A Valls, fa 25 anys es va viure la cursa per descarregar el 2de9 amb folre i manilles per primera vegada a la història. El 1993, els Minyons de Terrassa van aconseguir carregar aquesta construcció a la seva diada de final de temporada, gesta que va significar un salt de qualitat al món casteller. El 1994, els malves tornaven a coronar l’estructura a la diada de la Mercè de Barcelona. El mateix any, mentre els Castellers de Vilafranca anaven consumant intents, les dues colles vallenques van entrar en escena.

A partir de l’octubre, el frec a frec per assolir completament l’objecte que, alguns entesos van titllar d’impossible, va ser entre la Colla Joves i Colla Vella. Després d’intentar-lo ambdues agrupacions sense èxit al Concurs de Castells, la Joves el va aconseguir carregar a la diada de Santa Teresa del Vendrell. Una setmana després, la Vella es va convertir en la primera colla capaç de descarregar-lo. Ho va fer a la plaça del Blat amb motiu de la diada de Santa Úrsula. De fet, la cursa del 2de9 té connotacions similars amb les del 3de9 sense folre que es veu en la present temporada.

Les primeres proves de 2de9 amb folre i manilles al local del Portal Nou van ser l’any 93, l’última temporada en què Eusebi Domingo ocupava el càrrec de cap de colla. Ja el 1994, amb l’entrada de Juan Romero Juanatxo a la tècnica, el castell agafa una dinàmica més seriosa amb l’objectiu de de superar la fita que s’havien apuntat els Minyons la temporada anterior.

Tot i que ha plogut molt des de llavors, un quart de segle després, Miguel Ángel López, l’enxaneta, i Jordi Plana, l’aixecador, han tornat a trepitjar la plaça del Blat. Ho han fet el mateix dia de la commemoració i enmig del compte enrere d’una altra Santa Úrsula trepidant. Ambdós, encara que el 1994 eren molt petits, rememoren amb nostàlgia la descarregada del castell i tot el treball tècnic que s’havia desenvolupat prèviament. Va ser una cursa que es va estendre a tota la ciutat i es va viure amb molta intensitat a les dues colles.

Plana, que li va tocar anar d’aixecador amb 8 anys, se’n recorda del primer intent que van fer al Concurs de Castells i l’eufòria que es va desfermar a la plaça del Blat per Sant Úrsula quan el van descarregar. L’expectativa, l’entrada en cercavila pel carrer de la Cort i la rivalitat que hi havia amb la Colla Joves, formació que l’havia coronat una setmana abans, són els altres moments que guarda en el record.

López, que va fer d’enxaneta amb 10 anys, també manté en la memòria l’intent que van fer al Concurs que, per cert, la Colla Vella va guanyar amb una lluita aferrissada fins a l’últim moment amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona. A més, també té la mala experiència de la caiguda amb un 2de7 a la Fira de Tardor del Pla de Santa Maria, ensopegada que els va fer dubtar per uns moments si el podrien apujar dos pisos de cara a Santa Úrsula. Com a persona que va culminar l’execució del castell, conclou que la rapidesa amb què van pujar i baixar ell i l’aixecador va ser la clau perquè se’l poguessin apuntar.

25 anys després, els dos coincideixen que la manera de viure i entendre els castells ha evolucionat en molts aspectes. L’aparició de noves colles, la tecnificació d’assaig i l’augment de massa social, entre d’altres, ha fet que les agrupacions que s’han anotat el 2de9 amb folre i manilles hagin optat per ampliar la gamma superior i afrontar el 5de9 amb folre, els castells amb l’agulla, els de 10 pisos i els sense folre.

Sobre el futur del 2de9 amb folre i manilles, aquest 2019, la Colla Vella ha pogut completar l’estructura en tres ocasions i esperen que de cara l’any que ve, tal com ha dit el mateix cap de colla, pugui ajudar a recuperar els castells de 10, l’assignatura pendent de la temporada. De moment, els dominadors del dos emmanillat són els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, dues formacions que han demostrat una bona solidesa amb les manilles. Al 2020, també caldrà estar a atents a la Jove de Tarragona, colla que està treballant una nova alineació i, que pel nombre d’efectius que té, també hauria de poder sovintejar amb més freqüència aquesta construcció.