Minyons de Terrassa o Jove de Tarragona. Aquesta és la decisió que han de prendre els administradors de la Festa Major de Vilafranca per completar el cartell de la diada de Sant Fèlix, al costat dels Castellers de Vilafranca, la Colla Vella i la Colla Joves. Però, a més del cartell, el que, sobretot, està en joc és el sistema de contractació de les colles. Tant els Minyons com la Jove discrepen del model tradicional en què els administradors fan una visita prèvia als responsables de les colles candidates (triades pels mateixos administradors) per a després decidir quines quatre actuaran a Vilafranca el 30 d’agost. Un protocol que ve d’antic i que ara topa amb el sistema de funcionament d’algunes colles. I que, sobretot, posa en evidència ferides obertes en aquestes colles, no tant respecte la diada, sinó el seu entorn.
Fa dos anys, els dirigents de la Jove de Tarragona va comunicar als administradors del 2018 que renunciaven a entrar en la tómbola de Sant Fèlix. Els van fer saber que si comptaven amb ells, que els contractessin com es fa a la resta de diades. Els administradors no van canviar el sistema i, per tant, va suposar que implícitament la Jove quedava descartada de la cita vilafranquina. L’any passat, els administradors es van adaptar als plantejaments de la Jove i totes dues parts van trobar una fórmula intermitja: els cinc organitzadors de la Festa Major no van visitar formalment el local dels tarragonins, al carrer del Cós del Bou, però tampoc es van limitar a una simple trucada, sinó que la intervenció d’un intermediari, ben coneixedor de la diada i de la colla tarragonina, va permetre trobar l’encaix.
La fórmula va satisfer a la Jove i va permetre als administradors no trencar amb la tradició del seu sistema de contractació. Però, en canvi, va fer mal a Terrassa, on els Minyons van acceptar el joc protocol·lari del mètode vilafranquí i finalment es van endur la mala notícia que quedaven descartats de la cita. Que la Jove fos tractada d’una altra manera no va agradar a Terrassa, no tant perquè els tarragonins fessin valer les seves condicions, sinó perquè se’ls va quedar la sensació d’haver fet el beneït.
La ferida al carrer del Teatre de Terrassa no ha cicatritzat. A l’assemblea de dissabte –en què es va triar l’històric Nani Matas com a cap de colla– es va posar de manifest un cert malestar pel tracte rebut l’any passat i per entrar en un joc que cada cop genera més tensió a les colles candidates, especialment entre les que balla la seva contractació. “Jo no tinc cap problema en seure’m amb els administradors, però que vinguin amb una oferta; si no, no cal perdre el temps”. Així de clar s’ha expressat Nani Matas. El flamant cap de colla dels Minyons voldria ser-hi el 30 d’agost a Vilafranca, però creu que “ja és hora que comencem a posar les nostres condicions”.
Els administradors ja han visitat les dues colles de Valls, a més dels Castellers de Vilafranca, que a la diada de Sant Fèlix actuen com una colla més, tot i ser a casa. El calendari en la tria de dirigents de la Jove i els Minyons ha condicionat el contacte amb totes dues colles. Els malves tenen el cap de colla del 2020 des de fa quatre dies, mentre que els liles el triaran dissabte vinent, en què Gorka Bertran es presenta a la reelecció. La setmana passada, els administradors van fer doble visita a Valls: dilluns van ser al Portal Nou i dimecres al carrer d’en Gassó. També van visitar el Figarot el mes de gener, en una trobada en què hi havia l’equip directiu sortint i l’entrant.
Per als cinc membres de la comissió vilafranquina, la contractació del que seria la quarta colla és una patata calenta, sabedors que a Tarragona i a Terrassa no es respira el mateix ambient que a Valls respecte la diada. En les darreres setmanes, abans que Matas fos escollit cap de colla, van trucar al president dels Minyons, Jesús Rodríguez Zamorano, Zamo, per començar a aplanar el camí, no tant perquè els malves tinguin la seva presència assegurada, sinó per gestionar les relacions. En canvi, a la Jove de Tarragona (encara) no han rebut cap trucada. Entre els administradors hi ha prudència màxima en com abordar el tema tarragoní després de la fórmula de l’any passat, i amb una situació que al Cós del Bou és provisional, si més no fins que dissabte triïn la nova junta.
La decisió dels administradors, però, ha de ser aviat, ja que tenen previst anunciar el cartell en les properes setmanes. La presència dels verds i la Vella no es qüestiona, per raons evidents en tots dos casos. Tampoc la de la Joves, que l’any passat va tornar a descarregar el 2de8 sense folre a la plaça de la Vila i, a més, es va atrevir amb el 3de9 sense folre. En canvi, la quarta colla, no està clara i encara no l’han decidida. Però el que està en qüestió, a més de la quarta colla, és el sistema de com gestionar la seva contractació.
No és casualitat que les incomoditats del sistema de contractació hagin florit a Tarragona i a Terrassa, però, en canvi, no al carrer del Gassó de Valls, on la Joves ha hagut de defensar la seva participació a Sant Fèlix en diverses ocasions en què ballava la seva presència (i no sempre amb èxit: els anys 1996 i 2012 en va quedar fora). A Valls ningú qüestiona ser el dia 30 a Vilafranca. A Tarragona i a Terrassa, cada vegada hi ha més veus que posen entre dit el sistema i, fins i tot, en alguns casos, la seva presència. Al Cós del Bou, per exemple, hi ha una estima significativament més gran cap a la diada del Catllar que la de Sant Fèlix, mentre que a Terrassa també hi ha tesis (portes endins) que apunten que, per les característiques del seu calendari, anar a Vilafranca al màxim passa factura en el tram final de temporada. A l’hora de la veritat, però, tant els Minyons com la Jove hi acostumen a dur el millor: els malves han portat a Vilafranca tots els seus millors castells del seu registre històric, excepte el 4de10fm, mentre que els liles han fet igual, amb l’excepció del 4de9sf i el 3de9fa. En el rerefons de tot plegat hi ha una qüestió de sintonies.
Articles relacionats:
La Jove torna a Sant Fèlix mantenint el seu adn
