El fet casteller viu amb incertesa el seu futur davant la crisi sanitària del coronavirus. La desconeixença de la malaltia i les restriccions que es poden imposar en diferents activitats de la vida social un cop finalitzi el confinament comencen a posar en situació d’alerta. Malgrat que ara tot són suposicions, el clima d’intranquil·litat ja s’ha instal·lat a les colles. Fins i tot, hi ha qui apunta que la temporada ha acabat abans de començar.
Fa tres setmanes, diversos professionals sanitaris consultats per la Revista Castells van afirmar que la COVID-19 era una simple grip estacional o que es tractava d’un tsunami que alimentava la vida dels mitjans de comunicació. Aquestes explicacions ja no són vàlides. La societat ha de ser conscient que s’enfronta a un monstre virulent i s’hauran d’acceptar al peu de la lletra les regles del joc que imposin les institucions. L’objectiu comú és frenar-ne la propagació.
Des de la direcció mèdica i científica de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya asseguren que és molt difícil preveure la convivència que tindrà el coronavirus amb els castells. El seu responsable, Daniel Castillo, explica que quan s’aixequi l’estat d’alarma es podran treure les primeres conclusions i aleshores s’avaluarà quina afectació tindrà sobre la temporada.
Malgrat la situació d’excepcionalitat en què es troba el país, Castillo mostra optimisme que l’activitat castellera es reprendrà en algun moment del 2020. No s’atreveix a dir quin dia o mes serà. La previsió és que sigui una temporada curta i amb castells de menys rellevància. Una de les causes de la baixada de nivell serà que moltes agrupacions no hauran pogut assajar suficientment per plantejar-se reptes d’alçada.
La principal preocupació que mostra la Coordinadora és conèixer si el coronavirus marxarà durant l’època estival. També alerta del perill que la malaltia pugui tornar atacar en els mesos freds de l’any que ve. A partir d’aquests dos problemes i, a manca de trobar una vacuna, el món casteller es podria veure obligat a que la seva temporada, per exemple, tingués una durada únicament entre els mesos de juny i octubre. És un dels molts ventalls múltiples que es contemplen i és el moment en què les colles s’han de parar a reflexionar.
Per les primeres investigacions que s’han pogut conèixer, afortunadament el virus és lleu per la canalla. Tot i això, la barreja d’aquest col·lectiu amb gent més gran esdevenen una autèntica situació de risc. Els guants i les mascaretes no són unes eines eficaces que puguin protegir a les colles. Per tant, fins que les autoritats sanitàries no tinguin estabilitzada l’epidèmia, la distància que ha de mantenir qualsevol persona per evitar el contagiar-se és d’1-1’5 metres. Es tracta d’una mesura gens favorable per moltes activitats quotidianes, entre elles, els castells.
Les previsions dibuixen un panorama diferent i alhora també esperançador. El desig de tothom és que aviat es trobi una vacuna efectiva i elimini per sempre aquest malson. Fins que no succeeixi el contrari, però, les colles s’hauran de cenyir a les obligacions que se’ls imposi.
