Des de l’Associació Baròmetre Casteller seguim recopilant i revisant els resultats de les colles castelleres per obtenir un retrat del nivell casteller. L’inici dels 90 va ser temps de sorgiment de noves colles castelleres i de superar la barrera dels bàsics de 9. El 1993 va arribar el primer gamma extra. Es va passar de les nou colles de 8 (en amunt) del 1993 a la trentena de mitjana dels darrers anys.
Queden per veure quines seqüeles deixarà la pandèmia de la Covid-19 al món casteller. De moment, aturada total amb una temporada 2020 gairebé estèril (amb comptats castells de 8 de pretemporada) i amb la incertesa de la represa de l’activitat pel 2021. El temps dirà si aquest ha estat un any sabàtic general (mèdicament forçat) o el final d’un període d’èxit i s’haurà de reconstruir el fet casteller en una era postcovid. En tot cas, el viscut entre el 1993 i el 2019 haurà estat un període de gamma extra d’evolució incessant.
Hem estudiat el millor castell de les colles de 8 en amunt en les darreres 27 temporades (les de gamma extra). El creixement ha estat sostingut: tant en el nivell com en el nombre de colles. La temporada 1993 es va tancar amb una colla de gamma extra (Minyons), quatre colles de 9 (verds, Colla Joves, Colla Vella i Jove de Tarragona) i quatre més de 8 (Castellers de Terrassa, Xiquets de Reus, Castellers de Barcelona i Xiquets de Tarragona). El 2019 es va cloure amb quatre colles de 10 o amb castells desfolrats (Colla Vella, verds, Colla Joves i Minyons) i dues amb gamma extra (Jove de Tarragona i Capgrossos de Mataró). A més de tres colles de 9 (Castellers de Sants, Xiquets de Reus i Moixiganguers d’Igualada). Comparant els dos anys (inicial i final del període) l’any passat va haver-hi el mateix nombre de colles de 9 en amunt que el nombre de colles de 8 en amunt l’any 1993. Un salt qualitatiu enorme al qual caldria afegir les 16 altres colles que el 2019 van fer castells de 8.
El progrés en 27 temporades de superació constant ha estat espectacular. Tot i que els dos darrers anys s’havia evidenciat cert cansament i els efectes col·laterals sociopolítics. El nivell general més alt es va donar durant el bienni 2016 i 2017, en el qual es va assolir la punta més alta de nivell i de nombre. El 2016 van acabar la temporada un total de 32 colles amb castells de 8 en amunt –una xifra mai vista–. La meitat van fer castells de 9: cinc amb castells de 10 o desfolrats (verds, Colla Vella, Minyons, Jove de Tarragona i Colla Joves), dues amb gamma extra (Castellers de Sants i Capgrossos de Mataró) i vuit més amb bàsics de 9 (Castellers de Barcelona, Nens del Vendrell, Castellers de la Vila de Gràcia, Xiquets de Tarragona, Xicots de Vilafranca, Xiquets de Reus, Castellers de Sabadell i fins i tot els Xiquets de Hangzhou. El 2017 es van repetir gairebé els mateixos números però amb algun canvi de rol. L’any passat i l’anterior, 2019 i 2018, es va tornar a la mitjana d’aquesta dècada.
L’evolució del món casteller ha estat espectacular i del primer gamma extra del 1993, el 2de9fm carregat dels Minyons, es va passar a gairebé tancar el cercle amb el castell impossible: els dos 3de9 sense folre coronats per les dues colles de Valls per Santa Úrsula del 2019. L’era post olímpica va començar amb les manilles malves trencadores i es va frenar tot al bressol amb el castell somiat. Gairebé de guió de sèrie de Netflix. Allà on van néixer, aquells que ho van inventar, el darrer dia possible… els guionistes de la castellística van tancar l’era de platí amb el castell més difícil carregat. Queda per veure on continua l’història. Si haurà de ser un recomençar o el fil argumental segueix més o menys on el vam deixar. De moment, els resultats són per a la història i per conèixer l’evolució de la corba castellera global.
Taula amb les colles de 8 en amunt. El nombre indica el nivell del castell més valuós de cada colla a cada temporada. El subratllat groc indica si només és coronat.
