Bertran, lluiten per racionalitzar els horaris de les tres actuacions. L’objectiu és millorar-ne el ritme i satisfer a totes les parts implicades.
L’edició d’enguany de la diada de Sant Fèlix, comptant el pilar de comiat de la Joves, va tenir una durada de quatre hores i 35 minuts. Són quinze minuts més que l’any 2018. L’actuació va acabar deu minuts abans de les cinc de la tarda. Les quatre colles participants van aconseguir deu castells de gamma extra, la mateixa xifra que l’any passat, i rècord també del curs. A més, el 2018 només una colla va utilitzar la sisena ronda per fer un pilar de 5 de comiat. En canvi, el 2019 la van utilitzar tres agrupacions per fer un pilar de 5 i dos pilars de 8 amb folre i manilles, els quals es van aconseguir descarregar.
Sant Fèlix manté la bona salut, encara que acaba tard. L’ambició de les colles fins a darrera hora no la treu ningú. El sistema de rondes també resulta, a simple vista, més eficient, però encara no s’ha aconseguit convèncer al rector de la basílica de Santa Maria perquè l’ofici comenci més d’hora.
Tot i això, encara hi ha marge per millorar. La diada de Sant Fèlix podria començar perfectament a les dotze del migdia. També es podria posar en pràctica el sistema de rondes encavalcades del Concurs de Castells, el qual permet que en cas d’un peu desmuntat d’una colla es passi el torn a l’altra colla. Ara bé, alguna de les agrupacions participants són reticents a què la diada més mediàtica de l’any només permeti desmuntar un peu. La majoria d’elles voldrien que de cara a les pròximes edicions es permetés muntar fins a tres peus. Aquesta decisió només pot ser reconsiderada o no entre les colles i l’organització.
Quant a la vigília del 29 d’agost, tot i tenir la voluntat de reduir el recorregut de la cercavila que es fa després de la tronada, les tres colles locals acaben començant la diada més enllà de les tres de la tarda. És molt fàcil que la gent que hi assisteix pugui empalmar perfectament amb el concert d’inxa que té lloc després a la plaça Sant Joan. Un any més, l’actuació va tenir un ritme feixuc i va acabar amb una fluixa entrada de públic. Per als Xicots i la Jove aquest és el dia gran de la Festa Major i per als verds esdevé l’última prova a plaça abans de Sant Fèlix. Convé reflexionar, a qui pertoqui, que la solució hauria de ser escurçar una mica més l’itinerari de la cercavila amb l’objectiu que la diada comenci, a tot tardar, a les dues del migdia. Fins i tot, hi ha veus que afirmen que la tronada hauria d’avançar-se a les onze del matí.
Finalment, la diada de Sant Ramon d’enguany ha perdut completament l’essència i s’ha posat en relleu que és una jornada únicament perquè els balls de la festa major llueixin en la seva esplendor. Dissabte, les colles, cansades d’esperar, van pactar alçar només un castell i un pilar adaptant-se al que es va acordar fa tres anys, en què es deia que aquesta actuació no podia finalitzar més enllà de les quatre de la tarda. Aquest dia, a pesar del pes important que han tingut durant anys amb grans gestes, sobretot, de Castellers i Xicots, els castells han estat relegats a una breu exhibició. A qui tingui la potestat, també se li hauria de demanar si el dia 31 convé que s’enlairin construccions a la plaça de la Vila.
