Els Xiquets de Reus arrencaven la temporada, a la primavera, amb totes les incògnites que suposa sempre un relleu en la direcció de la colla. Relleu, a més, que suposava un canvi profund, un relleu generacional i de perfils. Amb Eduard Valls i Maria Alegret com a caps de colla al davant d’un equip molt cohesionat, i Eva Oliva com a presidenta, la colla reusenca afrontava una temporada que havia d’aprofitar l’èxit i la injecció d’autoestima que va suposar l’actuació del Concurs de Castells de Tarragona, amb l’afegit de ser la guanyadora, empatada amb els Moixiganguers d’Igualada, de la jornada de dissabte.
El Concurs va ser un excel·lent capítol final al mandat de l’equip anterior, amb Toni Rull de cap de colla i Lluís Pallejà de president, que van patir, durant tota l’etapa al capdavant de l’entitat, per mantenir i recuperar la condició de colla de nou.
El nou equip permetia que una gran part de la gent jove de la colla se sentís protagonista. La gestió social permetia que això es fes sense grans renúncies de la vella guàrdia dels Xiquets de Reus, que ha deixat fer durant tota la temporada. A Reus, a més, els anys amb Diada del Mercadal són especials, una motivació extra que el nou equip ha sabut aprofitar.
Els èxits arribaven ben aviat. Mentre ja en pretemporada el món casteller en general mostrava clars símptomes de desacceleració, els Xiquets de Reus ja van atacar ben d’hora castells que es troben entre els més importants de la colla. El 2de8f arribava el 25 de maig, per exemple. I, poca broma, el 3de9f ho feia el 22 de juny, a la diada de Festa Major, quan algunes colles just començaven a treure’s la son de les orelles.
En paral·lel, l’equip tècnic feia una aposta per tenir controlat un castell que a Reus sovint ha generat dificultats per bastir-lo amb solvència, el 4de8. Justament, un dels èxits de la temporada, més enllà dels castells de 9, han estat els nou 4de8 descarregats i el fet que no hagin tingut cap caiguda amb aquest castell, que han desmuntat en cinc ocasions. Aconseguir tenir confiança amb el carro gros era el pas necessari per afrontar un dels grans objectius de la temporada, l’atac al 4de9f que arribaria a la diada del Mercadal.
Capítol a banda mereix el 5de8. La relació de colles com la reusenca amb el 5de8 demostra per què aquest castell es troba entre els més difícils dels de vuit pisos. El van descarregar per primer cop el 20 de juliol al Catllar, i el repetien una setmana després a casa, per Santa Anna. A la desafortunada diada de la Festa Major de Gràcia, però, la sort es va tòrcer i una mala caiguda després de carregar-lo marcaria les setmanes següents, claus per preparar l’últim tram de la temporada. Les lesions i els intangibles de l’autoestima i la confiança van afegir dificultats al repte tècnic que suposava portar al Mercadal els dos castells de 9.
Es van refer, i ja per la diada de Misericòrdia, tres mesos després del primer, repetien 3de9f, que acompanyaven amb el 2de8f i el 4de8. Per la Festa Major petita de Reus, doncs, ja mostraven les cartes de cap a on podia anar la diada del Mercadal. Si l’objectiu era la tripleta, la rebaixa no venia per renunciar al 4de9f. La mala sort de Gràcia aconsellava renunciar al 5de8.
I al Mercadal, després de tornar a descarregar el 3de9f, el 4de9f quedava a mitges i es va notar que es confiava molt en la feina feta als assajos, perquè la celebració va ser discreta a cop calent. Aquell 4de9f va estar massa marcat pels nervis i va mostrar símptomes de dificultats massa aviat. Després, la colla ja va ser més conscient del que havia fet, perquè ajuntar dues aletes de 9 és, per ara, el seu límit.
La clau de la temporada dels Xiquets de Reus ha estat que la direcció tècnica, molt col·legiada i unida, ha tingut des de bon principi els objectius molt clars i han sabut planificar la temporada, malgrat l’ensurt de Gràcia, en funció d’aquests objectius. Han controlat molt bé els tempos. En aquest sentit, haver descarregat el primer 3de9f tan aviat va ser clau per poder afrontar la temporada amb tranquil·litat. Una altra circumstància remarcable és que els Xiquets de Reus han fet tot el que han fet amb la dificultat que suposa anar curts de canalla. En aquest sentit, la gestió dels més petits mereix un reconeixement especial.
L’equip tècnic i administratiu continuarà l’any que ve i pels assajos vistos en l’últim tram de temporada s’endevina cap a on poden anar les coses: la recuperació del pilar (l’havien tingut molt solvent) pot ser una de les claus de la temporada, i a partir d’aquí poder afrontar una gamma més àmplia de castells. El moment dels Xiquets marca un debat intern important: conformar-se i consolidar el que ja es té, que no és fàcil, o bé plantejar-se nous reptes, alguns dels quals passen pel pilar un cop garantida aquesta consolidació. Serà interessant veure l’evolució dels reusencs.
Articles relacionats:
Jordi Sentís, casteller dièsel
La plaça dels castells de 10 descarregats
La Nit de Castells premia l’excel·lència i la constància
