L’epidèmia del coronavirus ha trigat en aterrar a la Catalunya Nord, però ja s’hi troba plenament instal·lada. Les dues colles del territori, els Castellers del Riberal i els Pallagos del Conflent, ja fa dies que han parat màquines i els seus components es troben confinats a les seves llars amb l’esperança que el malson passi de pressa.

El periodista de Ràdio Arrels i excap de colla dels del Riberal, Rafael Renyé, ens fa una radiografia per la Revista Castells de com s’estan vivint aquests dies d’aïllament a la zona. Primerament, recorda que la gent de la Catalunya Nord va començar a alarmar-se quan els departaments veïns van detectar els primers focus. Les primeres dades d’alerta van ser el passat diumenge, dia en què es van multiplicar per 3 el nombre de contagis amb l’aparició de 43 casos nous. Actualment, la xifra de morts és de 5 persones.

La resposta per prevenir més contagis ha estat ràpida. A Perpinyà, s’ha establert un toc de queda entre les 8 del vespre i les 6 de la matinada, com a mínim, fins l’1 d’abril. És l’únic municipi de la Catalunya Nord que ha pres aquesta mesura seguint el model d’altres ciutats de l’estat francès de més de 100.000 habitants. Ha estat una decisió més, però potser no la més útil. El confinament està essent respectat, però encara es veu molta gent pels carrers i vehicles circulant pels principals accessos.

El govern francès es planteja suspendre el dret de poder sortir a practicar activitat física a prop de casa seva. També s’ha constat un abús d’aquest dret i en general una mala interpretació dels permisos que es concedeixen. Tot i aquestes restriccions, la capital del Rosselló funciona a càmera lenta. La vila és inquieta i respon tant bé com pot a unes decisions que ben sovint manquen de claredat.

Renyé relata que la comunitat gitana de Perpinyà ha estat qui n’ha sortit més perjudicada. Els habitants dels barris de Sant Jaume o del Vernet es mostren preocupats per la situació que s’ha generat. Les institucions han decretat un confinament cada cop més estricte. Per sortir a l’exterior, qualsevol veí ha de portar un paper que justifiqui el motiu o en cas contrari s’exposa a sancions que poden anar dels 135 als 375 euros.

Les associacions, equips esportius, centres culturals, etc, s’adapten a les mesures imposades pel govern. En aquest context de crisi sanitària, els de la camisa verda creuen que l’activitat castellera és ben poc indicada. La proximitat entre individus, el contacte entre persones i les xerrades entre amics esdevenen un risc. Tot i les severes restriccions, tota la massa social confia que els professionals sanitaris trobaran l’antídot per eliminar el virus.

La decisió de suspendre els assaigs ha estat meditada i consensuada per l’equip tècnic dels Castellers del Riberal. En general, tothom ha respost amb maduresa i responsabilitat a aquesta decisió. Són moments d’extrema gravetat. Per intentar oblidar-se’n, encara que sigui només per una estona, molts components s’han distret engegant diverses propostes interactives. L’enviament de fotos de pilars o la filmació de vídeos de poms de dalt bastits al bell mig del menjador de casa són alguns dels exemples.

La cap de colla dels del Riberal, Laura Pi, afirma que, de moment, cap dels seus membres ha contret la malaltia. Només se’ls ha notificat que un anestesista que milita a la colla se’l va enviar cap a casa per precaució. Pi insisteix que només es fan proves de detecció de coronavirus a les persones que es troben ingressades als hospitals i estan greus.

Un altre excap de colla del Riberal, Hervé Pi, desitja que l’aturada de l’activitat castellera i de tota la societat no perduri massa en el temps. Tothom té ganes de tornar a posar-se la camisa i la faixa. A més, esperen celebrar ben aviat amb una gran festa la Creu de Sant Jordi concedida fa poc per la Generalitat com a reconeixement als 25 anys de servei de la llengua catalana.